El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació" a través dels mitjans.
1.
L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és
l'estratègiade la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels
problemesimportants i dels canvis decidits per les elits polítiques i
econòmiques, mitjançant latècnica del diluvi o inundació de contínues
distraccions i d'informacions insignificants.L'estratègia de la distracció és
igualment indispensable per impedir al públicinteressar-se pels coneixements
essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, lapsicologia, la neurobiologia
i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, llunydels
veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real.
Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de
tornada a granja comels altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a
guerres tranquil·les) ".
2.
Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat"Problema-reacció-solució".
Es crea un problema, una "situació" prevista per causarcerta reacció
en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitjafer
acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència
urbana, oorganitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el
demandant de lleis deseguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O
també: crear una crisi econòmica perfer acceptar com un mal necessari la
reculada dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
3.
L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable,n'hi ha
prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta
manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van
ser imposadesdurant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions,
precarietat,flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos
decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat
aplicades d'un sol cop.
4.
L'estratègia de diferir. Una
altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la depresentar-la com
"dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment,
per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un
sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament.
Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar
ingènuament que "tot anirà millorar demà "i que el sacrifici exigit
podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del
canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.
5.
Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al
gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils,
moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura depoca
gran o deficient mental. Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador, més
es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a
una persona com siella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, per raó de
la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o
reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o
menys d'edat (veure "Armes silencioses per guerres
tranquil·les")".
6.
Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una
tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment
al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre
emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o
empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments
...
7.
Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de
comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i seva
esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials
inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la
distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les
classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les
classes inferiors (veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) "
8.
Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure
que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...
9.
Reforçar la autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable
per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel ·
ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel
· lar contra el sistema econòmic, l'individu es interlocutòria desvalguda i es
culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la
seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!
10.
Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els
avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els
coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits
dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el
"sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de
forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a
l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la
majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder
sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.
1 comentari :
Què gran home aquest Chomsky!
A més de lingüista, és filòsof!
Publica un comentari a l'entrada