Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0016436
Extensió: 32.106 km 2
Població: 7.475.420 h [2009]
UTM: 4025 x ; 46204 y
Població: 7.475.420 h [2009]
UTM: 4025 x ; 46204 y
País de l'Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins de l'Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació
Constitueix la part territorialment més extensa de l'anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens.El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del s. X com a conjunt de comtats de l'imperi franc al voltant del de Barcelona (Marca Hispànica). A mitjan s. XI, el nucli format pels territoris dels comtes d'Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països cristians veïns regne de Barcelona, rebé per primer cop el nom de Catalunya. La primera referència documental es troba en el jurament fet pels homes de Carcassona a Ramon Berenguer III de Barcelona (1107 o 1112), copiat al Liber feudorum maior, en el qual figuren un Geral de Cataluign i també un Raimundi Catalan i dos Arnal Catalan. Al Liber Maiolichinus és utilitzat el nom decatalanenses enfront de gots (referit als occitans) i Ramon Berenguer III és anomenat catalanicus heros, rector catalanicus, dux catalanensis, i és esmentat el nom de Catalania. Des de mitjan s. XII (el 1149 Cataloniae és equiparat en un document a Aragó i a Provença), l'ús, tant del gentilici com del corònim, es generalitzà al propi país i als regnes cristians pròxims. Els primers temps el nom de Catalunya es vinculà al territori dominat pel comte de Barcelona, aproximadament el que seria anomenat Catalunya Vella, però al s. XIII el nom de Catalunya ja fou emprat per a designar la totalitat del territori comprès entre el Cinca, la marca de Tortosa i l'estany de Salses, enfront del regne d'Aragó (corona catalanoaragonesa). Malgrat que després de la conquesta del regne de València l'absència d'ordenament jurídic afavorí l'extensió del nom al nou territori (hi ha referències d'aquest us en Ramon Muntaner i Vicent Ferrer), al llarg del s. XIV el pes de les estructures estatals originà la diversificació en la designació, especialment des que els juristes aplicaren als comtats centrats en el de Barcelona el nom de Principat de Catalunya (esmentat en la convocatòria de les corts de Perpinyà del 1350). La persistència, però, del gentilici català aplicat a tots aquells qui parlaven la llengua catalana féu que la denominació de Catalunya en el sentit ampli persistís, especialment a l'estranger, fins ben entrat el s. XVI. La denominació restrictiva de Principat de Catalunya (sovint simplement Principat) es mantingué plenament fins al s. XIX; el moviment catalanista, però, utilitzà preferentment el nom de Catalunya. En plantejar-se la reivindicació col·lectiva al conjunt de territoris de llengua catalana, hom intentà de tornar a estendre el nom de Catalunya a aquest conjunt, però, per tal d'evitar l'ambigüitat, hom proposà el de Catalunya gran. Els territoris annexats per França el 1659 que formaren la província francesa del Rosselló han estat designats sovint Catalunya francesa i, en oposició, hom ha designat Catalunya espanyola la resta del Principat i, més recentment, des de la Península, com a Catalunya del Nord. De manera similar, les comarques catalanes administrativament aragoneses conegudes actualment com aFranja de Ponent han rebut també el nom de Catalunya aragonesa, i les Balears, el de Catalunya insular, noms que no han fet fortuna. Els equívocs i les susceptibilitats feren que a partir de la dècada de 1960-70 es generalitzés la denominació de Països Catalans, emprada esporàdicament ja des del començament del s. XX, per a denotar el conjunt enfront de les particulars dePrincipat, País Valencià i Balears. Quant a l'origen del nom, que ha donat lloc a diverses hipòtesis a partir de la baixa edat mitjana, al començament del s. XV apareix ja la llegenda d'Otger Cataló, capità procedent de França (o bé cavaller senyor del castell deCataló), que hauria donat nom al país. La llegenda es difongué àmpliament ja al mateix s. XV fins a arribar a Víctor Balaguer (contradit per Antoni de Bofarull) i a ésser glossada per Verdaguer. Les teories científiques s'inicien amb la de Jeroni Pau (1491) i Francesc Calça el 1588, que relaciona directament el nom de Catalunya i de català amb els Campi Catalaunici i els catalauni, tribu cèltica que habitava al voltant de Châlons-sur-Marne (Catalaunum), a Xampanya, teoria represa el 1944 per Giuliano Bonfante i que, malgrat les dificultats històriques, podria tenir algún suport documental. Paul Aebischer ha defensat la derivació a partir deMontecatanus (forma llatina de Montcada, muntanya i castell pròxims a Barcelona) a través de l'adjectiu montecatananus omontecatalanus, hipòtesi lingüísticament problemàtica. L'antiga teoria, recollida ja per Ocampo i Zurita i també per Andreu Bosc, que l'abundància de castells donà lloc al gentilici castellani (que hauria passat a castlans i després a catalans) tampoc no té una explicació lingüística convincent. Una altra hipòtesi, anunciada per Schopf el 1919 i defensada per Joan Coromines, fa derivar el gentilici catelani(forma que tingué antigament gran difusió) d'una metàtesi de lacetani (gr: λακετανοί, laketanoí), tribu ibèrica que habitava al rerepaís de Barcelona; el nom hauria estat introduït, per transmissió erudita, per designar els catalans, i de catelani hauria derivat Catalònia (sota el model de Bascònia). Joan Vernet identifica com a primer testimoni possible del nom de Catalunya l'historiador i geògraf musulmà Al-'Udrī (1002 — ~1085), el qual en la seva obra Tarsi al-akhbār esmenta la localitat de Talunya o Taluniya, localitzable vers Montsó, que, prefixada amb ca- (contracció de cala-, 'castell', freqüent en la toponímia àrab), podria haver donat Catalunya.
Joan Vernet. Qa Talunya
Joan Vernet identifica com a primer testimoni possible del nom de Catalunyal'historiador i geògraf musulmà Al-'Udrī (1002 — ~1085), el qual en la seva obra Tarsi al-akhbār esmenta la localitat de Talunya o Taluniya, localitzable vers Montsó, que, prefixada amb ca- (contracció de cala-, 'castell', freqüent en la toponímia àrab), podria haver donat Catalunya.
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regió d'Ath-Thaghr al-Alà pròxima a Lleida. És esmentada per l'historiador i geògraf musulmà Al-'Udrī (1002 — ~1085) en la seva obra Tarsi al-akhbār. Segons aquest, estava situada a meitat de camí entre Lleida i Osca, fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsó. El nom atorga al poblat un origen ibèric. Durant l'època sarraïna disposà d'una fortificació o castell (kalat en àrab), que donà kalat Talunya o, usant la contracció ka- per referir-se a castell, ka Talulnya (en català castell de Talunya).
Joan Vernet va identificar aquest nom com el primer testimoni possible del nom de Catalunya. Segons aquesta hipòtesi, el mot Catalunya vindria dels àrabs, essent la denominació que aquest utilitzaven per la zona. Talunya era situada a una regió fronterera entre l'al-Àndalus i la Marca Hispànica, i els àrabs parlarien dels habitants dels comtats catalans com "la gent que hi ha més enllà del castell (kalat, ka) de Talunya".
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada