Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«L’aberrant instrucció i els escrits d’acusació han deixat clar que estem davant d’un judici profundament polític. I a un judici polític hi correspon, com és obvi, una defensa política»
Jordi Muñoz
A les portes del judici del Tribunal Suprem contra l'independentisme català, tots els presos i les seves defenses han anat posant sobre la taula les seves estratègies de defensa. Malgrat les discrepàncies polítiques i les dificultats de coordinació, amb el pas dels mesos s'ha anat produint una certa convergència cap a una estratègia comuna.
L'aberrant instrucció de Llarena, i els escrits d'acusació de la Fiscalia (que ara ens diuen que és plenament independent del govern), l'advocacia de l'estat (aquesta sí, directament sota les ordres del govern del PSOE) i l'acusació popular (en mans de Vox) han deixat clar, per si algú en dubtava, que estem davant d'un judici profundament polític. I a un judici polític hi correspon, com és obvi, una defensa política.
L'aberrant instrucció de Llarena, i els escrits d'acusació de la Fiscalia (que ara ens diuen que és plenament independent del govern), l'advocacia de l'estat (aquesta sí, directament sota les ordres del govern del PSOE) i l'acusació popular (en mans de Vox) han deixat clar, per si algú en dubtava, que estem davant d'un judici profundament polític. I a un judici polític hi correspon, com és obvi, una defensa política.
Una defensa, que com diu la campanya d'Òmnium presentada aquest cap de setmana al castell de Montjuïc, és una acusació popular als aparells de l'estat espanyol per la inacceptable vulneració de drets fonamentals que representa aquest judici. Perquè no s'està jutjant la desobediència a sentències o normes concretes que es van poder produir en moments concrets del passat octubre, sinó que s'ha articulat una gran causa general contra el moviment independentista i el seu projecte polític.
En el sumari es fa referència, com a indicis de delicte, a manifestacions pacífiques, reunions polítiques, declaracions realitzades en seu parlamentària per representants del poble, documents interns i públics de partits i organitzacions polítiques que no són només plenament legals sinó que són majoritàries en aquest país.
Amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de 2006 el Tribunal Constitucional va cometre un enorme error de càlcul, que va proveir de raons i va fer créixer l'independentisme fins a nivells inèdits en la història recent d'aquest país. I, en darrera instància, el camí que va iniciar aquella sentència ens va portar fins l'octubre de 2017.
Ara tot apunta que, de nou, la supèrbia de la cúpula del poder judicial espanyol -alimentada per la mentalitat dominadora que impregna, amb molt poques excepcions, els aparells de l'estat espanyol en la seva relació amb Catalunya- els està portant a un altre error de càlcul de magnitud imprevisible a hores d'ara.
En el sumari es fa referència, com a indicis de delicte, a manifestacions pacífiques, reunions polítiques, declaracions realitzades en seu parlamentària per representants del poble, documents interns i públics de partits i organitzacions polítiques que no són només plenament legals sinó que són majoritàries en aquest país.
Amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de 2006 el Tribunal Constitucional va cometre un enorme error de càlcul, que va proveir de raons i va fer créixer l'independentisme fins a nivells inèdits en la història recent d'aquest país. I, en darrera instància, el camí que va iniciar aquella sentència ens va portar fins l'octubre de 2017.
Ara tot apunta que, de nou, la supèrbia de la cúpula del poder judicial espanyol -alimentada per la mentalitat dominadora que impregna, amb molt poques excepcions, els aparells de l'estat espanyol en la seva relació amb Catalunya- els està portant a un altre error de càlcul de magnitud imprevisible a hores d'ara.
Irònicament, malgrat que ells ho van viure com una humiliació, el tribunal de Sleschwig Holstein va donar al Tribunal Suprem i a la Fiscalia una oportunitat per corregir el rumb abans d'embarrancar. Ara tot apunta que ja és massa tard. I el nacionalisme espanyol ha anat reescalfant l'ambient, de manera que si hi ha algú a l'estat que hi veu en perspectiva i està preocupat pels riscos que comporta aquesta trajectòria, té cada cop menys marge de maniobra.
Sembla raonable esperar que les implicacions que tindrà aquest judici, si acaba com sembla que acabarà, no seran menors. Només cal veure les dades d'opinió pública: una majoria social sòlida, àmplia i transversal rebutja aquest judici i la criminalització del moviment independentista. I això pot marcar un nou punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i l'estat espanyol. Possiblement no serà immediat, com no ho van ser els efectes de la sentència del TC de 2010, però pot ser potencialment profund.
La paradoxa és que el tancament absolut de l'estat a qualsevol diàleg o concessió fa més difícil i costosa una hipotètica independència, però alhora contribueix a solidificar i ampliar el perímetre del sobiranisme. La dinàmica politicojudicial espanyola es dedica en cos i ànima a esborrar els grisos, i per tant va reduint les possibles sortides a aquest atzucac.
Si l'independentisme no es torna a equivocar en el càlcul dels tempos i en la lectura de la correlació de forces i la composició real de la societat catalana, aquests processos judicials en què s'evidenciarà la vulneració de drets i la persecució política seran, paradoxalment, una gran oportunitat per avançar.
Sembla raonable esperar que les implicacions que tindrà aquest judici, si acaba com sembla que acabarà, no seran menors. Només cal veure les dades d'opinió pública: una majoria social sòlida, àmplia i transversal rebutja aquest judici i la criminalització del moviment independentista. I això pot marcar un nou punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i l'estat espanyol. Possiblement no serà immediat, com no ho van ser els efectes de la sentència del TC de 2010, però pot ser potencialment profund.
La paradoxa és que el tancament absolut de l'estat a qualsevol diàleg o concessió fa més difícil i costosa una hipotètica independència, però alhora contribueix a solidificar i ampliar el perímetre del sobiranisme. La dinàmica politicojudicial espanyola es dedica en cos i ànima a esborrar els grisos, i per tant va reduint les possibles sortides a aquest atzucac.
Si l'independentisme no es torna a equivocar en el càlcul dels tempos i en la lectura de la correlació de forces i la composició real de la societat catalana, aquests processos judicials en què s'evidenciarà la vulneració de drets i la persecució política seran, paradoxalment, una gran oportunitat per avançar.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada