 |
| Ljiljan, la bandera, avui prohibida |
Es poden trobar milers de documents que serveixin per conmemorar l'inici de les agressions txèniks i ustaixes contra la població desarmada bosniana. O el que és el mateix: els feixistes d'orígen serbi i croata, contra la població civil de tots els orígnens, serbi, croata, musulmà i una comunitat jueva molt activa. La mateixa població, el 70% de la qual acabava de votar una constitució en què es definia a Bosna i Hercegovina com un estat democràtic plurinacional, multilingüe i multicultural.
He escollit aquest documental de la BBC de quasi dues hores de duració, en primer lloc perquè el meu primer viatge va ser just un més després de la matança, a la ciutat de Tuzla, on començaven a arribar les persones desplaçades després de fugir a peu i bosc a través durant un més per recórrer els 80 Km que separen les dues ciutats. Vaig tenir ocasió de visitar el camp de refugiats instal·lat a l'aeroport, aleshores tancat, i també, uns mesos més tard i amb altres persones, varem poder acollir un comboi de Pallassos Sense Fronteres. Per tant és una gent que m'és propera i amb la qual empatitzo.
En segón lloc perquè aquest document posa al descobert la gran mentida i la gran traïció de l'status quo democràtic occidental i les seves institucions diplomàtiques, religioses, militars i governamentals, que van traïr al poble Bosnià, mentint-lo quan deia que el protegien i esclafant-lo amb uns acords de pau, imposats a Dayton, que legitimaren els objectius militars dels agressors, en comptes de restituir els drets democràtics de les víctimes.
Allí, i en aquest documental es fa palès, es va imposar una visió del món, les conseqüències de la qual, avui en dia, després d'anys de crisi finançera, tot just les comencem a patir. El documental és llarg, ho sé. Però feu-me el favor de tenir-lo en compte per respecte a les prop de 8.000 víctimes oficials - aquells dies i sobre el terreny sempre vaig sentir parlar a totes les fonts de 12.000 -. També per solidaritat amb el tranquil i confiat poble bosnià ja que, com ell, avui, totes i tots som víctimes dels mateixos botxins.
Hvala ti, moja Bosna, u mom srcu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada