- Editorial
- Vicent Partal
«Des de l’inici del procés d’independència el 2012, sempre les institucions espanyoles han anat a remolc de les institucions catalanes. I aquesta ha estat una de les claus de l’èxit de l’estratègia que ens ha portat a les portes mateix de la república»
Aquest cap de setmana el tribunal constitucional espanyol ha acceptat la reforma que el govern del PP li ha imposat. Amb això l’estat espanyol ha entrat al club dels països on un polític pot ser apartat del seu càrrec per un tribunal sense judici previ, una violació gravíssima dels principis que regeixen el sistema democràtic occidental. Fins i tot la vicepresidenta del mateix tribunal, Adela Asua, ha dimitit, argumentat que la norma va contra la constitució que els altres jutges del constitucional diuen defensar.
La decisió evidentment implica un enorme salt endavant en la política de repressió dissenyada per l’estat, un salt que només pot pronosticar un augment notable de la confrontació amb les institucions catalanes. El transfons de tot això té un nom especialment clar, Carme Forcadell, però no només. Tots els altres electes catalans, començant com ja sabem per Joan Coma, estan ara més subjectes que mai a les arbitrarietats del poder executiu espanyol, expressades a través d’un poder judicial que ha demostrat una vegada i una altra ser una simple titella al seu servei.
Tot plegat anuncia un hivern tens i una primavera més que tensa on les nostres institucions hauran de prendre decisions fortes i on els ciutadans estarem cridats a defensar-les a capa i espassa. No em preocupa ni una cosa ni l’altre, que sé que les farem. Només em preocupa un aspecte estratègic, sobre el qual crec que els polítics catalans haurien de fer una reflexió.
Des de l’inici del procés d’independència el 2012, sempre les institucions espanyoles han anat a remolc de les institucions catalanes. I aquesta ha estat una de les claus de l’èxit de l’estratègia que ens ha portat a les portes mateix de la república. Ibarretxe va fracassar, entre altres coses, perquè el seu pla depenia finalment de la reacció d’Espanya. En el cas català, però, cada vegada que Espanya reaccionava Catalunya ja estava dos passos més per davant i mai no ha trobat la manera de marcar el ritme.
Però amb la institucionalització de la repressió política contra els electes, ara les institucions catalanes podrien caure en un bucle enormement perjudicial, que és el d’actuar primordialment a la defensiva. Jo no sé com s’ha d’evitar això ni tinc cap recepte màgica al respecte però estic segur que cal evitar-ho i espere, per això, que els partits polítics i les forces socials ho estiguen parlant i en siguen conscients. Perquè marcar des de Catalunya el ritme i posar terra per mig ha estat determinant fins avui i cal que aquesta capacitat es mantinga intacta fins al final.
Font: Les institucions catalanes no han de perdre la direcció del procés | VilaWeb
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada