traducció - translate - traducción

31.3.12

L’AMAGAT MISSATGE DELS VALENCIANS DE JUNY DE 1936

Bertomeu Mestre

Una pàgina desconeguda de la nostra història social i política és la triple crida que, el maig i el juny de 1936, es va fer des de Barcelona, Palma i València. A l'espera d'una nova Germania, aquell clam roman mig amagat. Passa d'hora de retre un just tribut d’homenatge a les persones que varen reclamar la unitat lingüística, cultural i nacional de tots els territoris per on la gent respon “bon dia!” quan li diuen “bon dia!”.

***

L'any passat, arran del 75è aniversari de l'esdeveniment, s’hauria d’haver commemorat i enaltit el significat d’aquell clam conjunt a enfortir-nos per prosperar agermanats. Això no obstant, per culpa de l’esquarterament que patim, la memòria sembrada de sal i la ignorància empeltada a sang i a foc, l’efemèride va passar gairebé desapercebuda tant al Principat de Catalunya com al País Valencià i només va ser destacada a la premsa de Mallorca. El silenci i l’oblit, siguin innocents o covards, conviden a revoltar-nos amb l’evocació dels fets i, sobretot, romandre a l’espera d’una futura avinentesa més profitosa per renovar els vells i nobles objectius.
El maig de 1936, La Nostra Terra, revista mensual de literatura, art i ciències, íntegrament en català, publicada a Mallorca des del gener de 1928 fins a l’inici de la guerra incivil, amb participació de col·laboradors de totes les terres de parla catalana (1), informava que en un proper consell de Ministres s’aprovaria “un decret de bilingüisme a favor de les Balears i València, similar al que s’ha concedit a Catalunya”. La bona nova (que no arribaria a reeixir), s’arrodonia, dia 20 d’aquell mes, amb la publicació a Barcelona d’un Missatge als mallorquins. L’escrit posava en relleu els lligams culturals i animava la realització d’actes d’apropament entre els territoris d’un mateix poble. El Missatge, presentat per un Patronat, un Comitè d’Honor i un Comitè Organitzador, va ser signat per 165 personalitats destacades de l’àmbit de l’empresa i de la cultura catalana. Calia correspondre la convidada i així es va fer. Dia 10 de juny de 1936, es publicà a Palma la Resposta als catalans, signada per 153 mallorquins conscients, amb aquest paràgraf final: “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on és parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col•laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.”
La Vanguardia de dia 11 de juny de 1936 informava dels dos documents: “El entusiasmo que se siente en Cataluña con motivo del mensaje que los catalanes dirigieron a Mallorca, ha sido allí acogido con extraordinario fervor. Una nutrida representación de intelectuales, hombres de ciencia, profesores, industriales, etcétera, publican un escrito, titulado Resposta als catalans. Podemos adelantar que los mallorquines vendrán a Barcelona. Tanto los actos de Mallorca como los que se han de celebrar aquí, constituirán unos días de espléndida fraternidad y exquisita espiritualidad.”. En línia amb la crida efectuada tant a la Catalunya continental com a la insular, es va constituir un comitè organitzador. Dia 18 de juny la premsa anuncià el calendari d’activitats previst per a la tardor d’aquell any. Trenta dies després, la insurrecció armada dels militars, amb la participació dels partits de dreta i la complicitat activa de l’Església, va estroncar el procés de retrobament nacional. Ho diu Francesc de B. Moll: “El 18 de juliol va impedir que es consolidàs la col·laboració”. Ho ratificaGregori Mir: “L’alçament militar-feixista interrompé la unitat”.
Aquells dos documents, el Missatge als mallorquins i la Resposta als catalans són considerats com un referent històric clau i fonamental, però s’oblida un tercer document igualment important que, ara i aquí, és just reivindicar. LA VANGUARDIA del diumenge 28 de juny publicava un escrit rebut de València:Adhesió al Missatge als Mallorquins: "Assabentats del Missatge que els catalans de la Catalunya estricta adrecen als mallorquins, els valencians volem manifestar la nostra plena adhesió a la lletra i l'esperit d'aquell document, Amb aquesta adhesió enviem als nostres germans de Mallorca el nostre viu i fervorós desig de que troben ressò entre ells les paraules del Missatge, per a que aquest esdevinga fructífer en les relacions internes de la nostra Comunitat Cultural.” El mateix diari afegia: “Firman esta adhesión los señores siguientes:Joaquín Reig, ex diputado a Cortes y presidente de la «Unió Valencianista»;Nicolás Primitiu, presidente de «Proa» y director del «Centre de Cultura»;Adolfo Pizcueta, publicista; Enrique Navarro Borras, poeta y directivo de «Proa»; J. Castanyer, regidor valencianista; Luis Guarner, poeta y profesor; M. Duran de Valencia, escritor; Rafael Rosselló, directivo del «Partit Valencianista d'Esquerra»; Carlos Salvador, filólogo y poeta; M. Thous Llorens, escritor y maestro; Angelí Castanyer, poeta; G. Huguet Segarra, fundador de «Esquerra Republicana del Partit Valencianista»; F. Bosch Morata, médico; E. Caballero Muñoz, poeta; J. Martínez Vidal, directivo del «Partit Valencianista d'Esquerra»;Vicente Tusón, de la «Unió Valencianista»; Emilio Nadal, escritor y catedrático;Pascual Asins, poeta; José María Tusón, de la «Unió Valencianista»; Roberto Morodes, presidente de la «Associació d'Estudiants»; F. Soto Mas, regidor valencianista; E. Cebriá, secretario de la «Unió Valencianista»; J. Calvete, de la «Unió Valencianista»; Rafael Molina, de la «Unió Valencianista»; Carlos Biet, abogado; J. Navarro Barba, de la «Unió Valencianista»; F. Martínez, de la «Unió Valencianista»; Juan Reig, de la «Unió Valencianista»; Joaquín Rieta, presidente de la «Associació Protectora de la Ensenyança Valenciana».”

