traducció - translate - traducción

27.1.19

Qui són els iranians que han pagat la campanya a Vox? | Der Spiegel

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Acte del partit ultradretà Vox| @vox_es


A Brussel·les i Madrid el català Aleix Vidal-Quadras no és cap desconegut. Durant quinze anys va ser diputat al Parlament Europeu, i del 2009 al 2014 un dels catorze vicepresidents del Parlament. Quan a final del 2013 aquest conservador espanyol va decidir abandonar el seu partit i fundar-ne un de nou, Vox –de dreta populista–, de seguida va trobar patrocinadors adinerats entre els opositors iranians que hi ha a Europa.
Vox té cada vegada més pes a l'Estat espanyol i al desembre va entrar per primer cop en un parlament. En les eleccions regionals andaluses va obtenir l'11% dels vots. Ara, però, ha sortit a la llum que la fundació del partit no hauria estat possible sense el suport financer de simpatitzants del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (CNRI). El diari El País ha posat al descobert que entre el desembre del 2013 i l'abril del 2014 van anar a parar com a mínim 971.890 euros al compte de Vox a Espanya. Les transferències dels opositors iranians van ser fraccionades: cap donatiu no va superar els 2.000 euros i els diners van arribar de més de quinze països diferents, entre ells Alemanya, Suïssa, Itàlia, el Canadà i els EUA.
"Les donacions provenien de simpatitzants del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran", va admetre Vidal-Quadras. Els diners havien d'ajudar el jove partit a entrar al Parlament Europeu en les eleccions del 2014. Però no n'hi va haver prou: en la votació del maig del 2014 Vox va fracassar, amb prop d'un 1,6% dels vots, clarament per sota del llindar del 3%. Després de la derrota electoral, Vidal-Quadras va abandonar el partit que havia fundat. Poc després es va acabar el flux de capital de l'oposició iraniana a l'exili. El seu successor, l'actual cap del partit, Santiago Abascal, diu: "No hem rebut diners de l'Iran; rebem donacions de persones que pot ser que siguin estrangers". Vox es troba en una situació delicada: segons la llei de finançament de partits d'Espanya, les donacions d'organitzacions estrangeres estan prohibides.
Qui és l'organització iraniana que presumptament ha finançat la nova dreta espanyola?
El CNRI s'autodenomina "parlament de la resistència iraniana a l'exili". L'organització es va fundar el 1981, poc després de la Revolució Islàmica. Si bé els seus seguidors van rebre amb bons ulls el derrocament del xa, també es van posicionar en contra de l'establiment de la República Islàmica i del predomini dels clergues xiïtes. El CNRI és, de facto, el braç polític dels Mujahidins del Poble, una organització opositora militant que té com a objectiu fer caure el règim de Teheran. Els EUA van incloure el CNRI i els Mujahidins del Poble a la llista d'organitzacions terroristes entre el 1997 i el 2012, i la UE va classificar els Mujahidins del Poble com a organització terrorista entre el 2001 i el 2009. Abans havia estat eliminada de la llista d'organitzacions terroristes al Regne Unit seguint una decisió del Tribunal Suprem.
Però actualment els Mujahidins del Poble encara no han renunciat a la violència com a eina política contra els governants de l'Iran. I això no és l'única cosa que converteix el CNRI en un soci problemàtic: el moviment s'assembla a una secta política. Els seus seguidors professen una veneració gairebé religiosa a la líder Maryam Rajavi, la qual anomenen "sol de la revolució". L'exemple que ho il·lustra més bé es va veure el juny del 2003: quan les autoritats franceses van escorcollar la central del CNRI i van tenir Rajavi en arrest durant uns quants dies, en diversos punts d'Europa onze membres de l'organització es van calar foc. Dues persones van morir.
Santiago Abascal, president de Vox, en un acte espanyolista a Alsasua. / EFE
Fa anys que el CNRI teixeix aliances amb les forces neoconservadores als EUA. El 2017 John Bolton, l'actual assessor de seguretat nacional de Donald Trump, va assistir a la trobada anual de l'organització a París. Allà no va deixar cap dubte que dóna suport al moviment en l'aspiració de provocar un canvi de règim a Teheran. "El comportament i els principis del règim iranià no canviaran. Per tant, l'única solució és canviar el règim mateix", va dir Bolton. I va profetitzar: "Abans del 2019 serem tots junts a Teheran celebrant-ho!".
El CNRI remunera generosament els oradors convidats que li confereixen prestigi polític i influència. Segons The Guardian, Bolton hauria rebut 40.000 dòlars nord-americans. Rudy Giuliani, exalcalde de Nova York i actual advocat de Trump, es creu que també va rebre una bona quantitat de diners per la seva aparició a la trobada del 2018. A l'Iran el CNRI té poc suport A Giuliani, l'assistència a la trobada va estar a punt de sortir-li cara. Segons investigacions de les autoritats europees, els serveis secrets iranians tenien previst perpetrar un atac amb explosius a la trobada del CNRI. La policia belga va aturar dues persones que anaven en un cotxe amb prop de 500 grams del material altament explosiu TATP i va trobar un dispositiu per fer-lo explotar. Es creu que preveien atemptar contra l'assemblea de Villepinte, prop de París, per ordre de Teheran.
Amb Vidal-Quadras fa temps que el grup hi està en contacte. Ja en el seu primer any a Brussel·les, el 1999, es va reunir amb una delegació del CNRI. Des d'aleshores gairebé cada any ha participat en la trobada del CNRI a París; una vegada no hi va assistir pel casament d'un parent, segons El País. El CNRI i els Mujahidins del Poble neguen que com a organització hagin transferit diners a Vidal-Quadras. Al mateix temps, en un comunicat conjunt totes dues organitzacions elogien que el polític fos decisiu perquè la UE els eliminés de la llista d'organitzacions terroristes. Va ser, diuen, "una contribució històrica", i per tant és normal que alguns iranians, a títol individual, donin suport a la seva campanya.
El 2009 Vidal-Quadras fins i tot va visitar el CNRI al seu quarter general a Camp Ashraf, al nord de Bagdad, a l'Iraq. Amb el temps el CNRI ha hagut d'abandonar aquell país i ara té la seu central a Albània. Tanmateix, malgrat les aliances polítiques als EUA i a Europa, el CNRI sembla força allunyat de l'objectiu de tornar a l'Iran per governar el país. A l'Iran el moviment no té un suport gaire destacable, sobretot pel fet que des de fa quaranta anys el règim actua sense contemplacions contra els Mujahidins del Poble i els seus aliats. Ara bé, els iranians tampoc no han oblidat ni perdonat que durant anys l'organització fes la guerra contra l'Iran al costat del dictador iraquià Saddam Hussein.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark