Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Josep Rexach Fumanya
L’independentisme s’ha
exhibit i ha passejat triomfalment pel centre de Madrid. Sense
por. ‘Hem vingut a acomiadar-nos’ ha estat un dels càntics més populars durant
la marxa, que ha ocupat tot el passeig del Prado,
d’Atocha fins a la madridíssima font de
Cibeles. Entre catalans vinguts d’arreu del país, però també de
l’estat espanyol, com castellans, andalusos, bascs i
gallecs, s’han aconseguit d’aglutinar 120.000 persones, segons els
organitzadors. En opinió de la delegació del govern espanyol, només 18.000, una
xifra sorprenent atenint-nos al fet que només amb els 520 autobusos desplaçats
fins a Madrid ja es reunien 30.000 persones, i sense comptar els 15 TGV que
venien plens de Barcelona.
Números a banda, l’independentisme ha
culminat una jornada rodona, que ha complert, o fins i tot superat, els
pronòstics. S’ha desenvolupat amb normalitat absoluta, exceptuant la detenció de Jordi Alemany al matí
. La ultradreta ha volgut fer-s’hi present al
migdia, però només ha aconseguit de reunir disset persones –ni més ni menys– en
passar per Cibeles, i davant la indiferència dels turistes.
Sota un sol de justícia, al llarg del dia
Madrid ha anat rebent progressivament l’arribada de catalans i manifestants.
Escenes completament desubicades, amb un punt de surrealistes. Cap no seria
estranya si no fos perquè s’han produït al cor de Madrid. Com aquell home que
crida ‘visca la terra!’ en ple passeig del Prado i davant agents de policies
locals; a Cibeles sona ‘Ventiladors‘, de
Zoo, que diuen que ‘som gent de pau i de guerra’; un grup
d’independentistes vestits de groc i brandant estelades cerca una ombra sota
l’edifici de la Borsa; o uns altres fan temps al Retiro, com qui passeja per la
Ciutadella en un 11-S.
En un degoteig constant, el passeig
del Prado s’ha anat omplint de mica en mica fins que als volts de les 17.00
l’ambient ja era eixordador. Tota la patum política es deixa veure a la
capçalera de la manifestació, que quan comenci, només l’ocuparan representants
de la societat civil. Però fins llavors aquest és un aparador que no se’l vol
perdre ningú. Apareix el president de la Generalitat, Quim
Torra. Mou masses i l’escuden vuit agents de seguretat. En la seva
intervenció davant el núvol de periodistes parafraseja el poeta Joan
Maragall i la seva Oda a Espanya: ‘Escolta,
Espanya, el clam de llibertat i aprofita per democratitzar-te’.
Celebració a
Cibeles
El trajecte fins a Cibeles és breu i és
allà, a l’acte, on arriben els moments més intensos. Només per arrencar,
l’organització ha preparat un vídeo que recull els talls més destacats de les
intervencions polítiques dels presos en el judici. La imatge és impactant. ‘Em
considero un pres polític i la meva prioritat no és sortir de la presó, sinó la
resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.’ Són les paraules de
Jordi Cuixart, que ressonen a la plaça de Cibeles i que la gent
celebra com si fos un títol.
O Jordi Turull: ‘Vostès
[la fiscalia] qualifiquen allò que va passar el 20-S de tumult, torba, massa o
multitud en els seus escrits. Per a mi és dret de manifestació.’ I la
manifestació torna a bramar. I així amb tots els presos.
Tots els parlaments tenen el leitmotiv de
la manifestació, ‘L’autodeterminació no és delicte’, un lema retolat en vuit
idiomes a l’escenari ubicat a la plaça de Cibeles, just on comença el
passeig de Recoletos. Per allà hi passen Marcel
Mauri i Elisenda Paluzie, que centren els discursos en
elogiar la solidaritat dels altres pobles de l’estat i en trencar els tòpics de
la dreta: ‘Cap dels dos dels meus cognoms no és català. La República Catalana
que anhelem no és contra ningú, és una oportunitat per a tothom’, diu la
presidenta de l’ANC. Mauri també tira de persuasió: ‘Escolteu
aquest clamor. Donar suport a l’autodeterminació de Catalunya és donar suport a
la democràcia a Espanya.’
Aquest missatge de denúncia contra el
règim del 78 el falquen més parlaments, com el del pare d’un dels joves
d’Altsasu sentenciat a tretze anys de presó: ‘Quan es tracta de
defensar la justícia i els drets fonamentals, s’hi ha de participar, perquè hi
va la democràcia. Solidaritat, dignitat, llibertat!’
El moment més potent és al final, amb
el cant de ‘L’Estaca’, que de ben
segur que ressona per tot Madrid. La plaça de Cibeles és un mar d’estelades,
però també hi ha estreleiras, banderes basques i de l’Esquerra
Castellana que fan tremolar el terra. I qui sap si cap dia el règim.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/un-tumult-republica-ocupa-madrid-a-favor-de-lautodeterminacio/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
1 comentari :
Una crònica estricta de la "mani" de madrid, que mai trobarem a cap medi d'informació de l'status cavernaris d'spañistán.
Publica un comentari a l'entrada