Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Elisa Beni
"L'asserció dins d'un mateix
sistema, d'una proposició i la seva negació, en posar de manifest una
contradicció que conté, fa que el sistema sigui incoherent i, per tant,
inutilitzable"
Chaïm Perelman. Tractat
d'Argumentació
No sé qui va comparar una vegada les
conductes incoherents amb una escopeta de perdigons: persones, grups o
institucions que pensen una cosa, en fan una altra i aconsegueixen que els seus
actes es dispersin com els balins, sense direcció precisa i sense acció real. La
incoherència íntima i personal, la falta de coherència política, hi
podria haver milers de fulls per escriure. No obstant això, encara queden
sistemes tancats i lògics en els quals la incoherència és un pecat mortal. Un
pecat la comissió del qual llasta el resultat. L'escopeta de perdigons en
actitud dogmàtica. Un d'aquests dominis és, sens dubte, el dret processal. En
general, des dels romans va quedar consagrat que "Venire contra factum
proprium non valet", o sigui, que anar contra els actes d'un mateix no és
possible. Potser si ho elevéssim a categoria universal, ens aniria millor, però,
de moment, en l'àmbit jurídic té ple vigor.
Això és el que ha passat amb la polèmica,
per alguns, decisió de Puigdemont de recórrer davant del Tribunal Constitucional
no només la interlocutòria de Llarena que l'anul·lava com a parlamentari sinó
també l'acta de la Mesa del Parlament que ho va acordar. Llegeixo molta
interpretació política i molta fricció i escarafalls, però el cert és que no es
pot jugar a tennis amb les normes del pòquer i que des de la lògica i les regles
que regeixen la pista jurídica l'explicació és tan òbvia que no deixa gaire lloc
per al sobresalt. La batalla de Waterloo es juga ara a les estrades i convé
aplicar-li la lògica i llei d'aquest món i no les de, per exemple, la tàctica
militar, no? Seria totalment incoherent i, per tant, totalment invàlid.
Puigdemont i els seus advocats consideren
que la resolució de Llarena on acordava la seva suspensió vulnera drets
fonamentals i així necessiten manifestar-ho en el Tribunal Constitucional
perquè, complerta aquesta via, quedi lliure el camí d'Estrasburg. El que passa
és que la interlocutòria de Llarena només va tenir efectivitat, només va poder
complir-se, després de la decisió adoptada per la Mesa del Parlament, per la
qual cosa no es pot discutir una cosa sense discutir aquella que la va fer real.
Ja deuen comprendre que no queda bé arribar a Estrasburg i dir: "Llarena va
vulnerar els meus drets i aquesta vulneració es va fer possible per l'actuació
de la Mesa, però com aquests últims són els meus col·legues, doncs a aquests no
els porto davant de vostès". Això en la vida política o fins i tot afectiva
podria servir, però, creguin-me, en la lògica processal i jurídica no té cap
futur. Així que si el resultat de l'efectivitat judicial a la recerca de
justícia es produeix en moments o en àmbits que resulten políticament incòmodes
o en temps poc oportuns, què es pot fer?, renunciar a les accions legals?
La coherència processal i jurídica és una
obligació sense la qual es perd d'inici la raó.
Persones, grups o institucions que pensen una cosa, en fan una altra i aconsegueixen que els seus actes es dispersin sense direcció precisa i sense acció real
Després hi ha les incoherències que per la
seva enormitat produeixen gairebé una certa hilaritat. No puc evitar la
temptació d'explicar-los les que ha comès el Tribunal de Comptes perquè, de
veritat, que són molt curioses. Són incoherències d'aquestes que no tenen
explicació i que resulten tan incongruents que causen ganes de riure. Tinguem en
compte, en primer lloc, com el Tribunal de Comptes, aquest òrgan administratiu
dependent de les Corts, es dirigeix a Carles Puigdemont per sol·licitar-li dades
corresponents a l'expedient. "Fiscalització relativa al destí donat als recursos
assignats a l'execució de polítiques d'acció exterior de la Comunitat Autònoma
de Catalunya corresponents als exercicis 2011-2017". El Tribunal de Comptes, com
dic, li ha enviat una carteta amb efecte legal de requeriment de dades. La
curiositat és que l'han enviat al Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont a
l'Avenue de l'Avocat, 34 a Waterloo. S'entén llavors que el màxim
òrgan fiscalitzador espanyol considera que qui tracta com a expresident de la
Generalitat és un ciutadà europeu que lliurement viu a Brussel·les. Això està
bé, no? Almenys perquè s'ho apliquin els diputats de les Corts que ho veuen
d'una altra manera.
No contents amb això, les fures del
Tribunal de Comptes li sol·liciten informació i dades corresponents a l'esmentat
període 2011-2017, malgrat que el 2011 no era ni alcalde de Girona i que no ha
tingut accés a cap mena d'arxiu oficial des del 27 d'octubre del 2017. Aquí es
veu ben clar com queda de lletja la incoherència, administrativa en aquest cas.
El dolent és que això li minva drets en el procediment perquè difícilment pot
realitzar al·legacions i el situa en una situació d'"indefensió material",
segons els seus advocats.
Encara així, Puigdemont els ha ofert que
utilitzin la cooperació jurídica internacional per prendre-li declaració en la
seva residència del carrer de l'alvocat o de l'advocat ―que no queda clar a què
van voler fer honor els que la van batejar― ja que la utilitzen oficialment com
a lloc de notificació. Veurem si el Tribunal de Comptes és coherent amb el seu
sobre i amb el seu reconeixement de domicili a efectes de notificacions i
decideix prendre-li declaració allà. Seria el més lògic, no?
La coherència, senyors, la coherència. Fer
el ridícul per la seva incompareixença no és el menor dels problemes. Em remeto
a les proves.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada