Publicat en la
revista digital NÚVOL
dimecres 1 d'abril del 2015
Sabem que les llengües, expressió del món, les persones i les cultures són portadores d’un bagatge històric, cultural i social que heretem com a realitats que varien d’una generació a l’altra, un mirall de les comunitats que se’n serveixen. De fet, podríem llegir la seva història a través de les petjades de les llengües perquè mai no existeixen separadament dels pobles que les parlen i es modelen per imperatius de naturalesa social, econòmica, política i cultural. Per regla general, les llengües van canviant perquè remunten o perden posicions a la societat, incrementen o perden volum de parlants, amb una tendència a l’alça o a baixa en la presència en l’esfera pública o en el reconeixement jurídic que tenen. També el català, amb segles d’història i vitalitat cultural i social, ha anat seguint el curs del temps amb estímuls i adversitats de tota mena. Darrerament, les adversitats per part de l’estat espanyol han crescut. La legislació ha de ser favorable a la llengua que es promou. Ho sap l’estat espanyol. Sap que incidir en la llengua és incidir en la societat mateixa. L’entorn legislatiu i polític advers pesa enormement en matèria lingüística.
Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano
Els Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, un informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ho mostren de manera contundent. Mostren l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de l’Estat espanyol, conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa el 1992 i que va ratificar el 2001. Amb la ratificació, l’Estat espanyol es compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà. Els Greuges mostren, però, que és ben lluny del compromís adquirit i que té una clara voluntat de recentralitzar competències, de refermar el castellà a Catalunya, d’apagar la veu dels mitjans de comunicació, d’afeblir la força de les escoles en l’ensenyament de la llengua i la igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, en el domini lingüístic, i de posar tots els pals a les rodes possibles per evitar l’ús del català a les institucions europees, i mostren també la pràcticament inexistent contribució de l’Estat a la promoció exterior del català. Tot, sense fer cap cas de les recomanacions que, en sentit contrari, li trasllada el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.
Per elaborar els Greuges, hem resseguit l’informe que havíem elaborat el 2013 per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de l’Estat espanyol i lliurat a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELROM. Com que l’informe que l’Estat va trametre al Consell d’Europa ometia les polítiques de l’Estat adverses a la llengua catalana en tot el territori de parla catalana, vam lliurar també l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i vam preparar elsGreuges contra la llengua catalana 2010-2013 per fer-los conèixer més àmpliament.
Els Greuges ofereixen una panoràmica de la situació del coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana, de les accions principals de la política lingüística de la Generalitat, les novetats normatives que les afecten, i sobretot denuncia els obstacles per a l’aplicació de la Carta, des dels efectes negatius de la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. S’hi detallen les mesures adverses com ara la Llei estatal d’educació, les aplicades per dificultar o impedir l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català en el domini lingüístic i la presència del català en els mitjans de comunicació d’abast —que no arriba ni a simbòlica—, l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua, la no-aplicació de la Carta en l’Administració de justícia espanyola i les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l’Estat. També detalla les impugnacions de l’Estat de la regulació lingüística de la Llei del cinema, la Llei del Codi de consum i la Llei d’acollida (2010), i de la Llei de l’occità per la declaració de l’ús preferent de l’aranès (2011).
L’informe Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, consultable al web Llengua catalana, és dens. Per això, hi oferim també un resum en versió catalana i anglesa per ampliar-ne el coneixement.
Avui la llengua catalana, amb més parlants que mai, té una posició singular, amb una alta capacitat d’atracció de nous parlants, una dinàmica creixent en molts àmbits i amb dèficits d’ús, en d’altres. Necessita un entorn legislatiu i polític favorable per continuar a l’alça i contrarestar les adversitats. Els fets aplegats en els Greuges reforcen la necessitat, també en matèria lingüística, que ens cal dotar-nos d’un estat que sigui plenament favorable a les aspiracions normals de respecte de les lleis catalanes i del desplegament de les millors condicions perquè la llengua catalana vertebri el país, amb respecte i protecció per la llengua occitana, pròpia de la Val d’Aran, en una societat que conviu amb el castellà, i amb més de 250 altres llengües habituals de les persones que el conformen.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada