Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Essent on som avui, reivindicar la desobediència i sobretot practicar-la és també un exercici necessari si en l'esfera pública es vol recuperar la confiança en els polítics»
La Junta Electoral espanyola ha ordenat a
les institucions catalanes que retiren les banderes estelades i els llaços
grocs. Només les estelades i els llaços grocs. L’argument que fan servir és
aquesta versió esbiaixada de la neutralitat de l’espai públic, un dels molts
paranys que l’espanyolisme posa en circulació per amagar la realitat, òbvia, del
país. Però aquesta neutralitat de què parlen és si més no curiosa. Vox pot
continuar fent campanya electoral a la seua banqueta del Tribunal Suprem; o la
bandera espanyola, que almenys la meitat de la població catalana considera una
bandera també partidista, aquesta sí que hi ha d’onejar.
De moment, quan escric aquest article, el
president de la Generalitat ha optat per mantenir els llaços i deixar a cada
conseller que faça allò que crega convenient en els edificis que tenen sota el
seu control. Estranyament, per poc habitual, dilluns la Junta Electoral
espanyola va concedir a la Generalitat vint-i-quatre hores de pròrroga que, de
tota manera, van expirar ahir a les sis de la vesprada. I ara com ara, mentre
escric això, el llaç continua en el seu lloc, cosa que significa que la
desobediència ja s’ha efectuat, si més no durant aquestes hores.
Ja veurem què acaba passant, perquè la
Generalitat ha demanat al Síndic de Greuges un informe sobre si ha de mantenir
el llaç o no. Cal admetre que és un recurs estrany, que pot blindar el govern si
el Síndic defensa la seua posició. Però si el Síndic opina que s’ha de retirar
el llaç, aleshores en compte de resoldre el problema la realitat és que aquesta
consulta insòlita el complicarà molt. Perquè ja no seria desobeir una institució
espanyola sinó desobeir una institució, i una institució clau, de la
Generalitat. I tothom pot entendre que no és igual fer una cosa que una
altra.
Veurem, doncs, què hi diu el Síndic, però
mentrestant –i independentment de què acabe passant– pense que és important de
remarcar i reivindicar públicament el valor d’això que en diuen la
desobediència, tot i que és un terme molt inexacte, que personalment no em fa
feliç.
Perquè la desobediència és molt important
com a concepte polític. La protesta és el soroll de la democràcia i no hi ha cap
dret adquirit que no haja estat precedit d’una dura campanya de desobediència.
Els drets no te’ls regala mai ningú i aquesta criminalització obtusa de la
protesta en què l’estat espanyol, PSOE inclòs, s’enfonsa com més va més és
extremadament perillosa. No per a l’independentisme sinó per a tothom. Acceptar
que s’ha d’obeir sempre, que hi ha ratlles que no es poden qüestionar ni
trepitjar, és acceptar que hi ha espais en què no avançarem mai. I això, pense,
és simplement inassumible.
Ara, essent on som avui, reivindicar la
desobediència i sobretot practicar-la és també un exercici necessari si en
l’esfera pública es vol recuperar la confiança en els polítics, confiança que
una part de la població va perdent clarament. Si el llaç es manté al balcó, això
revifarà el lligam entre les institucions i el carrer. Però si el llaç acaba
essent-ne llevat, aleshores el colp serà per a ells, per a la gent, per a la
molta i molta gent que no cessa de fer tant com pot cada dia, resistint
qualsevol forma de pressió, i que creu que el seu esforç no és correspost tal
com caldria.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada