El govern espanyol va instar El Tribunal Constitucional, mitjançant el plantejament d’un
incident d’execució de la Sentència del desembre del 2015 que anul·lava la Declaració de
sobirania del 9 de novembre de 2015, a dirigir-se a la Fiscalia perquè actuï penalment
contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
L'executiu espanyol invocava que, en permetre la votació al Ple del Parlament de les
conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Procés Constituent, la presidenta del
Parlament hauria incorregut en un delicte de desobediència, perquè el Tribunal
Constitucional ja havia resolt per la Sentència del desembre del 2015 que aquelles
conclusions eren inconstitucionals, i considera que la presidenta del Parlament no va obeir
la Providència del 19 de juliol del Tribunal Constitucional, que advertia que no es podien
debatre ni votar les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Procés Constituent.
En relació amb aquesta petició del Govern espanyol al Tribunal Constitucional, i des del
punt de vista jurídic, atesa la Resolució adoptada pel Plenari del Tribunal Constitucional,
en sessió extraordinària d’1 d’agost de 2016, volem posar de manifest les següents
consideracions:
Primera. L’article 55 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, estableix que el Parlament representa el poble de Catalunya,
és la seu on s'expressa el pluralisme i es fa públic el debat polític i, en conseqüència, el
Parlament és inviolable, i atès el que estableix l’article 58 de la Llei Orgànica 6/2006, de
19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Parlament gaudeix
d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària, elabora i aprova el seu
Reglament.
Segona. L’article 57 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, determina que els membres del Parlament són inviolables pels
vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec, i l’article 21 del Reglament del
Parlament de Catalunya estableix que els diputats gaudeixen d’inviolabilitat, fins i tot
després d’haver finit el mandat, per les opinions i els vots emesos durant l’exercici de llurs
funcions.
Tercera. L’article 39 del Reglament del Parlament de Catalunya, estableix que el
president del Parlament té la representació de la cambra, dirigeix els debats amb
imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament, compleix i fa complir el Reglament. El
president del Parlament de Catalunya és la segona autoritat del país, després del
president de la Generalitat.
Quarta. La presidenta del Parlament, en permetre el debat i la votació de les conclusions
de la Comissió d'Estudi sobre el Procés Constituent, no va fer més que complir el que
estableix l’article 81 del Reglament del Parlament de Catalunya, atès que, davant la
petició de dos grups de la cambra, havia d’incloure imperativament a l’ordre del dia el
debat i la votació de les conclusions.
Cinquena. L’incident d’execució instat pel Govern espanyol i la petició d’actuacions contra
la presidenta del Parlament per delicte de desobediència faran que, per primer cop, els
magistrats del Tribunal Constitucional hagin fet “de facto” de sala penal en un ple
extraordinari. Aquestes prerrogatives executives per fer complir sentències del Tribunal
Constitucional espanyol deriven de la reforma legal impulsada pel Govern espanyol,
emparat en la majoria absoluta del Partit Popular i just abans d’acabar la legislatura, per la
qual, mitjançant la Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, “para la ejecución de las
resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho”, es van
modificar els articles 80, 87, 92 i 95 de la Llei orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional.
En relació amb aquests prerrogatives executives del Tribunal Constitucional espanyol,
hem de remarcar tres aspectes:
- El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució, no forma part del poder judicial i l’elecció de la seva composició és política i no té el seu origen en l’organització judicial.
- b. Cap altre tribunal constitucional dels països de la Unió Europea no té atribuïdes aquestes facultats executives, sinó que es limiten a la seva funció interpretativa de la constitució corresponent.
- c. La Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, “para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho”, ha estat impugnada davant el mateix Tribunal Constitucional, mitjançant el Recurs d’inconstitucionalitat 229/2016, promogut pel govern d’Euskadi, admès a tràmit per provisió de de 2 de febrer de 2016. Aquest recurs està encara pendent de resoldre. Des del punt de vista jurídic, resulta incongruent i vulnera el dret constitucional de l’article 24 a la tutela judicial efectiva, el fet que el Tribunal Constitucional pugui activar aquestes noves facultats executives sense haver resolt prèviament el recurs d’inconstitucionalitat que les impugna. És contrari a tota lògica jurídica i processal que el Tribunal Constitucional pugui utilitzar i desplegar plenament els efectes d’una part de la Llei que regula el seu propi funcionament, sense que abans el mateix Tribunal hagi resolt el recurs plantejat sobre l’ajustament constitucional de la norma que ha d’aplicar. Ateses les conseqüències penals de l’aplicació d’aquestes facultats executives, no hi hauria d’haver cap ombra de dubte sobre la plena constitucionalitat de la norma que les empara.
Resolent directament, “in audita parte", i sense cap tipus d’argumentació, habilitant el mes
d’agost en aquest procediment, el Tribunal Constitucional incompleix les previsions de
l'article 128.3 de la Llei de la jurdisdicció contenciosa administrativa, que requereix, com
hem dit, traslladar prèviament aquesta habilitació a les parts, perquè puguin fer
al·legacions quant a la urgència que ho motiva.
Actuant com ho ha fet, en aquest punt, des del punt de vista jurídic processal ha vulnerat,
novament, a la vista dels preceptes indicats, el principi constitucional del dret a la tutela
judicial efectiva.
Setena. El dret penal és l’últim recurs, l’última ràtio, per assegurar el compliment de les
lleis. En aquest cas, l’Estat espanyol, vulnerant aquest principi general i universal del dret,
utilitza la reacció penal com a única resposta a l’actuació legitima i legal del Parlament de
Catalunya, dipositari de la voluntat popular democràticament expressada pel nostre poble
el 27 de setembre de 2015.
JURISTES PER LA INDEPENDÈNCIA
SECTORIAL JURÍDICA DE L’ANC
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada