Original en castellà, traducció Google translator
Per fi s'han vist Puigdemont i el sobresous, gràcies a la iniciativa del primer. Els líders dels altres tres principals partits d'àmbit estatal, Sánchez, Iglesias i Rivera ja havien anat a xerrar amb ell a les terres de l'antiga marca hispànica. I van tornar molt contents. Els catalans, afirmaven, no mosseguen i Puigdemont és una persona encantadora, educada i políglota. Les notícies van arribar a la Moncloa, encara que sembli mentida, però el seu inquilí no es va donar per assabentat. Ell ja havia trencat amb Mas en 2014 i és molt espanyol, partidari del mantenella i no enmendalla. A més, això de la bona educació, la cortesia, les maneres educades són refitolerías de personajillos. Ell mai despenjaria el telèfon per trucar a un catalufo que no es pentina. Li donaria urticària borgonyona.
Bromes a part, és increïble l'absoluta incompetència de comentaristes, analistes i altres istes sense arestes. Ningú ha explicat el significat i contingut reals d'aquesta entrevista entre Puigdemont i Rajoy. Ningú sembla capaç d'interpretar-la en el seu abast. I no és difícil. Vegem:
Puigdemont presideix un govern en plenitud de poders, amb un suport parlamentari clar, un programa i un objectiu fixat en el temps.
El sobresous presideix un govern en funcions, que no pinta res, sense suport parlamentari i sense saber on va, si va a algun lloc.
Puigdemont disposa de la majoria absoluta del Parlament després d'unes eleccions netes amb resultats clars. Compareix a la cambra quan se li demana i dóna les explicacions pertinents.
El sobresous no té majoria absoluta al Parlament, davant del qual s'ha situat en rebel·lia, negant-se a comparèixer, a retre comptes; i actua com un veritable "okupa" de la Moncloa.
Hi ha una diferència de legitimitat abismal. Tant que cal retreure a Puigdemont que perdi el temps venint a parlar amb aquest derelicte, que no pinta res ni té res a fer doncs, com ell mateix va reconèixer, té l ' "agenda bastant lliure". I tan lliure. Com que no fa res ni ningú ho té en compte per a res. En realitat, la visita del català és gairebé com la d'un marcià a un mas espanyol el propietari és un gandul.
Un gandul que diu "no" a tot. No a totes les propostes que porta Puigdemont, com ja va dir "no" a les que li va portar Mas a 2014. "Vostès, senyors catalans, sembla estar dient, facin el que vulguin però a Espanya mano jo i aquí no es mou res ni ningú ".
¿La consulta? De consulta, ni parlar. La llei ho prohibeix i el okupa explica a Puigdemont que la llei està per sobre de tot, per Damunt de tot . Dues observacions per acabar d'entendre per què el català marcià va sortir de l'entrevista pessigant per saber si estava despert o tot havia estat un malson:
1ª) Rajoy diu "llei" a les normes jurídiques que ell i els seus canvien quan els dóna la gana i com els dóna la gana. La Constitució (art.135), la Llei de Radiotelevisió espanyola, la Llei d'enjudiciament criminal, la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional ... tot el que no li quadra el canvia al seu gust. Després, diu a la resta que s'han de sotmetre a la llei, aquesta mateixa que ell canvia quan li peta. És a dir, els altres, els catalans especialment, s'han de sotmetre a la llei de l'embut.
2a) No és veritat que la llei prohibeixi fer la consulta. La Constitució diu (art. 92, 1) que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans" i, d'altra banda, (art. 150, 2) afegeix que "l'Estat podrà transferir o delegar en les Comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. " Algú podrà dir que, amb aquest article, sobra la resta de la Constitució i, per descomptat, tot el títol VIII sobre Comunitats Autònomes. I no li faltarà raó. Però, per ara, no volem anar tan lluny. N'hi haurà prou amb observar que, segons la Constitució, l'Estat podria transferir a Catalunya la competència per fer un referèndum d'autodeterminació com han fet els escocesos i els quebequesos
O sigui, si els catalans no poden fer un referèndum d'autodeterminació no és perquè la llei ho impedeixi (com mendazmente sostenen Rajoy, Sánchez i Rivera) sinó perquè als nacionalistes espanyols no els dóna la gana.
Que és el criteri amb el qual aquestes gents duen desgobernando el país fa centenars d'anys.
Ja pot el marcià tornar-se a Mart.
Font: Palinuro: La visita del marciano
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada