 |
| Foto: espectacle El Grito en el Cielo de la companyia La Zaranda |
Cada cop son mes les veus que alerten del procés de "deshumanització" dels ciutadans del principat. Què vol dir deshumanització? Vol dir tractar un col.lectiu de persones amb característiques culturals o ètniques comunes, per sota del nivell humà; es a dir: tractar-los com si no fossin mereixedors de drets, de respecte. D'aquesta manera es crea en la opinió pública la creença que qualsevol mal que els caigui al damunt estarà totalment justificat.
Aquesta tècnica va ser usada pel Nazisme amb el poble Jueu, amb els gitanos, amb els homosexuals.... Generalment es una tècnica que fan servir els pobles amb una alta consciència de supremacia; francesos, americans, xinesos, serbis, russos, italians, anglesos i també castellans, són pobles que històricament han usat el supremacisme per resoldre els seus conflictes amb d'altres pobles amb qui comparteixen territori. Del cas que ens ocupa, el català, hi ha multitud d'exemples que demostren el que us dic.
Però ara mateix estem patint un procés de deshumanització salvatge i molt en concret el podem observar en el llenguatge que usen els mitjans, públics i privats, o polítics, pensadors i tertulians. Posem d'exemple avui mateix a la Cadena SER: El locutor parlava de "proceso secesionista catalán", quan el mateix locutor referint-se al poble Escocès s'hi referia com a "proceso de Independencia". QUÈ US SONA MILLOR?
Paraules com "antidemocratico", "desleal", "traidor", NAZI, "delincuentes", "delito", "golpe de estado civil", "ilegal", "sedicioso", "ladrones", "corruptos", "afrenta", "desafío independentista", "burgueses", "melenudos", "etarras", i moltes mes, s'han instal·lat en el llenguatge periodístic, polític i del pensament espanyol. ÉS UN FENOMEN QUE SUBTILMENT VA FENT FORAT I TROBA FÀCILMENT LLOC en un llenguatge que es va fent habitual en la societat espanyola.
Aquesta eina es perillosíssima perquè crea un imaginari totalment fals de la realitat i tendeix a confondre a la possible víctima amb l'agressor; crea una falsa sensació respecte als catalans i prepara al receptor per tal que pugui justificar qualsevol plaga que ens pugui caure a sobre. És tant pervers que fins i tot alguns hiperventilats usen el mot CATALAN a mode d'insult.
No es fruit d'un rampell de victimisme onanista el que dic, es fruit de la observació atenta i calmada dia a dia escoltant ràdios llegint diaris, veient com els representants públics van tensant els mots de forma creixent.
Alguns opinadors ja han donat alertat que els processos de deshumanització mai han portat cels clars i lluminosos sinó negror i tempestes. Cal denunciar aquests fets i prendre una actitud combativa, amb un somriure si voleu, però cal ser bel·ligerants i denunciar a qui usi els mots amb la intenció de DESHUMANITZAR-NOS.
CARLES ROMEU.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada