El Constitucional declara Carme Forcadell part en l’incident d’execució i s’obliga, per tant, a escoltar-la
Hi ha un detall importantíssim que aquests
dies ha quedat enfosquit i dissimulat per tants i tants titulars: el Tribunal
Constitucional espanyol ha quedat fora de joc com a conseqüència de la recusació
feta per Carme Forcadell i tot indica que ha optat per enfrontar-se amb el
govern espanyol, atemorit de les conseqüències dels actes que l’executiu de
Rajoy l’obliga a fer.
Formalment el Constitucional havia quedat
fora de joc per l’aprovació de la llei del referèndum, que en l’article 3.2
inhabilita qualsevol actuació seua. Però dit això, era evident que no pensaven
fer-ne cas i que es prepararien per a generar el xoc de legitimitats que el
president del govern espanyol havia dissenyat. Però no ho faran.
Com és ben sabut, Mariano Rajoy va
promoure una polèmica reforma del Tribunal Constitucional, durament criticada
per la Comissió de Venècia, que li atribuïa capacitat punitiva directa quan les
seues sentències s’incompliren. La reforma es va fer amb la intenció manifesta
de castigar les autoritats catalanes, amb inhabilitacions exprés, si el procés
d’independència tirava endavant.
Aquesta reforma tibava totes les costures
legals, i una part del tribunal mateix es va negar en rodó a acceptar-la ja
d’entrada. Finalment, van guanyar la votació els partidaris de seguir el pla de
Rajoy, però la inquietud entre els magistrats s’ha fet ben evident en diverses
ocasions des d’aleshores. Ells també saben que se’ls posa al límit d’allò que és
lícit i que l’adopció de determinades decisions els pot comportar serioses
conseqüències personals.
El seu paper havia de ser determinant
dimecres, per tal d’evitar la votació i posterior publicació de la llei del
referèndum d’autodeterminació. Rajoy és un registrador de la propietat i està
obsessionat a evitar que es publiquen els textos legals que justifiquen la
independència de Catalunya perquè creu en el valor dels butlletins i els diaris
oficials. Quina explicació té, doncs, que la legalitat catalana haja pres cos
arran la publicació de la llei del referèndum, sense que el Constitucional fes
res dimecres?
L’explicació és el caos creat en l’alt
tribunal i en les altes instàncies de l’estat arran de la recusació que la
presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va fer de tots els seus
magistrats. La jugada, brillant, no se l’esperaven.
La llei del Constitucional no explicava
com s’ha de resoldre una recusació si la fan contra tots els magistrats. Quan
se’n recusen un o dos, són els altres magistrats els qui decideixen. Però què
passa quan es recusen tots? Finalment, però ja sense poder arribar a temps
d’aturar la publicació de la llei del referèndum, els magistrats van decidir que
ells mateixos resolien el debat, cosa que obre una lenta via de recurs als
tribunals europeus.
Tanmateix, la segona part d’aquest mateix
afer ha passat més desapercebuda, i és molt més rellevant i tot.
Perquè hores després el tribunal va emetre
una segona i brevíssima interlocutòria d’acceptació de l’incident d’execució presentada pel govern espanyol, aquesta
amb el número d’afer 6330-2015. I aquesta interlocutòria accepta Carme Forcadell
com a part. Diu, concretament en el tercer punt, que Forcadell és considerada
‘part limitada, només a efectes que en aquest incident puga defensar els seus
drets i interessos legítims a títol particular‘.
Això significa que el tribunal considera
que la presidenta del parlament és part del procés judicial activat i que, en
conseqüència, és impossible inhabilitar-la sense convocar-la, sense escoltar-la
formalment, sense respectar els seus drets processals a través seu, dels seus
advocats i dels seus procuradors.
Amb la reforma promoguda el 2015 això no
era necessari. La clau d’aquesta decisió és, doncs, que impedeix una maniobra
ràpida d’inhabilitació exprés. Es necessiten mesos per a dur a terme un procés
d’aquestes característiques i, en conseqüència, a no ser que les pressions de
Rajoy obliguen el Constitucional fins i tot a violar les seues pròpies opinions
i contradir-se, Forcadell no serà inhabilitada de manera preventiva. Amb la qual
cosa, l’artefacte dissenyat pel govern espanyol per a aturar el procés
d’independència deixa de tenir cap utilitat.
Més i tot. Obrint aquesta via, de fet, el
Constitucional obre la via perquè totes les persones implicades en el referèndum
i amenaçades pel tribunal es personen com a part. I imaginar la declaració oral
de més de mil càrrecs electes supera els límits del que és imaginable i, en
qualsevol cas, torpedina l’objectiu de la polèmica reforma del Constitucional,
que era actuar amb la màxima velocitat.
Segons diverses fonts consultades per
VilaWeb, la declaració de Forcadell com a part s’ha d’entendre, de fet, com una
declaració de guerra a les pressions de Mariano Rajoy i l’executiu espanyol per
part dels magistrats del Constitucional, ja que, fent pública l’acceptació de la
condició de part de Carme Forcadell, els magistrats mateixos invaliden de facto
la possibilitat de fer allò que Mariano Rajoy volia que fessen.
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada