“…que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents
cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dupte
aquesta es la veritat, que catalans son los pus temprats homens en
viure que sien al món…”
El Llibre de Sent Soví, d’autor desconegut, és el primer receptari de cuina europeu escrit en una llengua diferent del llatí. Conté més de dues-centes receptes i va ser un dels receptaris de més influència a Europa. Moltes de les seves receptes van ser copiades als receptaris italians del segle XV, i, des d’aquests, copiats als de la resta del continent, com “Platina de honesta voluptate et valetudine” i el “Libro di arte coquinaria”, on es defineix els cuiners catalans com els millors del món.
La cuina catalana és tendència a Europa
La cuina medieval catalana, amb una marcada personalitat pròpia, va ser considerada la primera del món cristià. A la refinada cort de Nàpols s’hi menjava a la catalana, a Roma la nissaga dels Borja difonia els productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners italians s’enorgullien de cuinar “alla catalana”.
Les maneres a taula dels catalans també són reconegudes com les més elaborades i refinades d’Europa, gràcies al manual “Com usar bé de beure e menjar” escrit en català el 1384 per Francesc Eiximenis on es descriu amb detall els aliments de temporada, el ritme dels àpats, els maridatges, la manera de tallar la carn dels catalans, etc.
El Llibre de Sent Soví
Es conserven a les universitats de València i Barcelona dos manuscrits copiats l’any 1324 del manuscrit original que, per tant, deu ser encara més antic.En el Llibre de Sent Soví trobem les bases de la cuina catalana actual, la majoria de cuinats comencen amb un sofregit i, és clar, una picada. Destaca l’ús de la llar de foc com a sistema de cocció i l’ús del, imprescindible en tota cuina catalana, morter.
Amb una prosa descriptiva ens mostra unes receptes molt variades i elaborades, on les espècies tenen molt a veure. Com a conseqüència de l’imponent comerç català al Mediterrani, a tota la Corona d’Aragó arribaven espècies encara desconegudes per la majoria dels europeus.
Les receptes d’aquest manuscrit van farcir les obres catalanes posteriors, que van tenir molt predicament a Europa, com el Llibre de totes maneres de potatges, el Llibre d’aparellar de menjar o El llibre de Coch del mestre Robert (el Ferran Adrià del segle XVI).
Al Llibre de Sent Soví és palès el gust per barrejar dolç i salat tan característic de la nostra cuina. A més de les salses, escabetxos, sopes, menjars de cullera, pitances i preparats dolços, descriu com confortar amb un brou de gallina per a tot hom deliquat i com fer les nous confitades, recepta òptima per a les dones que acabaven de tenir un fill. Explica com fer mató, flaons, panades, bunyols i menjar blanc, entre altres preparats que engoril·laran als més golafres… Tota una joia!
Antecedents
El llibre de cuina més antic que es coneix és “De re coquinaria” (L’art de la cuina) escrit en llatí al segle I, després sorgirien al segle X els reculls de cuina en àrab. Durant tota l’Edat Mitjana els Comtes del Casal de Barcelona, sempre distingits amb el perfil humanístic dels catalans, van tenir bona cura de fer traduir del llatí, àrab i hebreu els llibres i manuals de cuina, científics, mèdics, etc. més rellevants de la mediterrània, posant les bases del lideratge posterior dels catalans en aquestes disciplines fins als nostres dies.
Article publicat originalment a la Xusquipèdia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada