L'altre dia, la que serà la pròxima alcaldessa de Madrid, candidata de 'Ahora Madrid' es va proclamar partidària del dret a decidir. En una entrevista amb el periodista Juan Cruz, preguntada sobre els 'conflictes territorials', Manuela Carmena va respondre que ella era favorable al dret a decidir, que era un dret democràtic, que tots els països del món, també el països que conformen l'estat espanyol, tenen dret a decidir i construir el seu futur amb els seues pròpies mans; va afegir que la visió unitarista i centralista del nacionalisme espanyol impulsada per l'estat espanyol havia fet molt de mal a la gent de les nacions perifèriques, a les seues llengües, cultura i identitat(s), perquè des del nacionalisme estatal s'ha intentat imposar llengües, cultures i identitats, sense respectar la diversitat, el plurilingüisme ni el dret a decidir de la ciutadania de les nacions sense estat. Considerava convenient -Carmena- cercar polítiques que superaren el mal i les ferides que s'havia causat, la manca de respecte als territoris que no tenen estructures d'estat per a defensar-se dels atacs del nacionalisme espanyol.
El dimecres 10 de juny, a una entrevista a Biel Barceló, a TV3, el portaveu de MÉS de les Illes Balears, que estan en negociacions amb el PSOE i Podem per a fer un pacte de govern va dir que, una qüestió incondicional era l'acceptació del dret a decidir de les Illes així com resoldre el dèficit fiscal de les Illes i acordar un pacte fiscal just que no condemne a les Illes a una situació quasi colonial per la manca d'inversions i obligats a pagar molt i rebre molt poc. Declarava Barceló que no eren independentistes de les Illes, tot i que respectaven i eren favorables al procés a Catalunya, però lluitàvem pel dret a decidir de les Illes i després ja veurien si podia ser factible una federació o confederació dels països de parla catalana.
Cada vegada hi ha més gent, des de diferents sectors socials, que entenen que el dret a decidir és un dret bàsic, de mínims democràtics, tant a nivell individual com a nivell social i col·lectiu i de país. No es pot continuar amb models polítics estatals impositius, de força bruta, d'autoritarisme o de militarisme que pretén anul·lar el dret a decidir dels habitants de les nacions sense estat. Volem decidir i ho volem decidir tot allò que ens afecta; participar des de la societat civil en la construcció i la decisió dels pressupostos municipals, autonòmics i estatals, mentre formem part de l'estat espanyol; volem participar en les polítiques lingüístiques perquè no es vulneren els drets lingüístics de la ciutadania valenciana, perquè pugam viure en valencià; volem decidir perquè cap persona es quede sense habitatge, perquè tenir vivenda és un dret bàsic, com tenir treball o salari social, educació pública i sanitat gratuïta per a totes les persones que habiten al País Valencià. Volem democratitzar l'economia, l'educació, la sanitat, revertir les subvencions al sector privat en benefici del sector públic, posar en valor el dret al treball en condicions dignes i exigim que no es criminalitze la lluita de la classe treballadora mentre s’alaben de manera acrítica totes les accions del mon empresarial. Es necessita un desenvolupament potent de la societat valenciana, des de la participació i el dret a decidir.
Per a poder exercir de debò aquest dret a decidir des de la PDaD vam llançar uns mesos abans de les eleccions el document Proposta pel País Valencià on situàvem els quatre elements bàsic i necessaris per al canvi que necessitem: Dret a Decidir, Procés Constituent, País Valencià i València com a capital real i volguda d’eixe País Valencià. La distancia entre els acords constitutius dels nous governs municipals, diputacions i autonòmic i eixos quatre elements de ruptura democràtica amb el règim anterior serà la que marcarà el grau d’acostament a les necessitats presents i futures de la ciutadania i del nostre País. .
Jesús March: membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada