"La gent de Ciutadans, del PP i del PSOE són el fidel reflex de l'Estat bloquejador que ens condiciona"
per Ferran Mascarell 28/07/2016
Escric aquest article amb la remor de fons de la sessió ordinària del Parlament de Catalunya. La gent de Ciutadans, del PP i del PSOE són el fidel reflex de l'Estat bloquejador que ens condiciona. Totes les seves intervencions van en la mateixa direcció: bloquejar la governabilitat, emmarcar la política catalana en un to general de desprestigi i corrupció, desacreditar el dret de tots els ciutadans a desplegar un procés constituent per via democràtica com alternativa a un procés constituït que no resulta en absolut satisfactori. Mentre escolto les peguntes als consellers i al president, tinc present la situació d'impàs de la política espanyola i la baixa qualitat del seus plantejaments ideològics. Escoltant-los, per sobre de tot reflexiono sobre què suposa per a un país com el nostre la pressió constant que la política espanyola fa per evitar que el Parlament de Catalunya pugui prestar atenció als grans problemes que tenim com a societat, que tenen les societats del món.
Escric aquest article amb la remor de fons de la sessió ordinària del Parlament de Catalunya. La gent de Ciutadans, del PP i del PSOE són el fidel reflex de l'Estat bloquejador que ens condiciona. Totes les seves intervencions van en la mateixa direcció: bloquejar la governabilitat, emmarcar la política catalana en un to general de desprestigi i corrupció, desacreditar el dret de tots els ciutadans a desplegar un procés constituent per via democràtica com alternativa a un procés constituït que no resulta en absolut satisfactori. Mentre escolto les peguntes als consellers i al president, tinc present la situació d'impàs de la política espanyola i la baixa qualitat del seus plantejaments ideològics. Escoltant-los, per sobre de tot reflexiono sobre què suposa per a un país com el nostre la pressió constant que la política espanyola fa per evitar que el Parlament de Catalunya pugui prestar atenció als grans problemes que tenim com a societat, que tenen les societats del món.
L'any 2008 va començar una crisi econòmica que poc després va mutar en un crisi social que encara avui està present en la vida de la gran majoria dels ciutadans catalans. D'aquella crisi n'ha sortit la paradoxa d'un món amb més capacitat que mai per crear riquesa i, en canvi, amb un nivell de desigualtat social brutal. Un 1% de la població acumula tanta riquesa com el 99% restant. Un 1% viu en l'abundància mentre un 99% viu en una creixent misèria. L'elit mundial afavorida per la crisi s'aferra a la seva situació de privilegi i mentrestant la gran majoria de la societat rep els costos d'una crisi que ha afectat el conjunt de les classes mitjanes, els treballadors, els pensionistes i la qualitat de tots els sistemes públics de benestar.
Ha incrementat de manera intolerable els nivell de pobresa. I encara més, tots els analistes internacionals solvents ens indiquen que les properes dues dècades seguiran condicionades pels fets d'ara. Ens diuen que el creixement econòmic està estancat i que la gent corrent seguirà patint-ne les conseqüències gran part de la seva vida en forma d'atur, d'austeritat insostenible, de migracions massives, de terrorisme i de formes noves d'inseguretat i incertesa. Els estudiosos ens diuen també que en les properes dècades haurem de lidiar amb les repercussions del canvi climàtic, l'envelliment de determinades societats -la nostra per exemple- i el creixement demogràfic d'altres. El món està obligat a crear un ordre global sostenible, a restablir el dinamisme econòmic, a posar la dignitat humana en el centre del debat polític de tots els parlaments democràtics del món.
Al meu entendre, el mal més profund que està fent la política espanyola a la societat catalana és, precisament, tenir-nos atrapats en una teranyina d'idees envellides i de prejudicis ideològics que ens impedeixin exercir la sobirania nacional, o el que és el mateix, abordar les qüestions que hauríem d'estar tractant. Sense un Parlament lliure i democràtic, capaç de mirar de cara el món en el qual vivim, la realitat social catalana sempre viurà condicionada i també subordinada. Ens cal la independència perquè ens cal la llibertat per poder participar en la recerca de les millors solucions per al món que compartim. Els agents de canvi en les societats actuals són els ciutadans. Tots. Lliures, capaços de mirar-se la pròpia realitat i tractar de canviar-la, però també compromesos amb la realitat global mirant de canviar-la. La societat catalana és democràtica, és madura, està formada i està connectada. Té dret a desplegar un projecte coherent de vida, per a nosaltres i per al món. Tenim dret a posar la política al servei d'ideals que en guiïn en l'actuació. Tenim dret a construir un Estat coherent basat en la voluntat de la nació, en el desig de millora, de democràcia i de justícia.
El debat al Parlament català continua. Alguns intenten que les nostres institucions d'autogovern serveixin per donar respostes. Altres volen que el Parlament quedi encotillat en una legalitat que ens posa a la cua de les societats del món. Paradoxalment, això segon també ho defensen partits dits d'esquerres. De quina manera es pot relligar ser d'esquerres i acceptar el relat sencer de la dreta més conservadora? Al sobiranisme no li queda més remei que continuar. Les seves accions al Parlament mostren que això va de debò.
Font: El Món | Parlament, sobirania i món
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada