Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Al costat de tot això que hem de continuar reclamant i criticant, no acabe d'entendre que no es done gens de valor a la capacitat amb què el govern va saber resoldre, per exemple, totes les vagues que tenia davant»
 |
| El senador americà Frank Church va destapar la participació dels Estats Units en el colp d'estat a Xile contra el president Allende, en l'anomenada operació Fubelt. |
Frank Church fou un gran senador
nord-americà, dissortadament poc conegut fora del seu país. Es va morir el 1984,
però abans va avisar amb gran valentia dels terribles poders que anaven
acumulant les agències d’espionatge contra els ciutadans. Els seus advertiments
sobre la NSA, ja en aquella època, susciten admiració per tan premonitoris com
van ser: ‘He pogut comprovar la capacitat que hi ha que la tirania siga total
als Estats Units, i hem d’assegurar-nos que la NSA i totes les agències que
posseeixen aquesta tecnologia funcionen dins la llei i sota la supervisió
adequada, perquè és tan sols com no caurem mai en aquest abisme, un abisme del
qual no hi ha marxa enrere.’
Church va lluitar tota la vida per fer
públiques les maniobres del deep state, d’aquest estat profund que a
tot el món s’ha posat al servei dels interessos del gran poder, on es confonen
l’economia, les armes i la política, menystenint la democràcia i els ciutadans.
I va aconseguir de traure a la llum per primera vegada d’una manera irrefutable
algunes tàctiques i alguns mètodes creats i inventats per a contrarestar
decisions democràtiques incòmodes per a aquest gran poder. La comissió que ell
va presidir al senat i que porta el seu nom es va fer famosa mundialment quan va
exposar d’una manera perfectament documentada la participació dels Estats Units
en el cop d’estat de Xile contra el president Allende. L’operació Fubelt.
El món és una còpia permanent. Tots copiem
de les ensenyances del passat i així és com Fubelt va esdevenir –en part
gràcies, paradoxalment, a la tasca de Church– el manual per a totes les
campanyes de desestabilització que després s’han fet al món: de la compra de
mitjans de comunicació –a Xile va ser El Mercurio– fins a l’ús de petites
desavinences personals per a esquerdar un moviment polític, tot es va inventar i
tot es va estereotipar allí. I és important d’entendre’n el perquè si volem
copsar la importància que té en el nostre país, avui.
L’arquitecte d’aquella monstruositat va
ser Henry Kissinger. I l’origen de tot plegat és un text confidencial seu en què
explica per quin motiu cal fer les coses d’aquella manera, subvertint la llei
però d’amagat. Kissinger diu que Allende és el primer marxista a guanyar unes
eleccions, cosa que no era certa, però que ara no fa al cas. I diu que,
precisament, que haja arribat a la presidència per la via de les eleccions li
confereix una legitimitat interna i internacional contra la qual no es pot
oposar un colp d’estat clàssic –tot i que, desesperats perquè el projecte no
funcionava com preveien, el van acabar fent. En aquell text, Kissinger deixa
escrit l’objectiu a aconseguir: ‘Cal enfonsar la seua capacitat de governar.’ Si
no pots derrotar la legitimitat del govern, embruta’l per fer-lo perdre.
Impedir la capacitat de governar es pot
fer de moltes maneres, però el pla Fubelt va reblar dues tècniques que després
s’han anat repetint a tot arreu, una vegada i una altra. La primera era sembrar
la divisió entre els partidaris d’Allende i la segona, dificultar al màxim la
vida quotidiana, sobretot creant, a través dels mitjans, un clima pel qual el
govern de la Unitat Popular acabàs tenint la imatge d’un govern incapaç, inútil,
polèmic, ridícul. Els texts dels experts que la CIA va posar a treballar en el
Fubelt remarquen ara i adés que la sola manera de derrotar una majoria és fer
perdre en els votants, un a un, la confiança en els polítics que abans han votat
conscientment. I constaten que la millor eina per a aconseguir-ho és crear un
ambient de decepció exagerada. Per a això, afirmen, cal amagar qualsevol èxit
del govern i amplificar moltíssim qualsevol mínim error. I així, anar-lo
desgastant, anar-ne enfonsant la capacitat d’actuar.
El pla Fubelt tenia dues possibilitats. La
primera era tombar Allende per aquesta via nova i la segona, si tot fracassava,
fer un colp d’estat foragitant a la força el govern legítim i anul·lant el
parlament, com els Estats Units havien fet sempre fins aleshores. En el nostre
cas, la segona via va ser la primera: el 155; però vist que la població va
resistir el 21-D i no va atorgar la victòria als unionistes, l’estat s’ha trobat
amb la necessitat de recórrer a la primera via que dibuixava el pla Fubelt. I
com que no té cap full de ruta alternatiu és a això que es dedica amb passió –i
jo diria que amb bastant èxit.
Hi ha molts votants independentistes,
potser vós mateix, que tenen la sensació que aquest govern fa aigües i que no
anem enlloc. I que el president Torra o el vice-president Aragonès no estan a
l’altura de l’envit. És evident que l’objectiu central, que és fer efectiva la
República, no s’ha acomplert. I que el govern legítim no ha estat restituït, tot
i que d’això en té molta més culpa el parlament i el seu president que no pas el
govern. És evident que aquest govern té problemes greus, com ara l’actuació
d’alguns nuclis del Mossos. És cert que les picabaralles de partit no ajuden
gens i fomenten un clima tòxic. Però al costat de tot això que hem de continuar
reclamant i criticant, i ho dic només com una reflexió per a mantenir viu el
debat, no acabe d’entendre que no es done gens de valor a la capacitat amb què,
per exemple, va saber resoldre totes les vagues que tenia davant. O que no es
done gens d’importància a aquesta capacitat demostrada de dir que no al
pressupost de Pedro Sànchez i de resistir-se a les seues melodies d’Hamelin, de
manera que abandona el paper històric de subordinació a qui mana a Madrid. I
això no és poca cosa, en absolut.
I no ho dic per lloar-los, sinó perquè
pense que potser hauríem d’aprendre’n un poc, també, del passat. D’aquells
mateixos manuals que han estudiat els qui voldrien veure’ns completament
arraconats.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada