L’any 2014, la reforma urbanística de la plaça d’Eivissa va treure a la llum les antigues vies del tramvia que havia donat servei a Horta, antic poble i avui barri de Barcelona. Molta gent ja ni tan sols recordava que havia arribat fins allà. Els més joves ho van descobrir, i els més grans van rememorar que més de trenta anys enrere la plaça havia estat final de trajecte d’algunes línies de tramvia. Joan Termes, un veí del barri, hortenc de tota la vida, va decidir recuperar la història d’aquest mitjà de transport a Horta. Va recollir-ne molta informació, que el mes de desembre va convertir en una exposició que es va poder veure al Centre Cívic Matas i Ramis sota el títol “El Tram-via de la plaça d’Eivissa”. Un cicle de tres conferències va completar la programació.
Avui en dia, es fa difícil pensar que el tramvia hagués pogut passar mai per llocs tan estrets com el carrer de Fulton o la baixada del Mercat, però la història del tramvia a Horta s’allarga durant més d’un centenar d’anys. Al segle XIX, Horta era un poble d’uns tres mil habitants, la majoria pagesos que vivien en masies disseminades pel municipi, si bé tenia un petit nucli urbà entorn del carrer d’Horta, que feia de carrer major, i de l’actual plaça de Santes Creus, aleshores plaça de la Constitució, on hi havia la seu de l’Ajuntament, que avui és un centre de serveis socials. A l’època, les comunicacions no eren gaire bones, i la població quedava força aïllada de la capital i de la resta de localitats del pla de Barcelona.
Hi ha constància que algunes de les famílies benestants amb casa a Horta, com els Castellvell, els Martí Codolar o els Gallart, tenien tartana pròpia. I cap al 1857, hi havia un servei de tartanes que unia la població amb Barcelona. Com que una part del camí coincidia amb el llit de la riera d’Horta, en dies de pluja quedava impracticable i s’havia de suspendre el recorregut, igual com va passar posteriorment, a partir del 1860, quan va començar a funcionar una línia regular d’òmnibus entre l’Arc de Triomf i Horta. En aquella època van sorgir els primers intents de crear una línia de tramvia que unís les poblacions de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar i Horta, però cap dels diversos projectes que es van estudiar no va reeixir.
L’any 1879, la Sociedad Anónima del Tranvía de Barcelona al Clot y San Andrés unia aquests municipis amb Barcelona mitjançant un tramvia de vapor. Els anys 1879 i 1880, es van presentar nous projectes per fer arribar aquest mitjà de transport fins a Horta. Finalment, l’octubre del 1881 s’atorgava una concessió per construir un tramvia de vapor que havia d’anar del municipi de Sant Joan d’Horta a la Sagrera. Al principi de gener del 1882 se n’iniciaven les obres, que van comportar també la construcció d’una estació amb cotxeres i tallers de manteniment a l’entrada d’Horta, davant la riera.
El tramvia de vapor va arribar a Horta el 5 de juliol de 1883. Era una línia de via única, d’un metre d’amplada, amb la consideració de ferrocarril suburbà. Entre els personatges relacionats amb aquest esdeveniment, hi ha alguns noms que han quedat al nomenclàtor hortenc, com Francesc Xinxó o Alexandre Bacardí. Aquella primera línia estava servida per dues màquines de vapor Falcon de segona mà i quatre vagons remolc construïts a Barcelona pels Tallers Baucells. L’any 1891 es posava en marxa la primera línia elèctrica, que connectava les places d’Urquinaona i del Mercat (actual plaça d’Eivissa). Abans, havia calgut construir un pont per unir la carretera d’Horta (avui passeig de Maragall) amb la plaça del Mercat i obrir l’actual carrer de Fulton (aleshores de Dolça). Les primeres unitats a circular per aquesta línia havien estat construïdes per l’empresa Carde y Escoriaza.
Una de les infraestructures que es van construir per donar servei al tramvia van ser unes cotxeres, que disposaven d’una central elèctrica. Es van aixecar als terrenys de l’antiga masia Can Xiringall. Posteriorment van ser conegudes com les cotxeres de Borbó. Entre les anècdotes que Joan Termes ha recollit, podem destacar la del lloro del bar Quimet, que havia après a imitar el xiulet del vigilant de parada i provocava un munt de sortides falses, i fins algun accident.
Horta va ser dels darrers barris a mantenir un tramvia en funcionament. Va ser la línia 49, que va funcionar fins al 19 de març de 1968 i era servida per unitats de segona mà comprades a la ciutat de Washington.
El tramvia d’Horta va deixar petjada en la denominació popular, que no oficial, de la cruïlla formada per l’antic camí de Sant Iscle (avui avinguda de Borbó), la carretera d’Horta (avui passeig de Maragall), i el camí de Gràcia (avui avinguda de la Mare de Déu de Montserrat). Així ho explica Termes: “El preu del bitllet des de Barcelona fins aquest punt era de 15 cèntims i, donat que molts usuaris es despistaven, i el lloc no tenia nom, el cobrador cridava amb veu alta ‘els Quinze, els Quinze, final de trajecte pels qui han tret bitllet de quinze!’”. Per això aquesta important cruïlla de carrers és coneguda actualment com Els Quinze.
Les fotografies han estat cedides per Joan Termes i formen part de l’exposició “El Tram-via de la plaça d’Eivissa”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada