Els pactes al voltant de PSPV i Compromís donen a l'esquerra 328 alcaldies - El PP retrocedeix a les àrees rurals amb 164 alcaldies i desapareix de municipis de més de 20.000 habitants

Mapa polític del 2011 (esquerra) i mapa polític actual

L'esquerra valenciana escombra el PP de les ciutats

València (INCAT-Llevant). Els ajuntaments valencians van inaugurar ahir una nova era. El mapa aclaparadorament blau (conservador) de 2011 es converteix avui en una paleta multicolor dominada per les tonalitats d'esquerra. Primera clau, la més evident: el PP ho ha perdut tot. No governa gairebé cap ciutat de més de 20.000 habitants, ni tan sols és el partit amb més alcaldies. Excepte comptades excepcions, es converteix en un partit «rural» després de l'assalt urbà de l'esquerra.

Segon titular: el PSPV, que segueix en caiguda lliure electoral, es troba tanmateix amb un poder municipal considerable: 226 alcaldies, el partit amb major nombre de municipis. Tercer argument d'anàlisi: aquesta nova «hegemonia» socialista se sosté en una política de pactes en què Compromís (coalició progressista i valencianista) se situa qualitativament de tu a tu i exercirà un paper de control. Seu és el cap i casal (València capital), així com altres 90 municipis. Són socis necessaris en gairebé totes les ciutats importants.

És la nova era dels pactes. Les majories absolutes, que el 2011 es van fer amb el 80% dels municipis, incloses totes les grans ciutats, avui no arriben ni al 60%, i sempre en àrees rurals. Les urbs són avui territoris de necessari acord, que pivoten sobre la unió d'interessos de PSPV i Compromís, apuntalada per Esquerra Unida i les marques locals de Podem. Atenció a aquesta dada que condicionarà la governabilitat local aquesta legislatura, sobretot la seva arrencada amb la vista a les generals. A l'esquerra ja ha començat la carrera per la supremacia en 2019.

Va haver-hi en temps en què el PP guanyava fins a la loteria. Han estat 25 anys d'hegemonia construïda per etapes. Primer, les alcaldies de les grans capitals, amb València com a vaixell insígnia per donar la benvinguda als 90; després, la Generalitat. Finalment, els conservadors van assaltar fins i tot els feus històrics socialistes, com el cinturó roig de València o Gandia. Tot just alguna aldea gala vermella, com Morella o Quart, va resistir al tsunami popular. No obstant això, tot el poder acumulat durant 25 anys es va enfonsar l'històric 24 de maig. En dues fases. Primer cop, les urnes, que li van privar de la meitat dels seus majories absolutes (de 302-151); segon cop, els pactes d'esquerra que ahir li van arrabassar al PP tot el seu poder municipal.

No hi ha una alternança clara PP-PSPV, però malgrat l'enèsim baixada electoral dels socialistes, la fragmentació i la política de pactes el converteixen en el nou dominador de l'escena local. Això sí, el cap i casal és de Compromís. El bloc d'esquerra acumula des d'avui 328 alcaldies (PSPV: 226; Compromís: 90; EU: 12), just el doble que el PP, 164.

Els conservadors ho han perdut gairebé tot. Les tres capitals de província i Elx passen a l'esquerra gràcies a pactes PSPV-Compromís-Podem / Esquerra Unida. A València el liderarà Joan Ribó; a Alacant, Castelló i Elx els socialistes Gabriel Echávarri, Amparo Marco i Carlos González. Desapareixen també els populars de totes les ciutats de més de 50.000 habitants excepte Oriola i Benidorm, on el PP recupera l'alcaldia i governaran en minoria gràcies a l'abstenció de Ciutadans (espanyolistes).

Totes les altres grans ciutats passen al nou bloc d'esquerra gràcies a acords, o romanen sota signe socialista: Torrevella (Els Verds), Sagunt (Compromís), Torrent (PSPV), Paterna (PSPV), Gandia (PSPV), Sant Vicent ( PSPV), Elda (PSPV), Vila-real (PSPV) i Alcoi (PSPV).

Una cosa semblant passa a les capitals de comarca: el PP perd Alzira (Compromís), Xàtiva (PSPV), Llíria (PSPV), Dénia (PSPV) i Chelva (EU). En realitat, perd gairebé totes les ciutats mitjanes. La seva falta d'aliats el deixa fora de les ciutats de més de 20.000 habitants. Benicàssim o Alfafar són ara alguns dels referents populars.

L'esquerra deixa governar al PP

Tot i la tensió en les negociacions per la Generalitat, finalment hi va haver entesa local entre socialistes i la coalició de Mònica Oltra i Enric Morera. En alguns casos, a pocs minuts del ple. Es reparteixen gairebé totes les ciutats en què el PP va ser el més votat. Hi haurà pactes d'alternança i compartiran la alcaldies durant el mandat a Xirivella, Massamagrell o Sedaví. Això sí, en casos com Moncofa (la Plana Baixa) o Montaverner (Vall d'Albaida), la manca d'acord ha deixat governar al PP en minoria.

Quant a la resta de partits, Esquerra Unida ha fet un botí tot i la caiguda de vots: 13 alcaldies, gairebé totes petites, enfront de les quatre de la legislatura anterior. És la paradoxa de la fragmentació del mercat electoral. Governarà durant dos anys (en alternança amb el PSPV) a Bunyol i Chelva.

Ciutadans, per la seva banda, ha convertit els seus 223.000 vots en nou alcaldies, com Gátova i Cofrents. Poc rèdit en relació a la seva àmplia projecció estatal. No toca poder; tampoc tindrà desgast. És l'únic aliat del PP, en permetre la seva investidura a Oriola o Benidorm. Però no es converteix en la seva crossa: dóna suport governs del PSPV a Gandia o la Vila Joiosa. Pel que fa a Podem, els seus aliats locals no s'han fet amb alcaldies, excepte a Vinaròs. Tot i que ha estat decisiu per al canvi a València o Sagunt, on entrarà en els governs.

__________________________________________________

Un tripartit expulsa al Partit Popular de l'Ajuntament de Palma, on els socialistes i Més per Palma es repartiran el càrrec dos anys cadascun

Tsunami a les Illes Balears: Nou de cada deu municipis en mans d'alcaldes progressistes

Dia negre per al Partit Popular de les Illes Balears: des del dissabte 13 de juny de 2015, nou dels deu municipis més grans, incloent la capital, tenen alcaldes d'esquerres en detriment dels populars de Mariano Rajoy, que van quedar gairebé arraconats en el mapa municipal de les Illes. La pèrdua de l'alcaldia de Palma és especialment dura, ja que ara ha passat a estar en mans del candidat del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), José Hila. Això ha estat possible per la concreció d'un tripartit format per socialistes, Més per Palma i Som Palma.

L'acord estableix que Hila serà alcalde els dos primers anys, que Toni Noguera (MAS) el substituirà el tram final del mandat i que Miquel Comas, de Som Palma, serà el portaveu durant el portaveu durant els quatre anys. En el ple d'investidura Hila es va imposar per 16 vots, mentre que José Luis Bauzà, de Ciutadans, va obtenir 4 i Marga Durán, del PP, 9. Després de la proclamació, Hila va rebre la vara de mans del seu predecessor del PP, Mateu Isern , que no es va presentar a les eleccions per falta de suport de la direcció local i regional del PP.

José Hila es converteix, d'aquesta manera, en el tercer socialista que governa Palma, després de Ramon Aguiló i Aina Calvo. Va néixer el 1972 al barri de Son Gotleu, un dels més humils de la capital balear, és economista, està casat i té dues filles. Durant el mandat des del 2007 fins al 2011 va formar part del consistori i ahir va anunciar que durant la setmana que definirà qui seran els seus col·laboradors, encara que ja està clar que Noguera serà el primer tinent d'alcalde.

"Avui el cor de Palma comença a bategar amb un altre ritme, ha començat el canvi", va dir Hila en el seu primer discurs com a alcalde, que va concloure emocionat prometent governar amb les característiques personals que el defineixen: "Humilitat, franquesa i lleialtat". Va remarcar també que executarà un programa "sòlid, solvent i útil" en què serà prioritari "el rescat de les persones" més desfavorides i en particular dels nens, de manera que entre els seus primera actuacions hi haurà mesures contra la pobresa infantil.

Va advocar per la recuperació de serveis privatitzats i la lluita contra l'especulació, alhora que es va comprometre a afavorir la "transparència, la participació i la rendició de comptes" com a senyals d'identitat de la seva gestió. El nou alcalde va prometre buscar també acords amb l'oposició, i tenir en compte les seves crítiques i les dels agents socials, els sectors econòmics i la ciutadania en general. Finalment, Hila va revelar que -al felicitar-lo per la seva nomenament- seu antecessor, Mateo Isern, li va aconsellar que "no canviï" i sigui fidel als seus principis.-

Fonts dels articles:
http://www.agenciaincat.la/?p=13813

http://www.agenciaincat.la/?p=13809