Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
‘Sóc aquí per a acusar, no per a
defensar-me.’ Són les paraules que Karl Liebknecht, militant comunista alemany i
intel·lectual antimilitarista, va pronunciar davant el tribunal que el jutjava a
Berlín el 1916 per haver encapçalat una manifestació contra la guerra. Són les
paraules que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, citava en una carta escrita a
la presó i publicada a començament d’agost i que cal llegir. Són, també, les
paraules que van inspirar la intervenció del president Torra el dia 17 en la
concentració d’homenatge al conseller Joaquim Forn davant la presó dels
Lledoners.
De fet, aquell dia el president va dir:
‘No ens hem de defensar de res, hem d’atacar aquest estat injust.’ I això va
escandalitzar els fariseus habituals, que els dies següents van insistir a donar
un sentit, diguem que literalíssim, a aquell verb ‘atacar’, un sentit que ni els
referents immediats ni el context no emparaven de cap manera. Però això què hi
fa: els fariseus habituals sempre estan disposats a sobreinterpretar les
paraules dels altres i a portar l’aigua al seu molí, i ho fan una vegada i una
altra, tergiversant-les si els cal, deformant-les sense escrúpols, retraient-les
deformades per fer impossible la discussió.
Ara bé, fossin intencionades o degudes
només a un lapsus, i a desgrat que siguin tan fàcils de manipular, jo trobo que
avui les paraules del president responen d’alguna manera a l’estat d’ànim de la
ciutadania republicana. Perquè, més de tres-cents dies després de
l’empresonament dels Jordis, amb les victòries èpiques del primer d’octubre i
del 21 de desembre ben vives a la memòria, ja fa massa dies, setmanes, mesos,
que esperem i esperem. Que ens cansem d’esperar.
Hem esperat, primer, i calia esperar-ho,
que les justícies europees resolguessin les ‘llarenades’ que els havien caigut a
sobre, i això tot just es va esdevenir abans de vacances. Després hem esperat
que s’anessin reconstituint els lideratges escapçats per la repressió, i massa
que ha costat, que costa. I en paral·lel esperem ara encara que els partits que
ens representen siguin capaços d’acordar una estratègia a curt termini que ens
deixi de desconcertar. Ho hem esperat i ho esperem, amb actitud estoica, que
podria semblar passiva si no fos que no hem deixat de reivindicar la llibertat
dels presos i el retorn dels exiliats. Fins que finalment hem vist com els
fariseus habituals i els seus escamots de desordre públic han mirat de
tergiversar –amb tan males arts que el tret els ha anat al peu i s’han posat en
evidència davant els seus i tot– la reivindicació amb què hem tenyit de groc el
país.
Tanta espera, tanta persecució i tant
d’abús segur que ens han posat a prova la paciència, però potser sense arribar a
afectar la nostra capacitat de resistir. Sembla mantenir-se intacta malgrat les
provocacions, les difamacions, la impunitat, les mentides. Com si ens
preservéssim per continuar acumulant forces per quan arribi el nou embat. Són
molts, sobretot entre els nostres polítics, els qui s’han passat tot el
parèntesi estiuenc vaticinant que aquesta tardor serà calenta. I doncs, hem de
continuar esperant, passivament, que ho sigui? O hem de gosar de tornar-ne a ser
els protagonistes, fins i tot encara més que ara fa un any? Fins on en podrem
ser? I com? Arribats al punt on som, aquesta mena de preguntes només les
respondran els fets.
És hora que recuperem la iniciativa i
passem a l’atac. Pacíficament com sempre, sempre des del nostre sentit de la
civilitat i del respecte, amb la imaginació sempre desperta i l’esperit festiu.
Perquè no som aquí per a defensar-nos, sinó per a conquerir la llibertat. Aquest
Onze de Setembre, per començar. Preparem-nos per sortir al carrer i tornar a
engrescar tothom a afegir-s’hi i, malgrat tota la ràbia acumulada, a recuperar
aquell somriure d’esperança. Sense por. Amb tenacitat i perseverança. Amb
tossuderia. Si molt convé, aquesta vegada estant-nos al carrer fins que tothom,
companys i adversaris, al país i més enllà, el món sencer, entengui que la
República som nosaltres. I que nosaltres no hi deixarem de ser. Aquesta serà
finalment la nostra victòria.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada