Era fred aquell novembre, i així fou aquell món. Des de la finestra, més enllà dels terrats, puc veure la meva vida dansant al teu costat fins on acaba l’amor. Un vals. Un vals lent que m’ha acompanyat des dels darrers sospirs de la meva infància. Rere els vidres plomats d’un pis de l’eixample, els meus amics i jo descobríem el món entre les teves cançons. Un bàlsam d’amor en les pèrdues de l’amor, m'ha donat consol i ha protegit el meu dolor des del vellut ronc de la teva veu. La joventut en la plenitud d’aquella Barcelona rebel i partisana, una vegada més, canviava de pell per a la vella cerimònia. M’has embolcallat, de nit, per carreteres d’Itàlia, fent camí vers on he donat el poc de valor que he tingut per donar. M’has lligat per sempre més a persones i llocs que reviuen per mi cada cop que ens parles. Com un ocell, com un embriac, m’has mostrat el camí per ser lliure. L’amor que he donat, l’amor que he rebut, l’únic amor que he tingut i que he repartit sense pensar, sempre ha pogut reposar en algun dels teus acords. Has estat qui ha seduït les meves amants prenent-les amb la teva veu fins al final de l’amor. I l’hem esgotat, l’amor; i ara som lliures tot i que només un de nosaltres dos és ara real. I aquest sóc jo. Tu has estat el terra que han tocat el meus peus, el refugi, el meu so. I ara, quan la vella serp muda i reneix sense pell, el verí de llibertat s’escampa als quatre vents jurant que tots els pecats han estat tant sols per apropar-te i ser lliures. Discretament t’apartes per deixar que la soledat ocupi la buidor del record. I contemplo des de la finestra, un cop més, aquest cel i aquest mar, i aquest més de novembre que resta fred mentre el món es prepara, indiferent i aliè, un cop més, per a l’antiga cerimònia.
 |
| Lehonard Cohen a l'illa de Hydra, a Grècia. |
LEONARD COHEN: ENTRE EL TEU AMOR I JO
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada