Avui dia, amb els temps de procés i canvi que experimentem arreu dels Països Catalans, cal fer una aturada i observar amb perspectiva els esdeveniments dels quals en som testimonis. Des de la consulta sobiranista realitzada el passat 2014 fins a les diades de cadascuna de les extensions geogràfiques incloses en la denominació territorial dels Països Catalans; l'avanç de la història no s'atura, i som el poble qui la escrivim.
No obstant, aquestes faccions identitàries; juntament amb molts aspectes del nostre dia a dia, no hi serien possibles sense un dels drets més primaris recollits de forma implícita als diversos postulats dels Drets Humans: EL DRET A DECIDIR. És aquí, en el punt de trobada amb la potestat més intrínseca de la qual en som posseïdores, on cal fer esmenta de la necessària posició d'aquest al centre de debat en referència a qualsevol matèria amb les quals ens enfrontem en el nostre dia a dia.
Aquest plantejament, no obstant, cal treballar-lo des de les distintes perspectives que resulten necessàries de debat en la nostra vida quotidiana; instruint-nos en cadascuna d'elles com objectius diferenciats però immiscits en un horitzó d'una lluita conjunta i entesa recíprocament. Des de l’espoli fiscal que sofrim de forma més o menys accentuada tant al Principat, a les Illes i al País Valencià (reconegut per la ONU, posat que aquest supera el 6%) fins a les imposicions procedents de Madrid que restringeixen i destitueixen els drets pels quals lluitaren les nostres companyes segles enrere, el Dret a Decidir resta com un instrument d’empoderament popular i d’alliberament nacional propugnat per la voluntat del poble com a eina necessària per a la seua supervivència.
No obstant, aquestes faccions identitàries; juntament amb molts aspectes del nostre dia a dia, no hi serien possibles sense un dels drets més primaris recollits de forma implícita als diversos postulats dels Drets Humans: EL DRET A DECIDIR. És aquí, en el punt de trobada amb la potestat més intrínseca de la qual en som posseïdores, on cal fer esmenta de la necessària posició d'aquest al centre de debat en referència a qualsevol matèria amb les quals ens enfrontem en el nostre dia a dia.
Aquest plantejament, no obstant, cal treballar-lo des de les distintes perspectives que resulten necessàries de debat en la nostra vida quotidiana; instruint-nos en cadascuna d'elles com objectius diferenciats però immiscits en un horitzó d'una lluita conjunta i entesa recíprocament. Des de l’espoli fiscal que sofrim de forma més o menys accentuada tant al Principat, a les Illes i al País Valencià (reconegut per la ONU, posat que aquest supera el 6%) fins a les imposicions procedents de Madrid que restringeixen i destitueixen els drets pels quals lluitaren les nostres companyes segles enrere, el Dret a Decidir resta com un instrument d’empoderament popular i d’alliberament nacional propugnat per la voluntat del poble com a eina necessària per a la seua supervivència.
Dins d’aquest espectre, tal i com ja s’ha fet esment, es troben recollits tots els fronts dins els quals emmarquem la nostra lluita, ja sigui de forma organitzada o no. El dret a decidir de les dones sobre el seu cos o el dret a decidir el futur del nostre poble són només algunes de les lluites obertes que combatem dia a dia; empoderant-nos en cada acció i en cada paraula. No obstant la gran importància del treball diari, de la pedagogia; cal no deixar de banda la necessitat amb la qual prenem aquests drets d’una voluntat primària amb la qual hem de comptar.
La lluita serà llarga, posat que els drets no es negocien; però els resultats restaran visibles de forma progressiva en la nostra vida quotidiana al temps que siguem conscients de la necessitat d’aquesta. Resulta per tant, una necessitat primària el reclam i la demanda dels drets intransferibles i inviolables dels quals en som partícips, redundant la seua màxima expressió en l’exercici inalienable del DRET A DECIDIR.
La lluita serà llarga, posat que els drets no es negocien; però els resultats restaran visibles de forma progressiva en la nostra vida quotidiana al temps que siguem conscients de la necessitat d’aquesta. Resulta per tant, una necessitat primària el reclam i la demanda dels drets intransferibles i inviolables dels quals en som partícips, redundant la seua màxima expressió en l’exercici inalienable del DRET A DECIDIR.
Teresa Garcia, membre de la JODAD
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada