traducció - translate - traducción

1.6.15

GERMANS VALENCIANS

“Tothom sap” que parlar dels del poble del costat sempre és polèmic. Sovint, aquells veïns tan semblants a nosaltres, mirats amb lupa i des de primera fila, són ultradiferents i estan als antípodes nostres. Talment com els germans bessons: tothom els veu iguals menys ells i els del seu voltant, que s’estranyen moltíssim si la resta no els saben distingir.
trobada via catalana
Això mateix ens passa als catalans del Principat amb els valencians i viceversa. I així ens ho volen fer creure interessadament: divideix i venceràs. Tallem canals de ràdio i televisió compartits. Fem autovies gratis entre Madrid i València, i posem-les de peatge entre València i Barcelona. L’ample de via ferroviària entre Reus i Castelló, que sigui diferent. Escampem la mentida sobre la llengua compartida i poc fomentada. Estigmatitzem (si cal amb violència feixista permesa) l’estima mútua. I deixem córrer el temps. Afegim-hi, també, una mica de complex d’inferioritat de l’indígena autòcton respecte un “senyor de Madrid” (la fe del convers és molt vistosa…). Combinem-hi tarannàs diferents i una història recent amb punts no coincidents. Aviat tindrem activat el desitjat enfrontament “local” i, per tant, reforçada la indissoluble integritat de la metròpoli.

I algú del nord dirà: i per què voten el PP, els del sud? Segurament no saben que la llei electoral valenciana va ser feta per afavorir els partits grans. A Catalunya, entra al Parlament qui en alguna província obté el 3%. Al País Valencià, només entra a les Corts qui té un 5% de representació (autonòmica, no provincial). D’aquí la diferència de mapa polític entre ajuntaments i les Corts valencianes… Però tot això ja ha petat. El laboratori ultradretà d’Estat en terres valencianes ha perdut aquesta partida i entren aires nous d’esquerra a l’últim bastió de la II República. Vint-i-quatre anys de Rita i vint de Zaplanes, Camps i Fabres han fet molt de mal. Però l’iceberg marginat pel poder propi, i sovint oblidat o ignorat pels germans del nord, ha tret el cap amb ulls brillants i mirada a l’horitzó. Caldrà gestionar-ho bé, cosa difícil!
I avui, superat el 24M de 2015 i en plena ressaca electoral, m’he retrobat de bon matí amb molts professors valencians, companys de feina: exiliats de casa seva a casa seva. Alguns alumnes no havien ni notat que eren valencians. Però alguna cosa en el seu somriure els delatava…
 @jordigerones79

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.