traducció - translate - traducción

5.10.11

1 - Nova Planta: «por justo derecho de conquista»

Nova Planta: imposició d'un model polític
Constitucions de Catalunya publicades el 1704
en virtut del Capítol de cort LXXXII que fou
aprovat en lesCorts Catalanes celebrades a
Barcelona entre 1701-1702
. Però el 1704 el
virrei Francisco de Velasco les va vulnerar
repetidament provocant l'aixecament en armes a
Catalunya contra Felip V. Poc després Carles
d'Àustria desembarcava a Barcelona on era rebut
com un alliberador i era jurat com a nou sobirà
de Catalunya. Seguirien després els regnes
d'AragóValència, i Mallorques
Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista. L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents. Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema deConsells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que Galícia, Astúries i Navarra per separat. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó. Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria. Finalment, el règim polític-administratiu de la Vall d'Aran, pel que aquest territori no va ser incorporat a cap dels nous corregimientos en què es va dividir el Principat de Catalunya.
  • Implementació de l'Absolutisme borbònic a la Monarquia d'Espanya
  • Centralització política: Assegurar el poder suprem del monarca borbònic per sobre de l'aristocràcia.
  • Submissió de l'Església i la Inquisició als interessos del monarca.[95]
  • Uniformització territorial i jurídica: Sotmetre a tots els seus súbdits a un mateix ordenament jurídic. Unificar els continguts del dret públic i del dret privat, és a dir, crear un corpus jurídic comú: això significa l'abolició dels furs i constitucions propis de cada territori, excepte feta de Vascongades i Navarra que els mantindran com a premi a la seva fidelitat a Felip V. Homogeneïtzar els estaments socials en tot els territoris: els estaments diferenciats propis de cada territori són igualats per a constituir els tres estaments únics espanyols. Eliminar l'estatus d'estrangeria: això significa la «creació» d'una sola nacionalitat jurídica espanyola que no distingeix entre castellans, aragonesos, valencians, mallorquins, catalans i sards. Unificar les formes de govern en tots els territoris.
  • Criteris d'aplicació
  • Crear noves institucions de govern que responguin a aquesta nova organització: això significa la decadència del govern per Consells -règim polisinodial- i l'aparació del govern per ministres.[n. 13]
  • Creació d'organismes paral·lels de poder. El Despacho substituí el Consell d'Estat i posteriorment es crearen les altres secretaries. La Tresoreria Major de Guerra era un organisme paral·lel a la Tresoreria General, a la que anà substituint.
  • Mantenir les divisions, institucions i noms tradicionals. D'aquesta manera, per exemple, encara que el Consell d'Índies mantingui el seu nom, aquest passarà a ser de fet únicament un Tribunal Suprem per als plets d'Índies quan les Lleis d'Índies entrin en conflicte amb el dret comú castellà, mentre que la majoria de les seves funcions anteriors passen a ser responsabilitat de la secretaria d'Estat d'Índies.
  • Realitzar els menys canvis legislatius possibles. Per això es reformen fonamentalment les Reials Audiències i s'adopta el Fuero Juzgo i les Siete Partidas com a base, de manera que el Dret castellà passa a ser el Dret comú espanyol.
Una vegada aplicada aquesta sèrie de decrets els territoris de la Corona d'Aragó queden unificats jurídica i estructuralment a la Corona de Castella. Això suposà:
  • La desaparició dels antics regnes (excepte el de Navarra) i el naixement de les províncies a la Península i la generalització i la reorganització interna dels virregnats, governacions i capitanies generals a Amèrica.
  • També el govern i la hisenda del Regne quedaren unificats (llevat de les excepcions que Felip V va voler mantenir per vascongados, navarresos i aranesos).
  • Que el Consell de Castella (només "de Castella" al nom) passa a assumir totes les tasques de govern (excepte a Navarra) i, amb el temps, serà origen del consell de secretaris (de ministres). La resta de consells veuen reduïda la seva tasca a aspectes judicials i se'ls treuen les atribucions governatives en benefici de les secretaries d'Estat.
  • Oficialment, la creació d'unes noves Corts espanyoles seguint el model representatiu de Castella, a les quals se sumen com a representants minoritaris els d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca.
  • L'aplicació d'un sol dret comú per a tots els súbdits amb la consegüent anul·lació de usos i costums i de drets particulars (sempre que entrin en conflicte amb la legislació comuna) i la unificació del dret processal a l'ús castellà.
  • L'aplicació d'una sola llengua administrativa, el castellà, amb la consegüent anul·lació de les llengües pròpies usades fins aleshores. Aquesta mesura té excepcions en algunes institucions locals catalanes i valencianes (per exemple, el Tribunal de les Aigües de València) i en la Sala de Biscaia de la Reial Cancelleria de Valladolid.
Nova Planta: imposició d'un model polític
Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista. L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents. Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema deConsells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que Galícia, Astúries i Navarra per separat. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó. Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria. Finalment, el règim polític-administratiu de la Vall d'Aran, pel que aquest territori no va ser incorporat a cap dels nous corregimientos en què es va dividir el Principat de Catalunya.
  • Implementació de l'Absolutisme borbònic a la Monarquia d'Espanya
  • Centralització política: Assegurar el poder suprem del monarca borbònic per sobre de l'aristocràcia.
  • Sotmetiment de l'Església i la Inquisició als interessos del monarca.[95]
  • Uniformització territorial i jurídica: Sotmetre a tots els seus súbdits a un mateix ordenament jurídic. Unificar els continguts del dret públic i del dret privat, és a dir, crear un corpus jurídic comú: això significa l'abolició dels furs i constitucions propis de cada territori, excepte feta de Vascongades i Navarra que els mantindran com a premi a la seva fidelitat a Felip V. Homogeneïtzar els estaments socials en tot els territoris: els estaments diferenciats propis de cada territori són igualats per a constituir els tres estaments únics espanyols. Eliminar l'estatus d'estrangeria: això significa la «creació» d'una sola nacionalitat jurídica espanyola que no distingeix entre castellans, aragonesos, valencians, mallorquins, catalans i sards. Unificar les formes de govern en tots els territoris.
  • Criteris d'aplicació
  • Crear noves institucions de govern que responguin a aquesta nova organització: això significa la decadència del govern per Consells -règim polisinodial- i l'aparació del govern per ministres.[n. 13]
  • Creació d'organismes paral·lels de poder. El Despacho substituí el Consell d'Estat i posteriorment es crearen les altres secretaries. La Tresoreria Major de Guerra era un organisme paral·lel a la Tresoreria General, a la que anà substituint.
  • Mantenir les divisions, institucions i noms tradicionals. D'aquesta manera, per exemple, encara que el Consell d'Índies mantingui el seu nom, aquest passarà a ser de fet únicament un Tribunal Suprem per als plets d'Índies quan les Lleis d'Índies entrin en conflicte amb el dret comú castellà, mentre que la majoria de les seves funcions anteriors passen a ser responsabilitat de la secretaria d'Estat d'Índies.
  • Realitzar els menys canvis legislatius possibles. Per això es reformen fonamentalment les Reials Audiències i s'adopta el Fuero Juzgo i les Siete Partidas com a base, de manera que el Dret castellà passa a ser el Dret comú espanyol.
Una vegada aplicada aquesta sèrie de decrets els territoris de la Corona d'Aragó queden unificats jurídica i estructuralment a la Corona de Castella. Això suposà:
  • La desaparició dels antics regnes (excepte el de Navarra) i el naixement de les províncies a la Península i la generalització i la reorganització interna dels virregnats, governacions i capitanies generals a Amèrica.
  • També el govern i la hisenda del Regne quedaren unificats (llevat de les excepcions que Felip V va voler mantenir per vascongados, navarresos i aranesos).
  • Que el Consell de Castella (només "de Castella" al nom) passa a assumir totes les tasques de govern (excepte a Navarra) i, amb el temps, serà origen del consell de secretaris (de ministres). La resta de consells veuen reduïda la seva tasca a aspectes judicials i se'ls treuen les atribucions governatives en benefici de les secretaries d'Estat.
  • Oficialment, la creació d'unes noves Corts espanyoles seguint el model representatiu de Castella, a les quals se sumen com a representants minoritaris els d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca.
  • L'aplicació d'un sol dret comú per a tots els súbdits amb la consegüent anul·lació de usos i costums i de drets particulars (sempre que entrin en conflicte amb la legislació comuna) i la unificació del dret processal a l'ús castellà.
  • L'aplicació d'una sola llengua administrativa, el castellà, amb la consegüent anul·lació de les llengües pròpies usades fins aleshores. Aquesta mesura té excepcions en algunes institucions locals catalanes i valencianes (per exemple, el Tribunal de les Aigües de València) i en la Sala de Biscaia de la Reial Cancelleria de Valladolid.
Nova Planta: institucions
Article principal: Reial Audiència
La Nova Planta de la Reial Audiència d'Aragó fou establerta pel Reial Decret de 3 d'abril de 1711, la de Catalunya a través del Reial Decret de 16 d gener de 1716, la de Mallorca mitjançant el Reial Decret de 28 de novembre de 1715, mentre que la inicial Chancilleria de Valencia consagrada en el Decret de 29 de juny 1707, fou reduida a simple Audiencia el 1716 per les friccions existents amb la Capitania General.
Les altres Reials Audiències sorgides posteriorment no estaven presidides per un Canceller i no tenien competències de govern.
Nova Planta: la Hisenda
El sistema fiscal s'organitzà en base als impostos de les rendes provincials, rendes generals sobre el tràfic de mercaderies, monopoli dels tabac, monopoli de la sal i gràcies eclesiàstiques. Per organitzar la recaudació el territori fou dividit en 21 províncies sota la responsabilitat d'un Intendent, que esdevenia també el corregiment de la capital de província, essent dependent de la Secretaria d'Estat i no del Consell d'Hisenda, que quedava definitivament marginat.[97] S'aconseguia així també evitar la jurisdicció de la Cambra de Castella, que restablerta el 1715 tenia àmplia jurisdicció en matèria de contenciós fiscal, i de les Reials Audiències, antenes locals del Consell de Castella, que perdien així la competència de nomenar els corregidors de les capitals, perquè els Intendents serien nomenats per la «vía reservada», és a dir, per la Secretaria de Guerra o d'Hisenda, segons la capital fos, o no, seu de capitania general.[97]
El tresor públic passà a ser administrat per una superintendència de l'exèrcit. Aquesta començà a confiscar totes les propietats dels anteriors organisme de govern de Catalunya, així com dels particulars que havien recolzar la causa austríaca. Posteriorment l'Intendent José Patiño va establir un nou impost, el cadastre, que gravava en funció de les propietats de cadascú i tributaven els beneficis del treball, el comerç i la indústria.
Nova Planta: Inquisició
Les tesis gal·licanes sobre el poder limitat de la Santa Seu foren sostingudes per Lluís XIV per assegurar la primacia de la corona i controlar en termes absoluts tant a l'Església com l'Estat. Ho estimant que aquella formava part d'aquest i que per tant havia d'estar sotmesa als dictats del monarca. Aquestes tesis influïren decisivament en la instrumentalització política que l'absolutisme borbònic féu de la Inquisició. Aquest voluntat de control el Sant Ofici i sotmetre'ls al poder absolut del monarca ja es posà de manifest quan ja el 3 de novembre de1704 es volgué imposar sobre l'autoritat de l'Inquisidor ordenant que el Froilán Díaz, que havia estat confesor de Carles II i li havia practicat diversos exorcismes, fos alliberat.[95]

 

Significació dels Decrets de Nova Planta

L'aixecament dels estats de la Corona d'Aragó entre el 1705 i el 1706 en favor del pretendent a la corona espanyola Carles d'Àustria fou interpretada pel monarca borbònic com un delicte de rebel·lió contra el jurament de fidelitat que li havien prestat i li devien. Pels estats de la Corona d'Aragó l'aixecament es justificava per l'incompliment reial del pactumconstitucional. Els Decrets de Nova Planta van tenir allí la finalitat de castigar els que s'havien alineat en contra del rei Felip V al·ludint al "dret de conquesta" com es cita en aquells decrets. A partir d'aquell moment ambdos regnes passaren a ser governats directament per una institució estrangera, el Consell de Castella, en règim d'ocupació militar sota l'administració d'un capità general, i amb un ordenament jurídic i règim polític que ja no era el propi sinó s'imposà la uniformitat castellana. Els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid, el valencià hi va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d'Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot el dret civil. L'Aragó també va perdre les seues lleis, i la llengua, l'aragonès, per bé que aleshores ja es trobava en un avançat procés d'assimilació pelcastellà. Tot plegat suposà la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la dependència dels aparells polítics castellans, a banda que s'imposà l'autoritat reial, per damunt de la legal. S'implantà una nova divisió administrativa en corregiments i els nomenaments passaren a ser potestat del monarca.
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint. Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia. Els Decrets de Nova Planta suposaren la mort jurídica dels territoris de la Corona d'Aragó com a entitats amb personalitat pròpia. En resum, com a resultat dels decrets, els antics regnes de la Corona d'Aragó, van perdre les seves institucions politiques i administratives tot i que, llevat València, van mantenir el seu dret privat propi. Aquest uniformisme però fou imperfecte perquè a Castella no s'imposà el catastre i a Catalunya es mantingué l'exempció de quintes. Les corts pròpies van ser dissoltes i es va concedir a algunes poblacions el dret d'assistir a les corts castellanes, que es converteixen en corts comunes a tota Espanya, excepte Navarra, que va mantenir les seves corts reals fins 1841. En 1709 van assistir a les Corts representants d'Aragó i València, i a les de 1724, també van assistir representants de Catalunya. Es van modificar els mecanismes d'elecció dels governs municipals adaptant-los a les normes de Castella. Els municipis importants van passar a ser regits per un corregidor, i els cabildos locals per un regidor, que a Aragó van passar a ser hereditaris, de manera que, a finals del segle XVIII gairebé tots els càrrecs estaven ocupats per membres de la noblesa. Els Battles locals, que ajudaven els regidors, eren nomenats cada any per l'Audiència.

Austriacisme persistent

Record de l'Aliança, publicat el 1736,
el «22º any de la nostra esclavitud».
El 1719, en el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el coronel Pere Joan Barceló i Anguera «el Carrasquet» cabdellà diverses partides de miquelets per intentar provocar un sollevament general a Catalunya, però el 1725 es firmà el Tractat de Viena que reconeixia l'status quo d'Utrecht i Rastatt. Malgrat això la implicación de Felip V en la Guerra de Succesió Polonesa (1733-1738) degut als Pactes de Família borbònics desencadenà les esperances dels austriacistes per a recuperar la «Llibertat de Catalunya» i es publicà l'opuscle Via fora els adormits. Aquest és una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per laPau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya. El 1736, el «22º any de la nostra esclavitud», sortia publicat un altre opúscle titulat Record de l'Aliança, un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda aAnglaterra l'aliança pactada per la llibertat de Catalunya i de tota la monarquia d'Espanya, i demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una Republica Libera de Cathalunya. Inclús des de les mateixes files borbòniques, el 1760 els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona) presentaren conjuntament la Representació (Memorial de Greuges) aprofitant les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya. El memorial contenia una denúncia de diversos crítiques a la política borbònica, sobretot al monopoli del poder pel Consell de Castella i els castellans a la Corona d'Aragó, i la impossibilitat dels súbdits d'aquesta d'accedir als càrrecs de Castella. Per això feien una defensa i exaltació dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta i de la seva justícia, i reclamaven la igualtat de representació entre els regnes, contra la discriminació de la Corona d'Aragó. Hi eren importants les referències a la discriminació dels catalanoparlants i als inconvenients que els funcionaris castellans no sabessin el català. En contraposició a aquestes reivindicacions, en aquelles Corts els representants de la capital històrica de Castella, Burgos, exigiren que els representants de la Corona d'Aragó seguessin a la darrera fila, darrere de tots i separats dels de Castella.
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.