Fa exactament dos anys, a primera hora del matí, hi havia cues de gent davant dels instituts d'arreu de Catalunya. Dins dels centres escolars hi havia urnes, paperetes i persones encarregades de supervisar la votació. Al final del dia, fins a 2,3 milions de persones s'havien posicionat sobre la independència en el transcurs d'una jornada de participació històrica que, malgrat tot, no tenia caràcter vinculant. Era el 9-N del 2014 i tot just arrencava un període crucial del procés que va acabar amb la convocatòria d'eleccions plebiscitàries per al 27-S del 2015, a les quals CDC i ERC van acudir de forma conjunta.
Tot i que els partits independentistes assenyalaven durant aquella campanya electoral que els comicis eren el referèndum que l'Estat no havia deixat organitzar, el full de ruta ha tornat a la casella de la consulta vinculant. El dret a decidir torna a ocupar el centre del debat polític. El president Carles Puigdemont, en la qüestió de confiança celebrada fa un mes i mig, va anunciar la seva aposta pel referèndum, que no generava precisament unanimitat dins les files del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). L'aposta per la via referendària va veure's confirmada al debat de política general, on Junts pel Sí, la CUP i fins i tot Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) van posicionar-se a favor de la consulta vinculant. Els dos primers, però, van determinar que es convocaria encara que l'Estat no estigués disposat a negociar-la.
Carles Puigdemont al debat de política general Foto: Adrià Costa
Quines diferències hi ha, però, entre la convocatòria que promou el Govern i aquell 9-N, que havia de ser una consulta vinculant i va derivar -després d'una batussa interna del sobiranisme que va deixar ferides obertes- en una jornada de participació? Aquest és un repàs als aspectes que marcaran la distància entre dues dates que apareixeran en negreta a les pàgines del procés independentista.
1. Convocatòria
El 27 de setembre del 2015, en un acte volgudament solemne al Palau de la Generalitat, Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Poc després, tota la maquinària de l'Estat es va posar en marxa per impugnar-la. Tan bon punt es van rebre les primeres notificacions, el Govern va decidir "congelar" els preparatius, segons han anat assenyalant fonts vinculades a la preparació de la votació.
Imatge del decret de convocatòria del 9-N signat per Artur Mas el 27 de setembre del 2014 Foto: ACN
Aquest cop, però, el funcionament serà diferent. La idea és que, de cara al referèndum del setembre del 2017, sigui el Parlament qui el convoqui. Això dissipa les reponsabilitats legals, perquè "no és el mateix actuar contra uns quants càrrecs governamentals que contra 72 diputats", segons assenyala un dirigent consultat.
L'únic que podria endarrerir la data fixada al debat de política general és que el govern espanyol s'avingui a negociar el referèndum. En aquest cas, tal com ha assegurat Puigdemont en reiterades ocasions, tot es pot posar damunt la taula: data, quòrum i moratòria per celebrar una segona consulta en un futur. L'arribada de Soraya Sáenz de Santamaría, plenipotenciària vicepresidenta espanyola, a la cartera d'Administracions Públiques, no fa pensar que hi hagi cap acostament. "No hi ha cap marge, de moment", asseguren fonts governamentals consultades per NacióDigital.
2. Legalitat
La consulta original del 9-N s'organitzava sota el paraigües de la llei de consultes aprovada al Parlament el setembre del 2014. Estava feta expressament per buscar una "escletxa legal" dins del marc estatutari i constitucional que permetés l'encaix del referèndum. La suspensió de la llei, però, va fer que la jornada de participació estigués emparada en l'Estatut i en el dret a la llibertat d'expressió.
Aquest cop hi haurà una llei específica del Parlament que permetrà el referèndum. La votació es farà després que s'aprovin les tres lleis de desconnexió, que serviran per dur a terme la "ruptura" amb la legalitat espanyola. "El que estarem fent serà una declaració d'independència que ve acompanyada que el primer acte de sobirania és el referèndum", recalquen fonts parlamentàries consultades.
L'alcalde dels Plans de Sió munta una urna del 9-N abans de la votació Foto: ACN
"Aquesta diferència en el marc legal és una de les més rellevants", asseguren dirigents governamentals. "Si fem unes lleis [de ruptura] i en el moment de desconnexió som els titulars del cens, garantim tota la protecció de dades necessàries", manté una font consultada sobre un dels aspectes que van portar més cua al 9-N. Finalment, la qüestió es va resoldre fent que la gent s'inscrivís a l'hora de votar.
Les qüestions legals, però, van més enllà de la votació. També tenen a veure amb la seguretat de la jornada, que hauria d'anar a càrrec dels Mossos. La resposta oficial del sobiranisme és que, després de desconnectar legalment de l'Estat, el cos de policia català no estarà desobeint el govern espanyol si incompleix ordres seves, sinó que es limitarà a complir l'ordenament vigent a Catalunya. El paper dels Mossos ha aportat tensió a les relacions entre el Govern i la CUP arran de la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós.
Un cas similar és el dels funcionaris, especialment en la preparació del referèndum. "No s'obligarà ningú a fer res", ressalten des dels departaments implicats en la confecció de la consulta. L'executiu i el PDECat ha estat insistents durant les últimes setmanes a l'hora d'allunyar els treballadors públics del focus i han enviat missatges destinats a deixar-los fer la seva feina.
3. Protagonistes
El 9-N va estar fortament vinculat a Mas, que en va mirar de treure'n rèdit a través d'una llista unitària que no va fructificar fins al cap de nou mesos. Aquest cop és Carles Puigdemont, el seu successor, qui està al capdavant de l'operatiu. Ara bé, de forma molt més coral. El president va encarregar al vicepresident Oriol Junqueras i al conseller Raül Romeva, de qui depèn l'àrea de Participació, que fossin els encarregats de definir l'arquitectura legal de la votació.
"Això és perquè som un executiu coral", mantenen fonts de l'executiu. Altres veus del PDECat, però, indiquen que aquest encàrrec té un component "enverinat". "És una manera de dir-los que assumeixin conseqüències", ressaltaven dirigents de la formació en el moment en què Puigdemont va fer públic -en plena qüestió de confiança- que Junqueras i Romeva estarien molt implicats en la votació.
El referèndum ha estat una aposta personal de Puigdemont davant de destacats sectors del seu partit -Mas, sense anar més lluny, hi veia moltes pegues- que no el veien necessari. Uns informes elaborats per Carles Viver i Pi-Sunyer i moltes converses fora dels focus van construir la via per tornar a la consulta vinculant.
4. Vinculació jurídica
Aquesta és una altra de les diferències principals amb el 9-N. "El resultat serà vinculant", asseguren tant a Palau com al Parlament. Un dels dubtes que existeix al respecte de la legitimitat de la votació és què passa si hi ha un boicot unionista. "Si tots els independentistes van a votar, no hi haurà problema. La comunitat internacional demana el percentatge del sí", assegura un dirigent consultat.
El Govern està treballant per portar observadors internacionals que avalin la votació, però el fet que Catalunya no sigui un estat dificulta els moviments. Una victòria de l'independentisme permetria validar el nou estatus català i posar rumb a les eleccions constituents, que haurien de ser el març del 2018 a tot estirar.
"El que estarem fent serà una declaració d'independència que ve acompanyada del referèndum com a primer acte de sobirania. El que és important és que en aquesta decisió hi hagi una resposta de ciutadans de Catalunya. Si això és així, la legalitat estarà legitimada, i et situa en el carril de la independència", manté un dirigent sobiranista. La idea del Govern és que un resultat afirmatiu obligui l'Estat a negociar amb la supervisió d'Europa.
5. Unitat (de moment)
Setmanes abans del 9-N, a partir del debat de política general, Mas i Junqueras van distanciar-se de forma evident per la manera de gestionar la consulta. El president de la Generalitat, des de l'agost anterior, ja tenia en ment la convocatòria d'eleccions plebiscitàries amb llista unitària, mentre que el líder d'ERC reclamava que s'anés fins al final en el xoc amb l'Estat per la consulta. Això va enterbolir les relacions i les conferències posteriors -cadascú va fer la seva- va acabar d'enrarir l'ambient.
Romeva i Gabriel conversen amb Puigdemont de fons Foto: Adrià Costa
Aquest cop, la unitat és total en relació al referèndum. L'únic que és incert, a hores d'ara, és l'aprovació dels pressupostos. La negociació va avançant lluny dels focus, però no hi ha res tancat en ferm. Si no s'aproven, Puigdemont ja ha deixat clar que hi haurà eleccions. En aquest escenari, però, no hi vol pensar ningú.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada