MARCA ESPAÑA: UNA PUTA MERDA

TÍTOL ORIGINAL: UNA PUTA MIERDA

No és un alumne més. Aquest és el segon any que li he donat classe i en aquests dos cursos no ha faltat ni un sol dia. Participa en totes les activitats programades a l'aula amb un interès que poques vegades he vist en els meus més de quinze anys d'experiència docent. Pregunta, discuteix, debat ... però sempre des del respecte cap al professor i cap als seus companys.

A l'hora dels exàmens lluita com el que més per treure la màxima nota de la classe. No, no parlo d'una bona nota ... sinó de la millor nota. Sol aconseguir-ho però quan no ho aconsegueix puja al departament a revisar el seu examen. Ho fa amb educació, sense pretextos i només per saber quins han estat els seus errors. Els veu, els anota i es torna contrariat. Fa un any es va quedar a les portes de la matrícula d'honor de la meva assignatura però un altre company va fer més mèrits. Se'n va anar de la revisió amb els ulls vermells i quan li pregunti el perquè de la seva actitud no va voler contestar-me. No ho vaig entendre, l'excel·lent que havia obtingut era molt meritori, però ho vaig deixar marxar.

Imagen1Su actitud en les classes pràctiques que duem a terme al laboratori també és inusual. Sovint apareix amb una càmera de fotos per captar imatges de tots els experiments que fem. Això sí, em demana permís cada vegada que ho fa. La primera vegada que va aparèixer amb la càmera li vaig preguntar quin era el seu objectiu. "M'agrada ensenyar als meus pares, als meus germans i als meus amics el que fem a la universitat". No vaig seguir preguntant.

Però l'amor d'aquest alumne per la ciència no es queda aquí. Pertany a dues associacions de divulgació científica. No, no només es limita a pertànyer a elles, estira el carro de les mateixes com el que més. Està present en cadascuna de les reunions, organitza activitats, puja continguts ... la seva vida és la ciència.

Ahir li tocava tornar a examinar amb mi. Com acostumo a fer abans de cada examen imprimeixo la llista oficial d'alumnes matriculats perquè després signin en ella. L'alumne protagonista d'aquest post no estava en aquesta llista pel que no podia examinar-se. Pensant que era un error administratiu vaig trucar a la secretària de la facultat a la qual està adscrita la carrera universitària que està cursant. No, no hi havia cap error.

tasasuniversitariasMi alumne no havia pogut pagar les quotes en les que havia fraccionat la matrícula i havia estat donat de baixa en l'assignatura. El cop va ser terrible. No m'ho podia creure. Després de dos anys deixant-se la vida formant-se per al seu futur tot s'havia anat en orris.

Potser m'hauria d'haver mantingut al marge però no vaig poder evitar-ho i ho vaig trucar. Vaig quedar amb ell i ens prenem un cafè. Em va explicar la seva història, la mateixa que està assotant a milers d'estudiants universitaris distribuïts per tota la geografia espanyola.

Tot i que estava treballant per treure la carrera ni els seus recursos ni els de la seva família li permeten seguir pagant les taxes universitàries. Tirava la tovallola. Jo no podia articular paraula ... però començaven a cuadrarme moltes coses.

Ara entenia aquelles llàgrimes quan no podia aconseguir la matrícula d'honor en una assignatura. El aconseguir la màxima nota li hagués eximit de pagar les taxes de la matrícula d'una nova assignatura.

retallada-socialAguanté el tipus com vaig poder. Crec que no es va escapar ni una llàgrima perquè el meu monumental cabreig no ho permetia. Però encara hi ha més. Ell no és l'únic afectat de la seva situació. Darrere de cada un d'aquests casos hi ha un drama familiar. No em puc imaginar tenir a veure com la meva filla ha d'abandonar els seus estudis per no poder ajudar-la.

Li vaig comentar que hi ha universitats que estan fent grans esforços per intentar ajudar les persones que es troben en la seva situació. Unes estan creant fons socials d'ajuda, altres creen nous programes de beques. Personalment reconec l'esforç d'aquests centres però, sincerament, crec que són pegats. El problema és d'arrel. Els alumnes de moltes universitats estan pagant el 2012-2013 una mitjana del 38% més que el curs anterior per les seves matrícules. Això és inadmissible. Diguem les coses clares. Les retallades que s'estan fent a l'educació pública d'aquest país són una vergonya. Molta gent els està patint ara mateix en les seves carns però vaig més enllà, en un futur les conseqüències per al nostre país seran devastadores.

educacio-540x540Terminamos aquest cafè. Ell no ha perdut l'esperança. Està buscant feina com boig per poder matricular-se almenys d'una assignatura per al curs vinent. Em va comentar els projectes que té per a les dues associacions de divulgació científica a què pertany. Ho va fer amb una il·lusió que em deixava sorprès.

Em va explicar la seva obsessió per fer fotografies de cada experiment que feia al laboratori. El seu únic objectiu en pràctiques no era aprovar les assignatures. Volia portar la ciència al carrer. Volia ensenyar-li al món, segons les seves pròpies paraules, "que la ciència també té la seva bellesa i que pot arribar a emocionar tant com a mi".

Durant tota la conversa em va demostrar que el seu amor per la ciència podia més que el seu drama personal ... el mateix pel qual estan passant milers de famílies a tot Espanya. Jo ja no estava ni emocionat. Només em venia de gust engegar-ho tot a la merda. A aquesta gent, la que de veritat podria ajudar a treure al nostre país de la situació en què es troba per la seva força i les seves ganes, se'ls talla les ales de manera incomprensible. Jo ja estic fins els ous.

art-1110-gallota-lobotomiaNos acomiadem. Penso ajudar-lo. A la meva manera. Serà un altre pegat. Però aquest tema m'ha arribat tan dins que no puc mirar a un altre costat. Sí, ja sé que potser sóc injust perquè hi haurà altres persones properes a mi en situacions semblants. Xavals frustrats per no poder estudiar. Sí, el que llegeixen, frustrats per no poder estudiar. Té collons.

Acabo. La situació a la Universitat està arribant a límits insospitats fa uns anys. En un primer moment van ser els laboratoris els que es van començar a quedar buits. Els impresentables retallades en investigació van provocar que milers de joves científics haguessin de donar per acabada la seva carrera investigadora en no obtenir beques o contractes que els permetessin realitzar les seves tesis doctorals, estades predoctorals o consolidar les seves places definitives. Ara les que es queden buides són les aules. Centenars d'alumnes comencen a abandonar-les per no poder fer front als pagaments de les taxes universitàries. Les retallades en educació, sumats als anteriors citats en investigació, estan duent a generar una societat que en absolut estarà basada en el coneixement. Seran altres valors els que regnen en ella. Els mateixos que els de les persones que ens han portat a aquesta situació.

Aquesta tarda tinc un altre examen. En uns minuts hauré d'imprimir la llista oficial de matriculats. Tinc por del que pugui trobar-me. Això és una merda. Una puta merda.

Traducció del castellà original: Google Translator
Post original: http://scientiablog.com/2013/06/10/una-puta-mierda/

MARCA ESPAÑA: UNA PUTA MERDA