traducció - translate - traducción

26.1.19

Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La metgessa i professora Núria Pujol-Moix ofereix en aquesta investigació científica més detalls sobre els ferits per la brutalitat de la policia

1-O ferits


Van ser 1.066 ferits l’1-O. Una xifra que palesa la brutalitat i els excessos de les policies espanyoles el dia del referèndum contra la ciutadania que volia votar pacíficament. És una de les dades més colpidores de la repressió de l’estat espanyol, i per això fou qüestionada pel govern d’aleshores, de Mariano Rajoy, i l’actual de Pedro Sánchez. Perquè la certificació d’aquella xifra és la demostració d’una violència que no van exercir els qui a començament del mes vinent seuran al banc dels acusats del Tribunal Suprem espanyol, sinó els qui exerceixen el paper d’acusadors. I és això que corrobora l’informe de la metgessa Núria Pujol-Moix, professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Un report exhaustiu, fruit de més d’un any de recerca, que us oferim en exclusiva a VilaWeb.

La investigació ha permès de validar la xifra de 1.066 ferits que va oferir el Departament de Salut de la Generalitat el 19 d’octubre de 2017, però no únicament això, sinó que permet de disposar d’informació més detallada sobre els ferits, sobre la mena de lesions que els van causar, l’edat que tenien, etc. I amb aquestes noves dades es pot arribar a algunes conclusions. Per exemple, entre els ferits hi va haver un nombre considerable de persones de més de seixanta-cinc anys, concretament 68, 13 de les quals eren més grans de setanta-nou anys.

I hi va haver persones que van tenir diverses lesions, la majoria de les quals eren traumatismes. Se’n van diagnosticar 1.443, és a dir, que hi va haver gent amb més d’un traumatisme diagnosticat: 432 traumatismes múltiples. Com els van causar? Amb cops de porra, cops de puny, puntades de peu, empentes, llançant-los a terra o escales avall, arrossegant-los agafats per les orelles, pels cabells, pel coll i per la boca. A més, en alguns centres de votació es van disparar bales de goma.

Traumatismes crànio-encefàlics
Però, anant una mica més al detall, l’informe de Pujol Moix permet de saber que hi va haver trenta-quatre persones que van tenir un traumatisme crànio-encefàlic (TCE) a causa de l’acció de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. No són tan solament ferides externes al cap, o contusions, sinó que afecten òrgans interns, àrees del cervell. Tres dels TCE van presentar complicacions: commoció, pèrdua de consciència i convulsions. I, encara més: els TCE es poden causar per cops forts al cap, però també per sotracs o sacseigs intensos. Hi va haver sis persones que van tenir un TCE per un sotrac o una sacsejada violenta que va fer que el cervell xoqués amb el crani i se’n ressentís. Dels traumatismes en unes altres zones del cos, es destaca una dada: n’hi va haver 137 al cap i al coll, cosa que indica que es van contravenir els protocols d’actuació policíacs. Només el 20% dels traumatismes van ser en parts del cos ‘recomanades’, i el 80% restant, en parts que tenen risc de complicacions en òrgans interns.

L’obtenció de les dades
Les dades s’han obtingut dels diagnòstics del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades del Servei Català de la Salut. Això inclou centres propis del CatSalut i concertats amb equips sanitaris diversos, incloent-hi hospitals, centres d’atenció ambulatòria i serveis d’emergències. Els sistemes informàtics de tots aquests centres són configurats de tal manera que, una volta introduïda la informació de cada acta mèdica, ja no es pot rectificar. Aquesta informació es transmet periòdicament al registre centralitzat.
S’han inclòs a l’estudi les persones ateses entre el primer i el 4 d’octubre a causa de l’actuació de la policia. En el cas que algú fos atès més d’una vegada, en el registre hi consta una vegada i prou. Se n’han exclòs els casos en què el diagnòstic era massa genèric, com ara ‘càrrega policíaca’ o un concepte semblant, però sense que hi consti el tipus de lesió.

Ací podeu llegir l’estudi sencer:

«Estadística descriptiva de les persones ateses pel Servei Català de la Salut per les càrregues policials el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017  — Núria Pujol-Moix

Els antecedents, convocatòria i preparació del referèndum, les accions repressives de l’estat i diferents aspectes del dia de la votació s’han resumit en un annex que es troba al final de l’article

INTRODUCCIÓ
Dos dies abans del referèndum, representants dels sindicats de la Policía Nacional van dir públicament que es garantiria la no-celebració de la votació però que ‘ningú no pegarà ningú, simplement es tracta de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i de ben segur que es farà amb els principis de congruència i proporcionalitat’ [1]. Tenint en compte que no n’hi havia precedents i, creient-se les paraules dels sindicats de policia, ningú no s’esperava que el dia 1 d’octubre l’actuació dels cossos policials espanyols fos tan violenta, indiscriminada i desproporcionada, amb la utilització incorrecta i excessivament agressiva de les defenses policials i amb  l’ús de mitjans antidisturbis no permesos a Catalunya. A les nombroses fotos i nombrosos vídeos que de seguida es van difondre es veia gran quantitat de gent ferida a col·legis electorals de molts pobles i ciutats de Catalunya [2]. Entre les persones ferides hi havia una notable proporció de gent gran que, a més, no es trobava fent resistència davant les sales de votació.

Malgrat les evidències de les imatges i dels informes, representants del Govern d’Espanya i mitjans de comunicació afins, immediatament van començar a desmentir els fets, i un any després encara ho fan. Per exemple, deien que les imatges eren falses, que els col·legis electorals afectats havien estat molt pocs, que la majoria de persones havien estat ateses per trastorns psicològics i, fins i tot, que els informes clínics no reflectien la veritat [8, 9, 10, 11, 12]. També van justificar la violència policial afirmant que els votants agredien els agents de policia i aquesta afirmació ha estat utilitzada per l’acusació contra les persones encausades en relació amb el referèndum [13]. El dia 19 d’octubre un informe oficial del Servei Català de la Salut o CatSalut, l’ens encarregat de l’atenció sanitària pública a Catalunya, concretava que s’havien atès 1.066 persones afectades per les càrregues policials [3]. La majoria presentaven contusions, però també hi havia traumatismes greus i, a causa del fort impacte emocional de la situació, es van atendre crisis d’angoixa i lipotímies. Posteriorment s’han anat publicant més notícies i imatges dels fets on es constata el gran abast i conseqüències de les càrregues [2, 4]. Les agressions han estat també documentades i/o criticades en diversos informes basats en denúncies efectuades pels ferits i per entrevistes amb aquests i amb testimonis dels fets [5, 6, 7].

Fotografia: Lluís Brunet
Objectius
L’impacte causat per les inesperades i violentes càrregues policials sobre els ciutadans, l’aparició d’informacions desmentint o deformant els fets, la defensa de la professionalitat dels metges, les causes judicials obertes contra tota mena de persones i l’avaluació de la idoneïtat i proporcionalitat de les accions policials han fet sorgir la necessitat, entre altres, de saber amb més detall els aspectes mèdics de les persones ateses a conseqüència de les càrregues policials del dia del referèndum.

L’objectiu de l’estudi és obtenir, analitzar i difondre informació fidedigna, quantitativa i qualitativa, sobre:

1. Les característiques de les persones ateses pel CatSalut a conseqüència de les càrregues policials de l’1 d’octubre
2. El nombre, tipus, localització i gravetat de les lesions físiques per traumatismes o altres causes
3. El nombre, tipus i gravetat dels trastorns orgànics i psicològics secundaris a l’impacte emocional de la situació
4. El nombre, tipus, localització i gravetat de les lesions dels als agents dels cossos policials atesos

MÈTODES
Origen de les dadesLes dades de les persones ateses i dels seus diagnòstics s’han obtingut del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) del CatSalut [14]. El CatSalut s’encarrega de tota l’assistència sanitària pública dels ciutadans de Catalunya i compta amb una xarxa de centres propis i concertats amb diversos tipus d’equips sanitaris. Inclou hospitals, centres d’atenció ambulatòria i serveis d’emergències. Cada acte d’atenció sanitària a un ciutadà, per part de qualsevol centre o equip, queda registrat informàticament i atribuït a aquesta persona mitjançant el seu número de targeta sanitària, únic per a cada ciutadà català amb dret d’assistència. Els ciutadans no catalans s’identifiquen mitjançant el Documento Nacional de Identidad (DNI) o el passaport. Els sistemes informàtics dels diferents centres sanitaris són configurats de tal forma que, un cop introduïda la informació de cada acte mèdic, ja no es pot rectificar. La informació dels centres mèdics es transmet periòdicament al registre centralitzat CMBD.

Dades sobre les persones ateses
S’han inclòs a l’estudi les persones ateses entre els dies 1 i 4 d’octubre a conseqüència de les càrregues policials del dia 1. En el cas que algun pacient fos atès més d’una vegada, s’han unificat les diferents notificacions clíniques i, per tant, cada entrada del registre correspon a una persona diferent. Els pocs casos en què no constava l’edat i/o el sexe (en total, 6), però sí la descripció de les alteracions clíniques, s’han inclòs a l’estudi. En canvi, s’han exclòs de l’estudi els casos en què el diagnòstic referenciat era ‘càrrega policíaca’ o concepte similar però no constava el tipus de lesió (en total, 6).

De cada persona s’han analitzat les següents dades: edat i sexe, dia que va ser atesa (el primer si es va visitar més d’una vegada), regió sanitària i centre o equip de professionals que el va atendre. També s’han analitzat els diagnòstics, tant les lesions físiques com els trastorns secundaris a l’impacte emocional de la situació. A l’estudi dels membres dels cossos policials atesos s’han analitzat les mateixes dades.


Fotografia: Lluís Brunet

Definicions diagnòstiques utilitzadesEls diagnòstics directament extrets del CMBD han estat preparats per a ser analitzats. S’han unificat els sinònims en una sola paraula o expressió i s’han agrupat algunes lesions o trastorns afins en un de sol. Les definicions diagnòstiques utilitzades al present estudi es troben a les dues versions del Diccionari Enciclopèdic de Medicina [15, 16], amb alguns matisos i addicions. Els següents:

—Contusió: el diccionari la defineix com una lesió traumàtica produïda pel xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús, normalment sense solució de continuïtat de la pell; al present estudi únicament s’ha considerat contusió quan no hi havia ruptura de la pell; si n’hi havia, s’ha classificat com a ferida.
—Policontusions: no descrites al diccionari; es defineixen com la presència de dues contusions o més en la mateixa persona.
—Ferida: en aquest diagnòstic, s’hi han englobat tots els tipus de ferida trobats al registre: erosiva, incisa, oberta, contusa, profunda.
—Trastorns de la sensibilitat: aparició de dolor o disestèsia secundàries a un traumatisme sense presència de lesions a ull nu.
—Crisi d’ansietat/angoixa: tant l’ansietat com l’angoixa es defineixen com un sentiment de malestar i tensió nerviosa que es pot acompanyar, especialment en l’angoixa, de símptomes orgànics neurovegetatius; el terme ‘crisi’ indica que el trastorn s’ha presentat de manera sobtada o aguda.
—Lipotímia/síncope: aquest diagnòstic inclou sinònims o processos similars com: desmai, atac vasovagal, col·lapse.

RESULTATS I DISCUSSIÓ
Nombre de persones ateses, dia de l’atenció i centres d’assistènciaDel total de 1.066 persones ateses pel CatSalut, 991 (93%) ho van ser el mateix dia 1 d’octubre i 75 (7%) els dies 2 a 4 d’octubre (7%) (Taula 1). Els pacients van ser atesos per diferents equips de professionals: Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Centres d’Atenció Primària i Programa d’Atenció Continuada, Centres d’Urgències d’Atenció Primària i centres hospitalaris: en total, 92 equips o centres d’assistència a tot Catalunya. Les dades recollides a tots aquests centres van ser enviades posteriorment al CMBD.

Alguns mitjans van insinuar que el nombre de persones ateses que figura a l’informe oficial de CatSalut no reflectia la veritat i que pacients amb altres patologies s’havien comptabilitzat com a ferits per les càrregues policials [12]. Com que els sistemes informàtics de la xarxa de centres sanitaris i del CMBD, com s’ha explicat als Mètodes, són configurats de tal manera que no es poden manipular, insinuar que el nombre de persones ateses per les càrregues del referèndum era fals és com insinuar que gran part dels professionals dels 92 centres d’assistència havien falsejat individualment les dades.

El dia 1, moltes persones van ser ateses als mateixos centres de votació pel Servei d’Emergències Mèdiques enmig de les càrregues policials, aglomeracions i una allau de persones ferides. En aquest context, els professionals sanitaris van prioritzar la qualitat i l’efectivitat de l’atenció sanitària sobre el correcte emplenament de les dades en els registres clínics que, a vegades van resultar incomplets. Els casos en què no constava el diagnòstic es van excloure de l’estudi.

Es desconeix el nombre de persones que van ser ateses en centres privats o que, simplement, van decidir de no demanar assistència mèdica. A més, és possible que persones amb trastorns psicològics aparentment lleus, no fossin visitades fins més tard, quan es produís un agreujament del trastorn. Per tant, el nombre de persones amb problemes mèdics de l’1 d’octubre és, amb tota probabilitat, superior a les 1.066 registrades al CatSalut.

Nombre de persones ateses a les regions sanitàries de CatalunyaEl màxim nombre de persones es va atendre a les regions sanitàries de Barcelona i les seves àrees metropolitanes, les zones més poblades de Catalunya [17] (Taula 1). Això no obstant, hi havia una proporció desigual entre el nombre d’individus i el nombre de persones ateses de cada regió. Algunes regions, com Barcelona i àrees metropolitanes Nord i Sud, Camp de Tarragona i Catalunya Central van registrar una proporció inferior de persones ateses respecte de la seva població, mentre que en altres, com Girona i Lleida – Alt Pirineu i Aran, la proporció de persones ateses va ser superior. La màxima diferència es va registrar a les Terres de l’Ebre, on la proporció de persones ateses va ser 4 vegades superior a la seva població.

Aquests resultats plantegen la següent qüestió: per què es van destinar tants agents i mitjans als col·legis electorals de les àrees de Catalunya amb menys població si l’objectiu principal de la policia era impedir el referèndum? Alguns articles d’octubre de 2017 també es preguntaven quin havia estat el criteri de la policia a l’hora de seleccionar els col·legis on havien d’intervenir [18] i un estudi [19] demostrava, amb xifres, una relació inversa entre el nombre d’habitants de les poblacions i el nombre de centres on la policia va fer acte de presència. En aquest treball també es relacionaven les càrregues amb la vulnerabilitat de les poblacions, d’acord amb l’existència o no de policia municipal, centres sanitaris o bombers a les zones pròximes.

Característiques de les persones ateses i nombre de diagnòsticsA la Taula 3 s’exposen les dades de les persones ateses agrupades per edat i sexe, tant les que van demanar assistència per lesions físiques com les que en van demanar per trastorns secundaris a impacte emocional. La majoria de lesions físiques es van registrar en homes adults (626 casos: 62,7%) i, seguidament, en dones adultes (253 casos: 25,3%) i cal destacar que hi havia un nombre considerable d’homes i dones de més de 65 anys que també havien estat ferits (65 casos: 6,6%), incloent-ne 13 (1,3%) de més de 79 anys i una nena de menys de 12 que va patir una contusió.

Les persones ateses per trastorns secundaris a impacte emocional van ser menys nombroses i pertanyien a tots els grups d’edat, excepte al grup de 12 a 18 anys. Hi predominaven les dones adultes, seguides dels homes adults i, després, de les dones de més de 65 anys. Analitzant-ho amb més detall, s’observa que els homes de més de 65 anys en conjunt (9 homes) presentaven menys afectació emocional que els homes més joves (16 homes) mentre que les dones presentaven una afectació similar a tots dos grups d’edat. Probablement, això tenia relació amb la composició de la població general però també es podria suggerir que els homes ancians que van anar a votar estaven molt motivats per fer-ho i, per tant, preparats psicològicament per a suportar una situació impactant.

En el conjunt de les 1.066 persones ateses es van registrar 1.221 diagnòstics, és a dir, a diverses persones els van fer més d’un diagnòstic (mitjana 1,14). Hi ha dos grans grups de diagnòstics: 1.145 lesions físiques i 76 trastorns secundaris a impacte emocional. Entre les lesions físiques, hi ha 1.143 traumatismes i només un petit nombre de lesions són per agents químics: 2 conjuntivitis per gas pebre.

Traumatismes: nombre i tipusA les imatges publicades sobre l’1 d’octubre es veuen molts agents pegant als votants amb la porra o bastó policial, sovint donant cops múltiples i/o a zones no autoritzades, i en altres donant cops de peu, a vegades a persones caigudes a terra. També es veu com la policia llança objectes, dóna empentes, sacseja algunes persones, les tira a terra o escales avall, o bé les arrossega agafant-les per les extremitats, per l’orella, pels cabells, pel coll i, fins i tot, per la boca [20]. En alguns centres electorals, a més, es van disparar projectils de goma.
El conjunt de les agressions descrites va ocasionar un total de 1.443 traumatismes, entenent com a tals les lesions internes o externes causades per una violència exterior. Hi va haver 432 traumatismes múltiples (29,9%), és a dir, com a mínim 2 per persona. Això vol dir que, en realitat, hi va haver moltes més lesions traumàtiques, com a mínim 432 més. I, tenint en compte que a les imatges i informes es constata sovint que una mateixa persona és colpejada repetidament, el nombre real de traumatismes es podria calcular al voltant de 2.000, encara que no se’n sàpiga la xifra exacta.

Els traumatismes s’han classificat en dos tipus principals:
1. Els de localització inespecífica, és a dir, a qualsevol part del cos
2. Els específics d’una part del cos, concretament al crani: traumatismes crànio-encefàlics (TCE)

Es van diagnosticar 1.109 traumatismes de localització inespecífica (Taula 4), tots explicables per les accions dels policies durant les càrregues [21]. La major part van ser contusions (920: 83,0%), és a dir, equimosis o hematomes sense trencament de la pell. Aquest tipus de lesió es produeix típicament, segons la seva definició, pel xoc violent d’un objecte obtús i, per tant, la majoria son atribuïbles a cops donats amb el bastó policial. Les contusions també poden ser causades per projectils de goma i per caigudes. A molta distància hi ha les ferides o lesions amb trencament de la pell (97: 8,8%). Tot i que no s’han comptat separadament, algunes van ser contusions amb ferida (ferides contuses). Les ferides també poden ser ocasionades per caigudes o arrossegaments.


Les fractures i els traumatismes de músculs, tendons i articulacions van ser molt menys freqüents. Finalment, es va registrar un 3,5% de trastorns de la sensibilitat per traumatisme, principalment dolor però també disestèsies, sense lesions visibles, que es poden explicar per l’afectació traumàtica de terminacions nervioses perifèriques.

Les lesions més importants de localització específica van ser 34 traumatismes crànio-encefàlics (TCE). A diferència de les contusions i ferides al cap, que només produeixen una lesió externa, els TCE també afecten als òrgans interns tal com diu la seva definició: ‘lesió traumàtica orgànica o funcional del contingut cranial que pot afectar les àrees del cervell responsables del moviment, les sensacions, les emocions, la conducta, l’atenció, la memòria i el llenguatge’ [16]. Tres dels TCE diagnosticats van presentar complicacions: commoció, pèrdua de consciència i convulsions. Els TCE es poden ocasionar per forts cops al cap, per concussió, o per projectil de goma, tal com va succeir en el pacient més greu amb fractura del sòl de l’òrbita dreta, destrucció del globus ocular i pèrdua de la visió. Els TCE per concussió (registrada als diagnòstics de 6 casos) es produeixen quan la persona és sotmesa a un sotrac o sacsejada violenta que provoca un moviment ràpid d’acceleració/desacceleració del cervell que el fa xocar contra el crani [22].

Traumatismes: localització i lesions múltiplesCom s’ha comentat en un apartat anterior, l’atenció als ferits es va fer moltes vegades als centres de votació mateix, enmig de les càrregues policials i, en aquestes condicions, el personal del Servei d’Emergències Mèdiques va prioritzar la qualitat de l’assistència sobre el correcte emplenament dels formularis clínics. Això explica que en 179 diagnòstics (12,4% dels traumatismes), només es va registrar el tipus de lesió però no la localització (Taula 4). Per tant, per analitzar la localització dels traumatismes a les diferents parts del cos, aquest grup no s’han tingut en compte, com tampoc el grup de traumatismes a múltiples parts del cos.

Els traumatismes de localització coneguda van ser 532 en total (Figura 1), amb la següent distribució per zones corporals: 137 a cap i coll (25,7%), incloent lesions de localització inespecífica (103) i TCE (34), 135 a tronc, excepte zona glútia (25,4%), 153 a extremitat superior (28,8%) i 107 a extremitat inferior més zona glútia (20,1%).

Als protocols d’actuació del cos de Mossos d’Esquadra es defineix clarament com s’han d’utilitzar les defenses o bastons policials: «La utilització del bastó policial ha de limitar-se a un o dos cops, curts i secs. Els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos. Davant d’una agressió amb arma blanca o objecte contundent es buscarà l’articulació del membre del cos que subjecta l’arma. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap» [23].


Al gràfic de la Figura 1 s’observa que només el 20% dels traumatismes es van produir a les zones recomanades, és a dir a extremitat inferior i zona glútia com a parts muscularment protegides del tren inferior del cos. La resta de traumatismes (80% en conjunt), van afectar zones amb risc de complicacions a òrgans interns, especialment a cap i a tronc, ambdues amb una proporció similar, i a extremitat superior amb una proporció lleugerament més alta.
Com s’ha comentat en un apartat anterior, hi va haver 432 traumatismes de localització múltiple (29,9%), és a dir, a dues o més zones corporals (Taula 4). A les imatges i informes publicats [2, 4, 6, 7, 20], s’observa que un cert nombre de persones van ser colpejades repetidament amb el resultat de policontusions o contusions múltiples. D’acord amb els esmentats protocols d’actuació policial, tampoc no es va complir la recomanació de donar només 1 o 2 cops. Comparant les dades del present estudi amb les de l’Informe de CatSalut, les xifres de policontusions no coincideixen. Això és perquè a l’Informe del CatSalut es va utilitzar el terme ‘policontusió’ per a denominar la combinació de patologies diverses a la mateixa persona [6].

El Código de la Policía Nacional, una llei orgànica de 1986 actualitzada el gener del 2019 [24] conté tota la normativa referent a la Policía Nacional però no inclou instruccions específiques sobre l’ús de les defenses policials. Per aquest motiu, l’anàlisi de les lesions en relació a l’actuació dels agents policials s’ha fet amb les instruccions sobre armes donades als Mossos d’Esquadra [23]. Aquesta comparació és justificada perquè tant el Código de la Policía Nacional com el Codi d’Ètica dels Mossos [25] s’inspiren en les mateixes normes sobre la Policia del Consell d’Europa [26] i de l’Assemblea General de les Nacions Unides [27].

Analitzant amb més de detall les localitzacions concretes dins de cada part del cos, algunes són significatives. Per exemple, dins la zona de cap i coll hi va haver 65 lesions a la cara, la majoria contusions, però també 2 fractures (sense comptar la del sòl de l’òrbita inclosa als TCE). Unes altres lesions significatives per la seva localització al cap, i també per la seva gravetat, van ser els 34 TCE. A diferència de les contusions al cuir cabellut (només n’hi va haver 4), els TCE requereixen un fort impacte sobre el crani, capaç de lesionar els òrgans del seu interior. Tant les lesions a la cara com els TCE (12,2% i 6,4% respectivament dels traumatismes de localització coneguda), suggereixen gran agressivitat i acarnissament amb les persones colpejades. El fet de provocar lesions a múltiples parts del cos, al marge d’augmentar la gravetat del ferit, també suggereix actituds similars.

La zona del tronc, que inclou tòrax, espatlla, esquena amb la columna vertebral, i pelvis, allotja òrgans tan importants i fràgils com els pulmons, els ronyons o la medul·la espinal. Per sort, aquests òrgans vitals no van resultar afectats de manera important, encara que hi va haver nombroses lesions a tòrax i esquena incloent una fractura vertebral. L’extremitat superior és la part del cos que va sofrir més traumatismes i també més fractures. El braç va ser la zona més lesionada de l’extremitat però a la ma i dits hi va haver també contusions. I els dits de la mà concretament van presentar fractures, capsulitis i luxacions, les quals es poden ocasionar, entre altres accions, per torçada o per estirament excessiu dels dits [21]. L’extremitat inferior, tot i considerar-se una part del cos amb menys risc, també va patir algunes lesions importants, especialment una fractura de fèmur impactada inclosa entre els casos més greus.

Trastorns secundaris a impacte emocionalEn el conjunt de fotos i vídeos de les càrregues policíaques es pot observar que l’actuació dels agents va ser, en general, molt contundent i impactant, amb profusa utilització de les defenses sobre els votants pacífics [2, 4, 20]. La visió d’agressions indiscriminades de tot tipus per part d’una massa compacta de policies uniformats, sovint amb la cara tapada per la visera, la presència de persones ferides a terra o ensangonades i els crits de dolor i de por de la gentada que hi havia als col·legis electorals van ser motius suficients per a provocar un fort impacte emocional a tothom. A més, les accions d’esbotzar portes i de trencar vidres i mobiliari, van contribuir a donar una sensació d’inseguretat i perill [6, 28]. En aquesta situació, hi va haver persones que van desenvolupar trastorns secundaris a l’impacte emocional rebut, en total 76 (Taula 5). Quan es parla d’impacte emocional es tendeix a pensar que aquest només produeix trastorns de tipus psicològic però, en realitat, van ser més nombrosos els trastorns orgànics i mixtos (67) que no els trastorns psicològics purs (9). Els darrers van ser, en general, transitoris i de poca gravetat tot i que aquest tipus de trastorns a vegades es manifesten de forma retardada i és possible que alguns es vagin atendre després dels dies inclosos a l’estudi. Un projecte conjunt de les universitats de Lleida i Barcelona duu a terme una recerca sobre les emocions i les seqüeles psicològiques de la situació viscuda el dia del referèndum [29].

Es van registrar 34 diagnòstics de crisi d’ansietat/angoixa, trastorns mixts tant orgànics neurovegetatius (dispnea, palpitacions, dolor precordial, mal de cap, mareig, vòmits, entre altres) com psicològics (sensació de perill, irritabilitat, insomni). Nou persones van tenir mareig o vertigen, però no es pot descartar que aquests símptomes corresponguessin a ansietat o angoixa. Els diagnòstics restants van ser trastorns orgànics càrdio-vasculars, principalment lipotímia o síncope (31 casos), que es una pèrdua transitòria de consciència provocada per hipotensió i disminució del flux sanguini cerebral. Altres trastorns càrdio-vasculars, de gravetat creixent, van ser: alteracions transitòries de la tensió arterial (crisi hipertensiva) i del ritme cardíac (taquicàrdia), fibril·lació auricular paroxismal, trastorn cardíac que va requerir la implantació d’un desfibril·lador i, el cas més greu, infart agut de miocardi amb aturada cardíaca.

Gravetat de les persones atesesSegons l’informe del CatSalut de l’octubre del 2017 [3], la majoria de persones ateses van presentar lesions o trastorns de caràcter lleu: 886 (83,1%). No obstant, en 173 casos (16,2%) els diagnòstics van ser de gravetat moderada i 7 persones (0,7%) es van classificar com a greus. Aquests 7 pacients han estat comptabilitzats a l’apartat de característiques de les persones ateses i els seus diagnòstics als corresponents apartats de lesions físiques i per impacte emocional però, per la seva importància, es descriuen separadament indicant la combinació de patologies que presentaven [3, 30, 31]. Aquests 7 pacients són:

1. Fractura subcapital impactada de fèmur
2. TCE amb pèrdua de consciència
3. TCE amb fractura del sòl orbitari i del maxil·lar superior dret amb destrucció del globus ocular i pèrdua de la visió
4. Nombroses contusions i ferides
5. Traumatisme d’espatlla dreta i traumatisme muscular de trapezi dret
6. TCE i traumatisme abdominal amb crisi hipertensiva
7. Infart agut de miocardi amb contusions múltiples

En alguns pacients, la gravetat va ser deguda a la severitat, extensió i complicacions dels traumatismes, principalment en els TCE. El pronòstic s’agreujava quan hi havia multiplicitat de lesions i també amb l’addició de trastorns orgànics per impacte emocional. En el cas de l’infart de miocardi, aquest trastorn va ser el determinant de la gravetat del pacient.

Consideracions sobre les actuacions dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil

El dia 1 d’octubre, quan els ciutadans únicament pretenien votar, a molts col·legis electorals es van produir càrregues policials massives, que van donar com a resultat 1.066 de persones ateses a les quals es van fer 1.221 diagnòstics. Es resumeixen a continuació:

—991 persones ferides i 76 amb trastorns secundaris a l’impacte emocional de la situació

—entre els ferits hi havia bastants persones grans, algunes de més de 89 anys

—també hi havia menors d’edat, incloent una nena de menys de 12 anys amb una contusió

—els traumatismes més freqüents van ser les contusions (63,8 %), les lesions típicament causades per cops i, d’aquestes, quasi la meitat es van localitzar a múltiples parts del cos

—els traumatismes van afectar diverses zones de la cara en 65 ocasions

—alguns cops forts al cap o sacsejades violentes de la persona van causar 34 TCE, amb lesions als ossos i al cervell

—gran part dels trastorns secundaris a impacte emocional van ser de tipus orgànic, incloent un infart agut de miocardi classificat entre els 7 diagnòstics més greus

—els altres casos més greus van ser 3 dels traumatismes cranioencefàlics, 2 pacients amb patologies combinades i un altre amb una fractura complicada

—es desconeix l’abast dels trastorns psicològics purs perquè a vegades es presenten un cert temps després

El Código de la Policía Nacional,citat anteriorment [24], estableix uns principis bàsics d’actuació dels agents: han d’actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, han d’observar un tracte correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans i únicament hauran d’utilitzar les armes en les situacions en que hi hagi un risc racionalment greu per la seva vida, la seva integritat física o la de terceres persones, o en aquelles circumstàncies que puguin suposar un greu risc per la seguretat ciutadana.

Fotografia: Lluís Brunet

Comparant el resultat de les intervencions policials amb la normativa que regeix les actuacions dels agents, es plantegen alguns interrogants:

—Perquè els policies espanyols van dur a terme càrregues policials generalitzades als col·legis electorals on la gent protegia les urnes de forma pacífica?

—Tenint en compte que no hi havia cap risc greu per la integritat física de ningú ni per la seguretat ciutadana, perquè en lloc de tenir un tracte correcte amb els ciutadans, van emprar les defenses policials?

—Perquè van ferir a tantes persones, fins i tot a ancians i menors d’edat?

—Perquè l’ús de les defenses va se massiu i indiscriminat, produint lesions múltiples i lesions a parts del cos no autoritzades, incloent-ne moltes a la cara?

—Perquè van donar tants cops forts al cap o van fer sacsejades tan violentes que van provocar traumatismes cranioencefàlics?

