Confio en la CUP, i confio en Artur Mas; curiós.
El MHP de la Generalitat, Artur Mas, per moltes persones, és qui encapçala el procés vers la Independència del meu País que, per mi inclou el conjunt de territoris dels Països Catalans.
Curiosament tinc clar que no he votat ni votaré mai en Mas i molt menys CiU, a menys que ens trobéssim en una emergència nacional la qual cosa no contemplo. Fa alguns mesos que he detectat que el "cap visible" del procés està essent atacat des de les bases de l'independentisme per una sèrie de veus anònimes i no tant anònimes, que just fa sis mesos no sobresortien tant.
M'agradaria saber els motius reals de les persones que en assemblees de Procés Constituent, de Podemos o de la pròpia ANC, en els darrers mesos, es dediquen a "matar", en Mas - com diu en Quim Arrufat a directe!cat - en successius torns de paraula, als passadissos o en els cafès; o bé persones repartides estratègicament a les xarxes socials; o bé determinats dirigents polítics com la Gemma Ubasart de Podemos, amb especial virulència.
Cal silenciar aquestes persones en base a arguments o descobrir-les denunciant si hi ha alguna cosa fosca al darrera de la seva actitud. Per a mi és perfectament compatible manifestar-se en contra de la privatització de la sanitat que lidera el govern de dretes de Mas, i a la vegada fer-li costat en l'àmbit nacional com a cap visible que es projecta internacionalment, doncs necessitem un estadista que fixi la posició ferma del procés vers la independència.
En aquest moment no tenim cap altra polític que hagi mostrat tanta fermesa, capacitat de consens, flexibilitat, habilitat, astúcia, sensatesa i voluntat de complir el que hagi promès. No és estrany doncs, que en l'aspecte nacional hi hagi sintonia entre en Mas President (que no CiU) i les CUP, a les quals en Mas els reconeix autenticitat
Bé, la lluita de la CUP va començar fa més de 20 anys heretant una lluita iniciada a finals dels 60/70, lque a la seva vegada entroncava amb la lluita durant la república i abans, quan les revoltes obreres senyorejaven Barcelona com la vaga de la Canadenca.... Els nouvinguts, com Podem o Guanyem, tenen una miqueeeeeta menys de "pedigrí", i en aparèixer, no s'han sumat pas al que s'estava construint amb esforç, sinó que s'han vanagloriat del seu model com si es tractés d'una gran novetat.
En tot el fil descrit, hi ha un lligam inseparable entre lluita de les classes treballadores, o lluita obrera i sentiment independentista. Hi ha hagut dues vegades en la història, a finals del XIX i a principis del XX, que la classe treballadora s'ha aliat amb les classes dirigents catalanes enfront de les polítiques de l'Estat espanyol. Ara és un d'aquests moments. Les dues lluites continuen. Ara en diem aspecte social o aspecte nacional, però en el fons és la lluita de sempre per la llibertat. Totes les Llibertats.
Bé, la lluita de la CUP va començar fa més de 20 anys heretant una lluita iniciada a finals dels 60/70, lque a la seva vegada entroncava amb la lluita durant la república i abans, quan les revoltes obreres senyorejaven Barcelona com la vaga de la Canadenca.... Els nouvinguts, com Podem o Guanyem, tenen una miqueeeeeta menys de "pedigrí", i en aparèixer, no s'han sumat pas al que s'estava construint amb esforç, sinó que s'han vanagloriat del seu model com si es tractés d'una gran novetat.
En tot el fil descrit, hi ha un lligam inseparable entre lluita de les classes treballadores, o lluita obrera i sentiment independentista. Hi ha hagut dues vegades en la història, a finals del XIX i a principis del XX, que la classe treballadora s'ha aliat amb les classes dirigents catalanes enfront de les polítiques de l'Estat espanyol. Ara és un d'aquests moments. Les dues lluites continuen. Ara en diem aspecte social o aspecte nacional, però en el fons és la lluita de sempre per la llibertat. Totes les Llibertats.
En conjunt, les CUP, representen en l'àmbit del debat polític de base les mateixes fortaleses del President Mas: fermesa, capacitat de consens, flexibilitat, habilitat, astúcia, sensatesa i voluntat de complir el promès. I l'ANC és el ciment que empasta des de la societat civil catalana, la de debò.
Quico Romeu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada