El passat 12 de març Itàlia celebrava el 150 aniversari de la seva creació i en aquesta ocasió es va representar a Roma l'òpera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida pel mestre Ricardo Muti.Nabucco evoca l'episodi de l'esclavitud dels jueus a Babilònia, i el famós "Va pensiero" és el cant del cor d'esclaus oprimits. A Itàlia és un símbol de la recerca de la llibertat (quan es va escriure l'òpera, Itàlia estava sota l'imperi dels Habsburg).
Abans de la representació, Gianni Alemanno, alcalde Roma, va pujar a l'escenari i en el seu discurs va denunciar les retallades del pressupost de cultura que estava fent el Govern. Aquesta intervenció, en presència de Berlusconi que també assistia a la representació, va produir un efecte inesperat.
Ricardo Muti, director de l'orquestra, va declarar al "Times":"L'òpera es va desenvolupar normalment fins que arribem al famós cant" Va pensiero ". Immediatament vaig sentir que el públic es posava en tensió ... El silenci del públic es va omplir de veritable fervor. Entendre la seva reacció davant el lament dels esclaus que canten : "Oh pàtria meva, tan bella i tan perduda."Quan el cor arribava al seu final, el públic va començar a demanar un bis, mentre cridava "Visca Itàlia" i "Viva Verdi".A Muti no li sol agradar fer un bis al mig d'una representació. En un gest teatral, Muti es va girar per mirar el públic i Berlusconi a la vegada i es va sentir un crit entre el públic: "Llarga vida a Itàlia!". Muti va dir llavors:"Sí, estic d'acord:" Llarga vida a Itàlia ". Però ja no tinc 30 anys, he viscut la meva vida i com italià que recorre el món sento vergonya del que passa al meu país. Accedeixo, doncs, a la vostra petició de un bis de "Va Pensiero" ... No només per emoció patriòtica, sinó perquè quan he sentit el Cor cantar "Ai meu país, tan bell i perdut", pensava que si seguim així anem a matar la cultura sobre la qual es va construir la història d'Itàlia. En aquest cas, la nostra pàtria estaria de veritat "bella i perduda".
Molts aplaudiments, inclosos els dels artistes en escena. Muti va prosseguir: "Jo he callat durant molts anys. Ara hauríem donar-li sentit a aquest cant. Els proposo que s'uneixin al cor i que cantem tots el" Va pensiero ".
Tota l'òpera de Roma es va aixecar. I el cor també. Va ser un moment màgic ...
1 comentari :
Màgic i molt emotiu.
" Ai, meu país, tan bell i perdut"
Que faríem sense l'art i la música i
els que fan possible que la veu del poble s'aixequi al uníson.
Espero amb el tot el cor poder recuperar la bellesa perduda del meu país.
Publica un comentari a l'entrada