traducció - translate - traducción

14.6.15

Molts arguments demostren que els catalans podran mantenir la ciutadania europea


Entrevista al director del Global Studies Institute (GSI) de la Universitat de Ginebra

Que els drets dels catalans com a ciutadans de la Unió Europea es mantindran durant la negociació i la transició cap a un estat independent és una visió amb què coincideixen diversos experts internacionals. També els que dijous van participar en la jornada organitzada pel Diplocat sobre els hipotètics escenaris i les possibles conseqüències en relació a la pertinença o expulsió de la Unió Europea d'una Catalunya independent. Entre els experts hi havia Nicolas Levrat, director del Global Studies Institute (GSI) de la Universitat de Ginebra. A VilaWeb l’hem entrevistat i també li hem demanat l’opinió sobre una hipotètica declaració unilateral d’independència. Levrat creu que si es fa amb una àmplia majoria democràtica darrere, és viable. De fet, considera que és la posició del govern espanyol la que no serà viable més endavant. 'En algun punt, el govern espanyol haurà de negociar', afirma.
—Creieu que és correcte que la Unió Europea es mantingui al marge del procés d’independència de Catalunya?
—El rol de la Unió Europea crec que és correcte. Recordo que l’anterior president de la Comissió Europea va posicionar-s’hi i això va ser clarament inapropiat. La raó és que la Unió Europea i les seves institucions només són competents de les qüestions que li han estat atribuïdes. I la UE no té competències per intervenir en el procés d’independència de Catalunya. Per tant, tret que hi hagi una demanda d’algun dels estats membres o per part de les autoritats de Catalunya, no hauria d’intervenir. No és competència seva. I crec que l’actual comissió és més curosa en aquest sentit.

—Si tenim en compte que el govern espanyol no vol dialogar sobre la qüestió de la independència de Catalunya, creieu que una declaració unilateral és una opció viable per a la separació?
—Depèn de què passi abans de la declaració unilateral. Si hi ha un referèndum a través del qual s’obté un resultat clar i una àmplia majoria democràtica és favorable a la independència, sí que és viable. De fet, és la posició del govern espanyol la que no serà viable. En algun punt, el govern espanyol haurà de negociar.

—Quins costos econòmics, polítics o legals hauria de pagar Catalunya si hi ha una declaració unilateral d’independència?
—Hi hauria molts pocs canvis. Hi ha molts precedents que es poden prendre com a exemple. El 1982 Groenlàndia va votar sobre sortir de la Comunitat Europea i va comportar tres anys de negociacions per a modificar aquesta situació legal, però les coses no van canviar gaire. En general, si hi hagués una declaració unilateral, caldrien anys per a veure cap efecte, excepte si els empresaris s’espanten i marxen de Catalunya. Però no crec que això passi perquè el discurs de la por ja el fan servir ara i no en veiem efectes en aquest sentit.

—Com creieu que reaccionarà la Unió Europea si Catalunya fa una declaració unilateral d'independència?
—Això no depèn de la Unió Europea, però suposo que hi hauria una demanda dels membres per a què es posicionés. Aleshores sí que hauria d’encarar la qüestió. I, en aquest punt, l’opinió és molt dividida entre els experts en ciència política. Ningú sap exactament què podria passar. Jo el que crec és que serà important la reacció d’altres estats membres importants.

—El govern espanyol diu que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea si s’independitza. La ciutadania europea podria ser privada als catalans?
—No ho crec. Hi ha molts arguments que demostren que els catalans podran mantenir la ciutadania europea. Una qüestió important pels altres estats membres són els seus ciutadans que siguin a Catalunya, com ara els francesos, els alemanys, els suïssos. Aquests estats voldran mantenir els drets d’aquests ciutadans. Estic força segur que no hi haurà un canvi important.

—Es convocaran unes eleccions amb caràcter plebiscitari pel pròxim 27 de setembre. Creieu que la Unió Europea llegirà aquestes eleccions com un plebiscit?
—És difícil de dir. Això depèn de com vagi la campanya, dels arguments que es facin servir i dels resultats d’aquestes eleccions.

—Fa unes setmanes el parlament danès va aprovar una moció que dóna suport a una solució democràtica per a Catalunya. Quin impacte creieu que podria tenir si altres parlaments europeus fessin el mateix?
—Clarament, podria tenir algun impacte al debat europeu. És clar que aquesta qüestió no és competència de la Unió Europea i no crec que els parlaments estatals puguin pressionar per a aconseguir un debat a la UE. Però Europa no és només la Unió Europea. Hi podria haver un debat al Consell d’Europa o entre els parlaments dels estats, si organitzen trobades.

—Creieu que Catalunya podria fer alguna cosa més del que fa --en l'àmbit diplomàtic, per exemple-- per a explicar el procés d’independència al món?
—Crec que es fa una bona feina per a atraure un greu de simpatia sobre la qüestió. I es crea el debat. És un procés llarg i no crec que hagin de fer gaire més. Si ho fan, podrien potenciar el sentiment que això hauria d’aturar-se a alguns estats membres de la UE influents. Hi ha força estats que no mostren suport a la posició del govern espanyol. No hi estan en contra, però observen. Això és bo per als independentistes catalans. Es veu que no causen problemes i que tenen una qüestió legítima sobre la taula.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.