Tots aquests interrogants es poden resumir en un de sol:

—Perquè els agents de policia no van seguir els seus propis principis bàsics d’actuació?

En lloc de comportar-se seguint els protocols, els policies van fer un ús de la força totalment desproporcionat i van mostrar notable agressivitat, acarnissament i total indiferència o empatia amb les persones ferides. Un exemple paradigmàtic d’això es va donar en un col·legi electoral de Lleida, on hi va haver el pacient amb l’infart de miocardi; les imatges mostren com, mentre se li estaven fent maniobres de reanimació, els policies van seguir carregant i, fins i tot, algunes persones colpejades van caure sobre el pacient [31].

Els protocols d’actuació de tots els cossos policials, precisament tenen la finalitat de limitar l’ús de la força per a no provocar lesions innecessàries o, en tot cas, que aquestes siguin menys greus. No obstant, a dia d’avui no es sap exactament quines ordres van rebre els policies espanyols respecte a com havien d’actuar als centres de votació, ni tampoc qui les va donar. Per altra banda, els policies tenien responsabilitat sobre les seves pròpies actuacions i, tal com s’explica al Código de la Policía Nacional [24],els agents s’han de subjectar als principis de jerarquia i subordinació però, en cap cas, l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les lleis.

Diverses institucions i organitzacions internacionals van afirmar que a les càrregues policíaques de l’1 d’octubre s’havia actuat amb violència desproporcionada. Entre aquestes, el Comissionat pels Drets Humans del Consell d’Europa i l’organització Human Rigths Watch [5, 6].També van proposar que es fes una investigació ràpida, independent i eficaç. Per això, Human Rights Watch, al seu darrer informe anual publicat fa pocs dies, critica que no s’hagi condemnat a cap agent de policia per l’ús excessiu de la violència durant el referèndum [32].

Lesions dels agents dels cossos policíacs atesosUn petit nombre de policies també van ser atesos pel CatSalut (Taula 6). Nou agents pertanyien al cos de Policia Nacional, 2 a la Guardia Civil, i 1 als Mossos d’Esquadra, en total 12. Tenien edats compreses entre 19 i 65 anys i tots eren homes excepte una dona del cos de Policia Nacional. Les lesions diagnosticades van ser únicament contusions de caràcter lleu i, cap dels agents, va presentar trastorns per impacte emocional.


Alguns membres del govern d’Espanya i mitjans de comunicació afins havien afirmat que el nombre de policies lesionats era molt alt, fins i tot es va donar la xifra de 400, la qual més endavant va ser notablement rebaixada [13]. Així i tot, algunes de les acusacions judicials contra les persones relacionades amb l’organització del referèndum s’han basat, precisament, en l’existència de policies ferits. Per tant, és necessari intentar esclarir quants policies van resultar realment lesionats i quin tipus de lesions van presentar. En primer lloc, analitzant les imatges de l’1 d’octubre es pot observar que els policies anaven protegits amb botes, casc amb viseres, armilla i altres proteccions antiavalots com ara escuts [2, 4, 20]. Per una altra banda, també es veu que la multitud que hi havia als centres de votació no atacaven cap policia i, en tot cas, només cridaven atemorits i indignats. En segon lloc, al registre centralitzat del CatSalut només hi consten 12 policies atesos. No es pot descartar que, esporàdicament, algun ciutadà fes una acció agressiva contra els policies però també s’ha de considerar que amb les accions de força contra les persones i l’ús de les defenses durant les càrregues també es podien haver causat lesions a si mateixos.

A l’escrit de conclusions provisionals del Fiscal de la Causa 3/20907/2017 del Tribunal Suprem es redueix el nombre de policies lesionats fins a 93 i es descriuen les agressions patides pels policies indicant el centre de votació i número d’identificació o TIP de cada agent (ratllat a la còpia pública) [13]. L’escrit explica que l’actitud de la gent era agressiva i que va causar lesions a diversos policies. Descriu que 6 agents van patir agressions, de les quals en concreta 4, i que diversos agents més en cadascun de dos centres també van ser agredits, sense dir quins traumatismes tenien. També enumera els policies nacionals i guàrdies civils que van resultar lesionats (43 i 17 respectivament) i ferits (20 i 10 respectivament); de cap dels 10 guàrdies civils ferits, tots al mateix centre electoral, consta el seu TIP (sí que consta el TIP de l’agent que els comandava). En cap dels casos enumerats d’agents lesionats i ferits s’explica quines lesions van patir. Finalment, es descriuen 7 agents amb lesions traumàtiques concretes: 1 traumatisme testicular per puntada de peu, 4 contusions, 1 ferida per puntada de peu, 1 fractura de la falange d’un dit. Excepte en aquests 7 casos, amb les dades de l’escrit es fa difícil saber el nombre de policies lesionats, ja que no explica quants dels agredits van presentar traumatismes ni quin tipus de lesions tenien els agents considerats lesionats i ferits. Per poder esclarir el nombre real de policies amb lesions seria de gran ajut l’aportació dels diagnòstics mèdics dels agents que van ser atesos en centres sanitaris diferents del CatSalut.

AGRAÏMENTS
A la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona per les gestions realitzades al Servei Català de la Salut.

Al Departament de Salut per la seva col·laboració, sense la qual no hauria estat possible realitzar l’estudi.

REFERÈNCIES
1. Policia espanyola: ‘Aquí no es pegarà a ningú’. VilaWeb, 28-09-2017.
4. Borràs J. Dies que duraran anys (2a edició). Som-Ara llibres, Barcelona, 2018.
6. Human Rights Watch, 13-10-2017. Espanya: La policia va fer un ús excessiu de la força a Catalunya. Cal una investigació independent sobre la violència durant el referèndum.

AUTORA

Núria Pujol-MoixProfessora Emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIRB Sant Pau) de Barcelona

ANNEX: EL REFERÈNDUM
Aquests darrers anys, el dèficit fiscal crònic de Catalunya i l’augment de la tendència centralitzadora de l’estat espanyol van fer sorgir a la societat catalana la consciència de ser tractada injustament tant en l’economia com en l’autogovern [1]. Hi havia certes expectatives de millora en el text de la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el juliol de 2006 però el Partit Popular hi va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. El juny de 2010, la sentència sobre aquest recurs [2], rebaixant dràsticament les expectatives de millora, va agreujar notablement la percepció negativa que tenia la societat catalana sobre les seves relacions amb l’estat espanyol. I així, el sentiment catalanista de gran part de la població es va anar transformant en sentiment independentista [3]; aquest sentiment es va desenvolupar també en una part de la població, generalment d’origen no català, que prèviament no s’havia sentit catalanista [4]. Un dels efectes d’aquesta situació va ser el progressiu increment de diputats independentistes al Parlament de Catalunya, des de l’any 2015.

El Parlament de Catalunya elegit el setembre de 2015, a la sessió del dia 6 de setembre de 2017, va acordar dur a terme un referèndum vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya i en va aprovar la llei, basada en el dret internacional. Poques hores després, tots els membres del govern de la Generalitat en signaven el decret de convocatòria per al dia 1 d’octubre de 2017. El dia 7 de setembre, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern d’Espanya contra la llei i el decret i els va suspendre cautelarment [5, 6]. Experts juristes van afirmar que convocar un referèndum o participar-hi no era delicte des de la modificació, l’any 2005, del codi penal d’Espanya [7]. Per tant, el govern de Catalunya va prosseguir amb els preparatius per a dur a terme el referèndum el dia 1 d’octubre tal com estava previst.

El govern d’Espanya va fer nombrosos esforços per a evitar el referèndum, que considerava il·legal. Va cercar exhaustivament i sense èxit les urnes [8, 9] i va intentar, per tots els mitjans, impedir que es pogués fer la votació iniciant un gran nombre d’accions repressives [5, 10]: restriccions en la llibertat de reunió i expressió, intervenció de les finances de la Generalitat, intervenció de nombroses webs i de centres telecomunicacions, multes als membres de la Sindicatura Electoral, investigació de la majoria d’alcaldes de Catalunya per part de la fiscalia i, fins i tot, detenció temporal d’alguns membres del govern i d’algunes conselleries. Al mateix temps, el govern d’Espanya va enviar 10.000 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya [3, 5] i, a final de setembre, el seu president, Sr. Mariano Rajoy, va amenaçar Catalunya amb la frase ‘Nos van a obligar a lo que no queremos llegar’ [11].

El 27 de setembre, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar als cossos de policia Mossos d’Esquadra (Policia de Catalunya), Policía Nacional i Guàrdia Civil, coordinats per un alt càrrec del Ministeri de l’Interior, que tanquessin fins a l’1 d’octubre els locals públics on estigués previst celebrar la consulta, a fi d’impedir-la [12]. La interlocutòria de la magistrada precisava: ‘Ello pasa, necesariamente, por adoptar todas aquellas medidas que impidan la consecución del referéndum, sin afectar la normal convivencia ciutadana.’

Segons estadístiques completades recentment, el dia 1 d’octubre els Mossos d’Esquadra van tancar 500 col·legis electorals i els policies espanyols 98 [13]. Quan els col·legis estaven protegits per nombroses persones els Mossos no intervenien per considerar que no ho podien fer sense carregar i, per tant, sense alterar la convivència ciutadana. Les mateixes estadístiques expliquen que els agents de policia espanyols van intervenir en un total de 114 centres de votació i, en 75 d’aquests, van realitzar càrregues amb la finalitat de requisar les urnes i paperetes per a impedir la votació.

D’acord amb els antecedents exposats, el poble de Catalunya estava enormement motivat per a participar en el referèndum a fi d’aconseguir la independència del país i, per això, van ser nombroses les persones voluntàries que van col·laborar en la preparació del referèndum. Van comprar, traslladar i amagar les urnes [9] i, uns dies abans de la votació, van ocupar massivament els col·legis electorals per a evitar-ne el tancament [14]. Durant la jornada electoral, els ciutadans van presidir les meses electorals, van votar, i van protegir les urnes amb els seus cossos Així mateix, molts informàtics voluntaris van treballar intensament per mantenir el cens universal digital durant tota la jornada [15].

3. Puigdemont C., Mouton O. La crisi catalana, una oportunitat per a Europa. La Campana, Barcelona 2018.
4. La República de los no-independentistas, #NousRepublicans. Nautilus Comunicació i Cultura SL, Banyoles 2018.
9. Vicens L, Tedó X. Operació urnes. Columna Edicions SA, Barcelona 2017.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )