traducció - translate - traducción

30.10.11

ENEMICS DEL VALENCIÀ

Francesc de P. Burguera

El conseller d´Hisenda i Administracions, José Manuel Vela, en la Sessió de Control celebrada a les Corts el 5 d´octubre, i al ser interpelat per l'oposició sobre el requisit de l'ús del valencià en l'Administració pública, contestà que «el valenciano se aprende en la familia y en la calle». I per defensar aquest desgavell, es va posar ell mateix com exemple. El senyor conseller contà als diputats que ha anat a la universitat i ningú «li ha imposat el valencià». La bancada dels diputats del PP ovacionà al seu conseller entusiasmada per les seues declaracions.
Farà sis anys, quan deixí Madrid i em vaig vindre a viure a València definitivament, em va cridar l'atenció, en eixir al carrer, que la gent amb la que em creuava parlava quasi tota en castellà. Em cridà l'atenció perquè em pensava que estava passejant pels carrers de Madrid. Allà les mil et trobaves amb un grupet que anava raonant en valencià. ¡Home! la veritat és que no esperava trobar-me amb un aldarull de valencianoparlants però tampoc de castellanoparlants, com si estiguera a Madrid. Per a sentir parlar valencià hauria que anar a l'Estació del Nord i esperar als passatgers que vénen de comarques. Malament ho tindrien els que volgueren aprendre el valencià en els carrers, com diu el nostre conseller d´Hisenda i Administracions, José Manuel Vela. Esperem que a aquesta perla de polític, com que estan retallant d´ací i d´allà buscant calés, no li vinga en gana de deixar sense un duro l'ensenyament del valencià en les escoles. Potser els diputats del PP a les Corts Valencianes l'ovacionarien entusiasmats. Jo no m´extranyaria. De més grosses n´he vist al llarg de la meua vida. 
El diputat d´Esquerra Unida, Ignacio Blanco, referint-se al desgavell pronunciat en les Corts pel conseller Vela, va fer pública aquesta opinió en Levante-EMV: «El conseller no sólo ha expresado una opinión absolutamente increíble sino que ha dado muestras del desconocimiento total del Plan de Fomento del Conocimiento y Uso del Valenciano que su propia consellería aprobó hace diez meses». I va afegir: «Vela hizo gala de una ignorancia supina y de un atrevimiento sin límites, sin, por descontado, dar respuesta sobre aquello por lo que le preguntaban: el estado de ejecución de las medidas incluidas en ese plan, que nosotros creemos que no está llevando a cabo». També, l'autor d´una Carta al director d´Albal, Joan B. Puchalt, dirigida al Levante-EMV escriu aquestes paraules: «A més a més (referint-se al conseller Vela), els companys del seu partit li fan costat retrent-li una ovació a les Corts Valencianes. Res de nou, no fan una altra cosa que no senten. Estem acostumats, els hem patit al llarg de més de 300 anys, son els mateixos que donaren suport als que entraren per ponent i que, ara, per a mostrar la seva valenciania, s´envolten amb la senyera. Hom tenia entès que exercir de valenciania era atendre's a la Constitució, l'Estatut, les lleis i en particular a la de l'Ús i ensenyament del valencià i, si pot ser, millorar-les, fent-les, amb especial sensibilitat per allò més feble».
Però, com s´ha alçat l'oratge, encara tenim més que veure. «Me irrita un poco, me cabrea y me da también un poco de pena que estén tan empecinados con el tema del valenciano». Això amollà una tal Rocío Casanova, tertuliana a sou de Canal 9 en el programa «Bon Dia Comunitat Valenciana», en un debat sobre la crisi i l'educació. «¿Por qué siguen ustedes tan empecinados con el tema del valenciano?». El presentador Xavier Carrau va eixir a contestar-li: «Perquè és la nostra llengua». La intervenció de Carrau no va impedir que Casanova, que és familiar d´un alt càrrec de la Generalitat, continuara menyspreant el valencià. Rafa Xambó, membre del consell de RTVV, va demanar que «d´immediat, es prenguen les mesures oportunes per a que opinions que atenten contra els drets dels valencians —consagrats a l'Estatut d´Autonomía, la Llei d´Ús i els principis fundacionals de RTVV— no siguen proferides per tertulians».
Espereu, però. No tot han de ser desastres. l'Editorial Bromera ha fet públic que des de 1986 i des d´Alzira, ha llençat 1.800 títols de més de 400 autors valencians, catalans i balears, tant clàssics com contemporànis així com escriptors internacionals rellevants. Hem de felicitar a l'amic Josep Gregori i al mateix temps, donar-li les gràcies. Tenim els valencians, de debò, un altre «homenot».

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.