REFLEXIÓ I DESAFIAMENT CAP A UNA NOVA GERMANIA
Aquell compromís públic de fa 75 anys estimula una reflexió col·lectiva. Com han canviat els temps! Trobaríem avui un estol d'intel·lectuals d'aquell nivell disposat a mostrar cara? Hi ha, al País Valèncià, al Principat i a les illes Balears un nodrit grup d'il·lustrats compromesos en fer una crida a la unitat nacional? Quants d'escriptors i creadors d'opinió denunciarien cara alta l'esquarterament que patim? No ho sé i és un dubte que em mou al desafiament públic, perquè d'allò que estic convençut és que la millor forma de mostrar gratitud a les 346 persones que, des de Barcelona, Palma i València, mostraren cara, és convidar les entitats culturals del país a actualitzar aquells missatges en defensa de la llengua, la cultura i la unitat de la nostra terra i, així, renovar el camí cap a una nova Germania. El repte ja està fet. Veurem si algú aixeca aquestes paraules o les esborra el vent.



(1) Entre els col·laboradors del País Valencià, destaquen Joan Chabàs i Martí(novel·lista, Dènia, 1900 – La Habana, 1954), Daniel Martínez Ferrando (poeta i professor, València, 1888 – Palma, 1953), Enric Navarro Borràs (narrador i dramaturg, València, 1891 – València, 1943) i Artur Perucho Badia (periodista i polític, Borriana, 1902 – Mèxic, 1956). 


Share/Bookmark

29.3.12

EN VAGA


Perquè hem de dir PROU a les continues retallades pressupostàries, d’aquí i del Govern central.
Perquè hem de dir PROU al nou atac contra els drets laborals que suposa la Reforma laboral.
Perquè hem de dir PROU a l'empitjorament de la qualitat dels serveis públics i al deteriorament dels drets socials.
Perquè hem de dir PROU a la destrucció d’ocupació i a unes mesures que faran augmentar encara més les llistes de l’atur.
Perquè hem de dir PROU a que la major part de la ciutadania, gent gran, homes i dones, joves, nens i nenes, siguem els qui hem de pagar la crisi mentre uns quants es fan cada vegada més rics.
Perquè hem de dir PROU als continus atacs contra els drets democràtics aconseguits amb tant d’esforç i lluita.
Perquè hem de dir PROU a un sistema econòmic que només busca el màxim benefici a costa de les persones i el mediambient.
Perquè hem de dir PROU a la manca de mesures per lluitar contra el frau fiscal de les gran empreses i les grans fortunes, que debilita cada vegada més qualsevol mecanisme d’ajust redistributiu entre tots els ciutadans per garantir una vida digne per a tots i totes.

I encara me’n deixo....!!

Perquè HI HA ALTERNATIVES i volem que les coses es facin d’una altra manera, recolza la VAGA!!

I el dia 29, aturem els pobles, barris i ciutats!!
-      No vagis a treballar!
-      No vagis a comprar, ni facis despeses!
-      No compris ni entris als comerços, bars, restaurants que puguin estar oberts i, si són on vas habitualment, mostra el teu desacord per no haver tancat!
-      No vagis a posar benzina!
-      Redueix el consum elèctric de casa teva al màxim!
-      Avui, dia 28, ves a comprar tot el que necessitis fins divendres!
-   Si tens hora al metge o per fer alguna prova no urgent, canvia la cita!
-   Si ets un professional autònom, no concertis reunions ni trobades per demà! No obris el teu negoci! Si les persones perdem poder adquisitiu i quedem a l'atur... a tu també t'afecta!
-   No duguis els teus fills/les teves filles a l'escola / escola bressol
-      Dóna suport al comitès de vaga del teu barri, poble o ciutat, i a les accions informatives que es duran a terme!
-      També et pots afegir als piquets ciutadans que estem organitzant des de CCOO, hi seràs molt benvingut/da!

Si vols més informació o material divulgatiu, des de fa uns dies estic utilitzant el meu perfil a Facebook per penjar-hi diverses informacions, vídeos, etc... Entra-hi!! www.facebook.com/ester.boixadera

Defensa els teus drets!! Sumem les nostres forces per canviar el món i fer-lo més habitable, humà i just!!

Una abraçada!!

Share/Bookmark

28.3.12

DISSABTE 31, TOTHOM A PERPINYÀ !!!


Anem al lipdub de Perpinyà del 31 de març amb l’autocar de l’Òmnium!!! 


Òmnium Osona posa a disposició dels seus socis i simpatitzants un autocar per anar al Lipdub pel català que es farà al Castellet de Perpinyà el proper dissabte 31 de març.
+info del Lipdub a:
http://www.llibertat.cat/lipdub-a-perpinya-per-la-llengua-catalana-4273.005

Sortida: 9h matí de l’estació d’autobusos de Vic, tornada cap a les 9h vespre. Cal portar esmorzar i dinar.
Preu socis d’Òmnium 12 euros, no socis 15 euros. Els menors d’edat han d’anar obligatòriament acompanyats.
Podeu reservar la vostra plaça trucant al 93.889.31.19 o bé escrivint un correu a osona@omnium.cat amb el vostre nom i telèfon de contacte.

TOTS JUNTS PEL RÈCORD DEL MÓN DE PARTICIPACIÓ!!!

Òmnium Cultural d'Osona
Ateneu La Central
Pl. Vicenç Albert Ballester s/n
08500 Vic. (Osona)
938893119
osona@omnium.cat
www.osona.omnium.cat
Share/Bookmark

27.3.12

PER CATALANITZAR L'ORDINADOR. BAIXADA DES DEL LLOC OFICIAL

Catalanitzador per al Windows
Podreu catalanitzar el vostre ordinador en 4 passos molt senzills i de forma automàtica.




El Catalanitzador posarà en català:
  • Windows XP, Vista i 7
  • Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
  • Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
I, a més, navegareu per la xarxa de manera que totes les pàgines que tinguin versió en català es mostraran directament en català.

Descripció

El Catalanitzador instal·la els següents paquets d'idioma:
  • Microsoft Windows XP, Windows Vista i 7 (32 i 64 bits)
  • Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
  • Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
Addicionalment:
  • Permet canviar la configuració del sistema a català
  • Configura el català com a llengua de navegació a l'Internet Explorer
  • Configura el català com a llengua de navegació al Firefox
  • Configura el català com a llengua de navegació al Chrome
  • Captures de pantalla

    Catalanitzeu el vostre Windows en quatre passos

    Catalanitzador-pas1.jpg
    Catalanitzador-pas2.jpg
    Catalanitzador-pas3.jpg
    Catalanitzador-pas4.jpg



Share/Bookmark

26.3.12

TOT EL QUE BAUZÀ VOLDRIA FER AL CATALÀ... I NO LI DEIXAREM FER (Vídeo)


Des de gairebé 300 anys enrere, els reis castellans, han tractat d'eliminar l'idioma, la cultura i la voluntat de ser de la nació catalana per mitjans polítics, militars i religiosos.
Des de les lleis dels reis castellans, que ocuparen i escorxaren militarment els Països Catalans, fins a la neteja ètnica del dictador Franco, tots han intentat imposar l'idioma espanyol, i han impedit que els Països Catalans tornessin a representar-se a si mateixos davant el món.



Recordem els decrets de Nova Planta:
1707 - Decret de Nova Planta al Regne d'Aragó

Prèviament Felip II (IV de Castella), pel Tractat dels Pirineus el 1659, havia pagat la derrota de Castella davant França, cedint-li sense el suport de les Corts Catalanes, sobiranes, els comptats del Rosselló (Regne de Mallorca) i part dels de la Cerdanya (Principat de Catalunya).

Allí comença el llarg genocidi castellà i espanyol contra la Corona catalana-aragonesa, la continuació del qual pretén culminar la ignorància orgullosa i mala fe del PP. ARMEM-NOS D'ARGUMENTS! 

Share/Bookmark

25.3.12

La bandera espanyola, símbol d'opressió de pobles


Bandera espanyola retirada a Sant PolObservem les recents declaracions de dos representants de l'ultranacionalisme espanyol amb relació a la imposició totalitària de la bandera espanyola en els ajuntaments catalans:
  • 6/3/2012. María de los Llanos de Luna, delegada d'Espanya a Catalunya: "No es tracta d'una qüestió ideològica, sinó legal."
  • 4/3/2012. Diego Sánchez, president del PP del Maresme: "La tensió la va començar un grup d'independentistes [de Sant Pol] que ha volgut crear problemes allà on no n'hi havia. [...] No s'hi val a dir que al balcó de l'Ajuntament no hi penja cap bandera, perquè la llei és prou explícita en el sentit que el símbol ha d'ocupar un lloc preferent als edificis públics."
  • 6/3/2012. Albert Rivera, president de Ciudadanos: "Un alcalde ha de complir les lleis; complir la llei no pot ser una excepció, una anomalia, si no la volen complir que no es presentin per a alcaldes ni per a regidors. [...] No penjar la bandera és de neocacics; un alcalde no pot decidir que no penja una bandera o que penja una bandera pirata."
I ara observem què deien algunes d'aquestes persones o altres veus dels seus partits abans de l'afer de Sant Pol de Mar:
  • 7/5/2010. Alícia Sánchez-Camacho: "Cal sortir de la crisi i no preocupar-se per un debat identitari que no preocupa a la Catalunya real ni és la seva prioritat."
  • 15/10/2010. Pere Calbo, diputat del PP al Parlament: "Volem prescindir del debat identitari perquè volem resoldre els problemes reals que ocupen i preocupen la gent."
  • 1/5/2010. Albert Rivera: "Amb presidents que només es preocupen per la identitat, la bandera, la nació i l'Estatut, no sortirem de la crisi. [...] Menys banderes i més feina."
Diu la vella dita que abans s'agafa un mentider que un coix, però sembla que encara es fa més via si el mentider, a més a més, és nacionalista espanyol. Revisem el seu discurs i veurem fins a on arriba la seva obsessió per imposar-nos una identitat, una bandera, unes lleis i uns costums que no són nostres, però que ells necessiten que ho siguin per deixar de quedar retratats com el que són: col·laboracionistes al servei d'un Estat que no té cap altra dèria que l'anorreament nacional de Catalunya.

Diu la senyora De Luna que "és una qüestió legal, no ideològica". Talment com si darrere d'una llei no hi hagués ideologia i no fos precisament una ideologia nacionalista espanyola la que imposés per llei l'exhibició de la bandera espanyola als ajuntaments catalans. Com és, aleshores, que als edificis dels Mossos d'Esquadra hi onegen les banderes catalana i espanyola mentre que als dels cossos policials espanyols només ho fa l'espanyola?

Diu Diego Sánchez, del PP, que "un grup d'independentistes de Sant Pol ha provocat problemes on no n'hi havia". Una altra mentida, ja que ha estat justament el seu partit nacionalista espanyol qui els ha creat. La crispació a Sant Pol ha començat just a partir del moment que el PP ha volgut imposar la bandera espanyola. Cap llei, si és justa, no pot imposar un símbol contra la voluntat majoritària, pacifica i democràtica d'una població.

Diu Albert Rivera que "un alcalde no pot decidir que no penja una bandera". Nova mentida, perquè no hi ha cap alcalde o alcaldessa que ho decideixi unilateralment. Ho decideixen les majories o els plens dels ajuntaments que, com tothom sap, estan formats per partits polítics que representen els vots i el sentiment de la ciutadania. I a la immensa majoria dels consistoris de Catalunya, la ideologia nacionalista espanyola representada pel PP, i encara més per Ciudadanos, té el pes específic d'un pèsol.

Diuen Sánchez-Camacho, Calbo i Rivera que "amb la crisi el debat identitari no ha de ser prioritari", que "volen prescindir d'aquest debat" i que "menys banderes i més feina". Molt bé, aleshores per què esmercen tanta energia volent imposar els símbols identitaris espanyols a poblacions catalanes que no en volen saber res? Si del que es tracta, com diu el ciudadano neocacic Rivera, és que hi hagi com menys banderes millor, de què es queixa? No és precisament això, reduir el nombre de banderes, el que fan els ajuntaments catalans quan prescindeixen de la bandera espanyola al seu balcó?

Magnífica, finalment, la decisió d'Arenys de Munt de celebrar una consulta per tal que sigui la ciutadania qui decideixi si vol o no vol la bandera espanyola al balcó del Consistori. Ara, per donar encara més legitimitat als governs municipals en aquesta qüestió, només cal que la iniciativa s'estengui arreu de Catalunya. La Casa de la Vila és la casa de la ciutadania, i és la ciutadania, només la ciutadania, qui ha de decidir quins símbols exhibeix al balcó de casa seva.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
Share/Bookmark

24.3.12

ATUREM EL GENOCIDI. (Va per a vosaltres, Jaume Bonet i Tomeu Amengual)


Imatges de la manifestació del dia 23 de març de 2012, a Barcelona, en suport a la manifestació convocada per al dia 25 a Palma sota el Lema "Sí a sa nostra llengua" 
Share/Bookmark

23.3.12

EN SUPORT DEL CATALÀ A LES ILLES, AVUI A BARCELONA!

ENLLAÇ a la convocatòria:
Imatges i veus enregistrades a Can Alcover (Palma), a petició de Joves Illencs residents al Principat, amb motiu de la manifestació de suport a la llengua catalana organitzada als Jardinets de Gràcia divendres 23 de març, dos dies abans de la gran manifestació per la llengua que es prepara a Mallorca per al diumenge 25 de març de 2012 


Share/Bookmark

22.3.12

URGENT! ACTUA DAVANT LA UNESCO PER PROTEGIR JAUME BONET EN VAGA DE FAM.



CARTA A LA DIRECTORA GENERAL DE LA UNESCO
"Atesa la greu situació en què es troba el Sr. Jaume Bonet advoco per una mediació internacional"
Atesa la greu situació en què es troba el Sr. Jaume Bonet (20 quilos de pes perduts; fatiga extrema), advoco per una mediació internacional. En aquest sentit, adjunto carta enviada a la Directora General de la UNESCO sol·licitant la seva intervenció urgent. Si algú pogués estar interessat en enviar-la també, adjunto link on pot trobar-la en la seva versió en anglès.

Benvolguda senyora Irina Bokova,

L'1 de març passat el senyor Jaume Bonet Moll va començar una vaga de fam a Palma, en protesta contra les mesures anunciades pel Govern de les Illes Balears (Espanya), que restringeixen en greu manera el compliment efectiu dels instruments internacionals adoptats pel Govern d'Espanya, per exemple, com la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, en relació a la llengua catalana, que ha estat la llengua d'aquestes illes, des de la seva conquesta pel rei Jaume I.

Aquestes mesures inclouen el canvi de la legislació vigent per tal de mantenir només un dels dos idiomes oficials (l’espanyol) com un requisit per als candidats autonòmics de l'administració pública. Saber català passa a ser un "mèrit".

El Sr. Bonet-Moll és un membre de la junta de Jubilats per Mallorca. La seva pàgina web és http://jubilats.balearweb.net. Després de 21 dies en vaga de fam, s’està debilitant greument i la seva salut és molt preocupant. Les hores de visita han estat restringides. Pot veure una entrevista gravada aquí.

Tenint en compte que la reacció des dels cercles governamentals ha estat nul.la, és de témer que la seva situació empitjorarà. La seva salut, doncs, estarà en greu perill a menys que algú actuï com intermediari.

Humilment, però vivament, demano a la seva organització que intervingui.

Ben cordialment,

(Carta enviada, en anglès, a: i.bokova@unesco.org, per email)

text traduït i 
adreça:   i.bokova@unesco.org
Hunger Strike for Catalan in Mallorca

Dear Ms. Irina Bokova,

On March 1st Mr. Jaume Bonet Moll began a hunger strike in Palma (Mallorca) in protest against the measures announced by the Government of the Balearic Islands (Spain). The proposed changes to the law would greatly restrict the effective compliance of international agreements adopted by the Spanish Government, such as the European Charter for Regional or Minority Languages, together with regional laws. If passed, the new law will be a serious deterioration of the Catalan language, which is native to the Balearic Islands since the 13th century.
These measures include changing current legislation so as to retain only Spanish language as compulsory for regional civil service candidates, disregarding the importance of Catalan as a requirement to those who serve the Catalan-speaking population. Catalan would therefore be just an advantage, but not essential. 
Mr. Bonet-Moll is protesting against these infringements of the legal framework. He is a retired school teacher, making his case even more reputable. At the time of writing, Mr. Bonet's hunger strike has lasted 22 days, and it is reported that his heart condition is giving rise to some concern. 
Given that the reaction from the Government has not materialised, we fear that his plight might be falling on deaf ears, and that his health will be in great danger unless someone acts as an intermediary.
We humbly but earnestly ask your Organisation to intervene.

Yours sincerely, 

Share/Bookmark

Els immigrants heroics


Joan-Lluís Lluís

M’aturo en una benzinera de l’autopista, si fa no fa a mig camí entre Girona i Barcelona. Rere el taulell i la caixa veig dos empleats. Un és, per dir-ho així, de pell blanca i l’altre és, per dir-ho així, de pell negra. M’acosto al que és més a prop meu, és a dir, el blanc, i li demano, en català, si em pot cobrar. Educadament, em respon, en espanyol, si no em fa res d’adreçar-se al seu company de feina. Llavors m’adreço a aquest, és a dir, el negre, en català, i aquest em respon en català. Sortint de la benzinera i amb temps per pensar a l’autopista m’adono que l’escena que acabo de viure, per altra banda banal, és clara com una paràbola bíblica. És a dir: no sé si l’empleat blanc era, o no, català o si podia, o no, dir-se català. Però estic segur que el negre era català o que, en tot cas, podia dir-se català.

Llavors, això em porta a insistir en allò que tanta gent ha insistit ja, que escollir la llengua de comunicació en funció del color de pell o de l’origen ètnic aparent d’algú és pura discriminació. Un xinès que obté la nacionalitat espanyola i que viu a Catalunya és tan català com qualsevol altre català (i més que jo, per altra banda, ja que jo, català de nacionalitat francesa, no puc votar a les eleccions catalanes). Aquest espanyol d’origen xinès i resident a Catalunya té dret, doncs, a accedir a tots els oficis i feines en què parlar català és un requisit obligatori. Però, si s’adona que la seva aparença física li impedeix que els catalans li parlin català, se sentirà com un català de segona categoria, discriminat, o, simplement, no se sentirà gens català. I la conseqüència pràctica d’aquest sentiment sobre aquest xinès és que per vergonya, per desinterès o per rancor acabi tancant-se en un gueto social marcat per la línia que separen els que poden ser, per exemple, funcionaris de la Generalitat i els que no ho poden ser. Aquesta línia és invisible i permeable, i l’esforç per aprendre el català és el mateix que l’esforç per aprendre l’espanyol, però, al final, aquest esforç pot semblar inútil. I tot això en bona part per culpa dels que pensen fer-li un favor adreçant- se-li en espanyol, dels que tants anys de bombardeig mental deuen haver convençut que el català és una llengua purament regional, sense prestigi ni futur.

No parlar català a un immigrant és el pitjor favor que se li pugui fer. I, de retop, el pitjor favor que es pugui fer al concepte d’integració a la catalana i, en definitiva, a Catalunya mateix. Els immigrants que aprenen i parlen català són una mena d’herois perquè construeixen la Catalunya futura abans mateix que molts catalans s’adonin que aquesta Catalunya serà de colors diferents i amb una llengua parlada amb una munió d’accents diferents o que, simplement, només serà una província espanyola entre d’altres. Pensar que el català d’avui no és una llengua que pugui ser parlada per gent vinguda de tots els continents és un provincianisme miop que posa en perill la identitat d’un país sencer. El futur del català depèn de com els catalans vegin la seva llengua, i el millor instrument de mesura d’aquesta visió és l’observació de la llengua que parlen als nouvinguts, perquè a la velocitat a què moren les llengües —una defunció cada dues setmanes, segons els lingüistes—, només sobreviuran les llengües de territoris que combinin la policromia epidèrmica i la força identitària centrípeta. I el futur ja ha començat.  

Joan-Lluís Lluís, A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística (Barcelona: Viena, 2011)
Publicat originalment a Presència el 05.12.2008


Share/Bookmark

21.3.12

RESSÒ DE LA VAGA DE FAM PER LA LLENGUA (enllaços als mitjans)


Aquest és un recull del ressò mediàtic que ha generat la VAGA DE FAM PER LA LLENGUA que està duent a terme Jaume Bonet de Jubilats per Mallorca.
No hi és tot, naturalment. A qualsevol persona que conegui enllaços que m'hagin passat per alt, li prego que m'els deixi en comentari per afegir-los.

Ressò (ordre alfabètic d'enllaços) 

http://www.vilaweb.cat/noticia/3996023/20120320/vaga-fam-afebleix-jaume-bonet-mante-voluntat-continuar.html 
http://www.vilaweb.cat/noticia/3996033/20120320/antoni-pastor-conflicte-llengua-dividira-pp-illes.html 

http://www.vilaweb.cat/noticia/3996752/20120322/sindicats-deducacio-americans-donen-suport-vaga-fam-jaume-bonet.html 



Diari Balears:



Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.