De fet Antonio Alcalá Galiano (1789-1865), Gran Cruz de Carlos III, Diputat, Senador y Ministre, a mitjans del segle XIX ho va deixar clar a les Corts de Madrid: Debemos propagar la imagen y la herencia de la “nación” e inculcar apego a ella y unirlo todo al país y a la bandera, a menudo “inventando tradiciones” o incluso naciones para tal fin. Uno de los objetos principales que nos debemos proponer nosotros es hacer de la nación española una nación, que no lo es ni lo ha sido hasta ahora.
Doncs en aquestes estan, encara. És a dir: el mal que han fet els Torcuato Fernández Miranda de torn, autor de Formación del Espíritu Nacional, encara perdura no només en l'inconscient de molts castellans, si no que jo diria que, en l'actualitat, d'una minoria considerablement àmplia. Per tant res de federalisme a l'horitzó des d'aquesta banda.
Recentment, a Palma, Els sindicats amb representació majoritària en llurs territoris en l’àmbit de l’ensenyament STEPV-iv (País Valencià), STES (IAC) del Principat i STEI-i (Illes Balears i Pitiüses), han manifestat "rebuig als intents dels diferents Governs de crear i d’atiar el conflicte lingüístic dins l’àmbit escolar" i han afirmat que "la millor manera de lluitar contra els intents que volen malmetre la presència de la nostra llengua en el sistema educatiu, sota el parany d’un ensenyament plurilingüe, són els arguments pedagògics d’un model lingüístic que durant molt anys ha funcionat bé i que ha estat un veritable garant de l’èxit escolar i de la cohesió social".
Afirmen que són partidaris que el sistema operatiu introdueixi l'aprenentatge d'una tercera llengua, però exigeixen "rigor i el màxim respecte als criteris pedagògics i que això no vagi en detriment de la llengua catalana ni del seu aprenentatge". És a dir: front als problemes comuns, han decidit treballar de manera conjunta per trobar-hi solucions conjuntes; però actuar també "de manera unitària en defensa de la llengua, l’educació, i d'establir de manera conjunta estratègies per fer front a les polítiques dels diferents Governs en contra de la nostra llengua i la nostra cultura".
Més clar l'aigua. És evident que l'atac a la llengua és comú en tots els territoris de l'estat de parla catalana. Bé, a la llengua, a la cultura, a l'ensenyament, a l'economia, a la història, als drets col•lectius i nacionals, a la iniciativa emprenedora, a llurs fiscalitats, a la representació exterior, etc.
La solució unitària adoptada pels sindicats que, cal recordar-ho, van estar en l'inici de l'exportació a la resta dels Països Catalans del fenomen ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, és similar a la que fa unes dècades havien adoptat Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, i que, amb alguns entrebancs, s'ha mantingut fins avui. I aquestes no han estat pas les úniques ni de bon tros. Hi ha centenars d'exemples més enllà de la llengua o la cultura; l'ensenyament, com és el cas, però també en els àmbits de la representació, de l'agricultura, dels regants, la pesca, propietats de boscos, transport, alimentació, mediambientals i un inacabable etcètera.
Donc quan són tants i tants els problemes comuns i en tants casos aïllats es fan necessaris protocols i accions conjuntes, vol dir que s'avança en la necessitat d'establir polítiques comunes. Per fer efectives aquestes en aquells aspectes on es poden donar desacords, col·lisió, conflictes o contradiccions, cal doncs que els diversos agents mancomunin esforços, recursos i estratègies; és a dir: que es federin.
Si això serveix per als sectors productiu, cultural, social i de serveis, perquè no s'ha de poder articular políticament? Al Principat, a banda de les evidencies culturals i de tradició, tenim moltíssim més en comu amb el País Valencià, la Franja i les Illes, que amb Astúries, Galícia, Extremadura, Canàries o Ceuta.
Molt probablement, doncs, faríem bé de seguir amb atenció els passos que s'estan donant en aquest sentit en diversos àmbits i sectors, i nosaltres, com a societat civil reforçada i musculada pel procés cap a la independència, hauríem d'exigir als nostres polítics i representants, que contemplin, facilitin i fomentin mecanismes de federació amb la resta de territoris en una eventual constitució catalana d'un inevitable Principat de Catalunya independent.
Només així podrem seguir resolent els problemes comuns de manera conjunta tant els territoris que vagin assolint la llibertat com els que no. I tinguem ben present que els territoris dels Països Catalans que de moment no opten a la independència, hauran de ser defensats d'un intent d'extermini ferotge pel nou estat espanyol. Deia Lluís Companys que els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos. Doncs això: fem possible que els catalans, valencians i illencs que ho vulguin, a més de a si mateixos, puguin disposar d'un estat que els protegeixi. Si ho fem, aleshores sí. Haurà arribat l'hora del federalisme. Del federalisme d'uns Països Catalans independents i federats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada