 |
| Imatge de l'espectacle "Sur le concept du visage du fils de Dieu" |
Comitè de Suport a la representació de Romeo Castellucci al Théâtre de la Ville de París.
Adreceu el vostre suport al correu:
Des del 20 d'octubre, data de l'estrena de "Sobre el concepte de la cara del fill de Déu", de Romeo Castellucci, al Théâtre de la Ville, tenen lloc greus esdeveniments.
Un grup organitzat d'individus descrits com a cristians fonamentalistes, presentant-se com a part d'Action Française, van intentar impedir l'accés al Teatre de la Ville bloquejant les portes, agredint el públic, amenaçant amb esprais de petroli o gas lacrimogen i llançant ous i bombes fètides, mentre que els seus còmplices, els activistes de la renovació francesa, van entrar a l'edifici, van interrompre la representació des del principi, i van ocupar l'escenari desplegant una pancarta amb el lema: «La christianophobie, ça suffit » (Cristiano fòbia, ja n'hi ha prou).
AGRIF (Associació ultra religiosa) havia sol·licitat als tribunals la prohibició de l'obra i la seva sol·licitud de suspensió havia estat rebutjada pel Tribunal de Primera Instància el passat 18 d'octubre de 2011.
La policia ha d'intervenir cada dia a l'entrada del teatre, i ens hem vist obligats a sol·licitar diverses vegades la seva intervenció dins dins la sala per tal de fer fora les persones que ocupen l'escenari, de moment sense més contratemps, doncs tenim molta cura per evitar enfrontaments entre els invasors i el públic indignat per aquesta conducta.
El personal del teatre s'ha mostrat eficaç i resolutiu en aquestes deplorables circumstàncies, i malgrat els nombrosos incidents i interrupcions, les actuacions s'han dut a terme fins ara.
Aquests grups d'individus violents i organitzacions que clamen per la religió i en contra de l'anomenada "cristiano fòbia", obeeix a moviments religiosos o polítics, i demana una investigació sobre nosaltres, quan, en tot cas, són aquests comportaments els que evidencien un fanatisme, enemic de la transparència i la llibertat per les quals i en temps gloriosos, França ha lluitat tant. El teatre també ha esdevingut sovint un lloc decisiu en aquesta lluita.
Nosaltres no podem aturar-nos aquí. Aquests actes són greus i prenen un nou rumb, clarament feixista. Aquests grups de persones s'afanyen a declarar blasfems, també automàticament, qualsevol mostra, encara que no vagi dirigida contra els creients o en contra del cristianisme. Opinions dels diaris més importants, que no oculten la seva fe cristiana, també han elogiat sense reserves aquest espectacle quan es va presentar a Avinyó. També convidem a llegir les declaracions de Romeo Castellucci, publicat en el programa distribuït al públic cada nit, per comprendre les seves intencions i el seu propòsit com a artista.
 |
| Romeo Castellucci |
No pensem cedir davant aquestes amenaces odioses, i aquest espectacle continuarà malgrat tots els actes d'intimidació. Convidem el públic a assistir, amb total llibertat. L'espectacle, coproduït pel Théâtre de la Ville, es presentarà el 30 d'octubre, a continuació, s'inclourà com a part de la nostra programació al "Centquatre" del 2 al 6 de novembre.
També és important destacar que aquest espectacle es va presentar sense problemes a Alemanya, Bèlgica, Noruega, Gran Bretanya, Espanya, Rússia, Països Baixos, Grècia, Suïssa, Polònia i Itàlia i que és a França on han tingut lloc aquestes manifestacions d'intolerància.
Així doncs, hem creat un grup de suport adreçat a tots els homes i dones de bona voluntat - i aquesta expressió és particularment benvingut aquí - per donar suport, més enllà de l'espectacle de Romeo Castellucci, a la llibertat d'expressió, la llibertat dels artistes i la llibertat de pensament, en contra d'aquest nou el fanatisme.
Demarcy-Emmanuel Mota, director del Teatre de la ciutat, en nom de tot l'equip de professionals.
* * *
Primers signants:
Patrice Chereau, el director
Stéphane Hessel
Michel Piccoli, actor
Sylvie Testud, l'actriu
Sasha Waltz, la coreògrafa, Berlín
Arnaud Desplechin, director
Luc Bondy, director,
Jean-Michel Ribes, autor, director, director de teatre
Bulle Ogier, l'actriu
Barbet Schroeder, director
Juliette Binoche, l'actriu
Elodie Bouchez, l'actriu
Claude Regy, director
Christophe Girard, President del Centquatre
Joseph Melilla, director de l'Acadèmia de Música de Brooklyn, Nova York
Stephane Lissner, director de La Scala de Milà
Dominique Mercy, director de l'Tanztheater Wuppertal Pina Bausch
Brigitte Jaques Wajeman, director
Jean-Claude Milner, filòsof
Pascal Bonitzer, director de cinema
Jacques-Alain Miller, psicoanalista
Judith Miller, un filòsof
Marc Olivier Dupin, compositor
Pere de CALUWE, Director Executiu de la Casa de la Moneda, de Brussel · les
Cristiano Longchamp, Director Adjunt de l'art i la dramàtic, la Casa de Moneda, de Brussel · les
Jean-Luc Choplin, director del Théâtre du Châtelet
Yorgos Louka, director del Festival d'Atenes
Simon McBurney, director de Gran Bretanya
José Manuel Gonçalves, director de Centquatre
La François pillou, President de SYNDEAC
Lloyd Newson, coreògraf, Gran Bretanya
Anne Delbée, escriptor i director
Jack Ralito, exministre
Ushio Amagatsu, coreògraf, Japó
Georges Banu, President Honorari de l'Associació Internacional de Crítics de Teatre
Monique Veaute, President de la Fundació Romaeuropa
Grifasi Fabrizio, Director de Romaeuropa
Claus Peymann, director del Berliner Ensemble
Quico Romeu, director de teatre, Països Catalans
Els suports poden ser enviats per correu electrònic a la següent adreça de correu:
4 comentaris :
Encara sembla que estiguem en plena Contrarreforma, com els explico als meus alumnes parlant del Renaixement i del Barroc.
Ara entro i signo. Quina vergonya!
Increïble! Mai no m’hauria pensat que una cosa així podria passar a França. Els enviaré el meu suport.
Sostinc fa anys que res no és casual.
El feixisme ha après que imposar-se amb violència dóna mala premsa. Per tal cal controlar primer la premsa i amb ella crear un estat d'opinió fals, amb les respectives (i molt calculades) "accions populars", molt ben amanides amb uns tocs de fanatisme, que fan calar les idees, tot i que no els procediments. Aleshores vénen els PARTITS TRAMPA de la dreta, i recullen els fruits d'un discurs aparentment moderat, creat pels mitjans a la televisió i els radicals al carrer. És així com s'apropien del mot completament vuit de DEMOCRÀCIA. Totes les democràcies occidentals, oh casualitat!, es dirimeixen al voltant de dos partits ratllant el 50 % (o almenys cap aquí es tendeix). Per a mi és fals, prefabricat, i assolit amb mètodes conspiradors. Per tant qualsevol tipus de revolta o de resposta, incloent-hi la lluita armada, serà legítima l'endemà d'unes eleccions guanyades amb TRAMPA. I Sempre, sempre que guanya la dreta, almenys d'uns anys ençà, hi ha trampa. Recordeu els vots de Florida del germaníssim de Bush. Els problemes de Sarkozy amb el finançament. No cal citar Berlusconi, Rajoy, Cameron (també amb problemes com els de Murdock). Aquests actes al carrer, animats per mitjans, són els que fan semblar radicals les idees en les quals es basa la democràcia. Jo estic per la revolta. Però no la del 15 M, configurada per desactivar-ne una de salvatge que irremeiablement arribarà. O potser no, i tot sigui d'una altra manera que no arribo a comprendre.
És que hi estem en plena Contrareforma!
Publica un comentari a l'entrada